Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada

Resultats per a la cerca "benefici" dins totes les àrees temàtiques

benefici

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  benefici, n m
  • ca  benifet, n m sin. compl.
  • es  beneficio

<Història del dret>

Definició
Concessió territorial que s'efectuava amb caràcter temporal per a fruir del domini útil dels béns cedits, a canvi de determinats serveis o d'una fidelitat del beneficiari.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El senyor li va concedir un benefici a canvi d'una part de la collita.
benefici

<Dret mercantil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  benefici, n m
  • es  beneficio

<Dret mercantil>

Definició
Remuneració que es fa al capital, a la qual es pot donar la destinació que l'empresari o empresària consideri més adequada o que, en les societats anònimes, vulguin els socis.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
benefici

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  benefici, n m
  • es  beneficio

<Dret>

Definició
Privilegi legal que una persona, en determinades circumstàncies, pot fer valer per alliberar-se de situacions que la podrien perjudicar.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El benefici de deliberar.
  • Ex.: El benefici de separació de patrimonis i el benefici de termini són diferents classes de beneficis legals.
benefici

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  benefici, n m
  • es  beneficio

<Dret>

Definició
Càrrec civil retribuït.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Es va prohibir que els mercaders tinguessin oficis ni beneficis en aquella ciutat.
benefici

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  benefici, n m
  • es  beneficio

<Dret civil>

Definició
Especificitat fixada per l'ordenament jurídic que permet a una persona de sostreure's a l'aplicació d'un règim general.

Nota

  • En l'àmbit concret de l'exercici de les institucions de guarda de la persona, el benefici es desprèn de la persona sotmesa i designa la finalitat del seu exercici.
    El benefici d'excussió és la possibilitat que l'ordenament confereix als fiadors per a oposar-se al pagament i exigir als creditors que facin excussió prèvia dels béns del deutor (el mateix benefici es reconeix als subfiadors en relació amb els fiadors i als deutors principals, art. 1836 Codi civil espanyol [CC]).
    Cal entendre per «excussió» l'embargament i la liquidació dels béns dels deutors. Així, doncs, la garantia personal que representa l'obligació de fiança no opera de manera estricta quan els deutors incompleixen el contracte (art. 1822.1 CC) sinó quan, havent incomplert el contracte, no disposen de prou solvència per a fer front a l'obligació (art. 1830 CC). Els creditors poden evitar l'embargament propi i provocar el dels deutors, oposant-hi el benefici d'excussió (art. 1830 i 1834 CC). L'aprofitament del benefici no opera ipso iure i comporta una càrrega per als fiadors, que l'han d'al·legar i assenyalar béns dels deutors realitzables dins el territori de l'Estat espanyol i suficients per a cobrir l'import total del deute (art. 1832 CC). Aquesta càrrega no elimina, però, la diligència dels creditors en l'excussió o l'exercici diligent de llur dret.
    El dret no premia l'exercici indiscriminat del dret, atès que si els creditors prefereixen reclamar contra un fiador o fiadora de reconeguda solvència per a evitar la investigació del patrimoni dels deutors, seran responsables de la insolvència que se'n pugui derivar (art. 1833 CC). El benefici d'excussió no és, però, essencial al contracte de fiança, sinó que s'exclou en diverses circumstàncies, recollides per l'article 1831 del CC: a) per renúncia expressa (art. 1831.1 CC) o tàcita (ex art. 1841 CC); b) si els fiadors s'han obligat solidàriament amb els deutors. Si es té en compte que les posicions de deutors i fiadors mantenen la identitat, el pacte de solidaritat indica justament la supressió del benefici d'excussió. Els creditors poden reclamar el deute contra els deutors i els fiadors de manera indistinta (art. 1137 CC), però els fiadors que hagin pagat la totalitat la poden recuperar íntegrament dels deutors juntament amb els conceptes establerts per l'article 1838 del CC i en el règim propi de la fiança; c) en cas de fallida o concurs del deutor, atès que la insolvència declarada dels deutors fa inútil al·legar el benefici, i d) quan els deutors no puguin ser demandats judicialment dins el país, cas que equival a la manca de béns realitzables en el territori (art. 1832 in fine CC).
    El benefici de divisió, en el cas de cofiança, fa referència a la fragmentació de l'obligació entre tots els fiadors. S'entén per cofiança l'obligació de garantia per la qual diversos fiadors responen del compliment del mateix deute. L'article 1837 del CC estableix d'antuvi una divisió de l'obligació, de manera que si els creditors es dirigeixen contra un dels cofiadors, aquest es pot oposar a pagar la totalitat i exigir que el deute es divideixi en tantes parts com fiadors hi hagi, sense que hagin de contribuir en la part en què qualsevol dels altres fiadors resulti insolvent. Sembla prou clar que l'article 1837 exclou la solidaritat en la relació de fiança, que sempre caldrà pacte exprés (paràgraf primer in fine).
    Resulta sorprenent que el règim general de mancomunitat (art. 1138 CC) mereixi en el paràgraf segon de l'article 1837 la denominació particular de benefici de divisió quan, per definició, una previsió coincident amb el règim legal general no pot ser considerada un benefici. La incoherència prové del doble origen històric de l'article 1837 que, a la primera part (traducció de l'avantprojecte belga de Laurent), estableix la mancomunitat de cofiadors, mentre que la segona prové del Projecte de CC del 1851, que recull, en canvi, la solidaritat. La contradicció és difícilment conciliable si la interpretació no es posa en el context del règim general que regeix les obligacions amb pluralitat de parts. La parcel·lació de l'obligació no s'ha d'extraure de l'expressió benefici, sinó de l'article 1138 del CC, coincident amb l'article 1837.1. El règim general de mancomunitat decau quan s'ha pactat expressament la solidaritat (art. 1837.1 in fine) i en els casos en què, en remissió a l'article 1831 i per imperatiu de l'article 1837.2, els cofiadors estan legalment lligats pel règim de solidaritat. Cal entendre, en aquest sentit: la renúncia a la divisió, el pacte de solidaritat entre els cofiadors, la fallida o el concurs d'un dels cofiadors i el fet que un d'aquests cofiadors no pugui ser demandat judicialment dins el Regne. La finalitat de l'article 1837 no és evitar que el règim de solidaritat sigui massa feixuc per als cofiadors, sinó que el règim de mancomunitat esdevingui feixuc per als creditors en les circumstàncies excepcionals de l'article 1831 del CC.
    El benefici d'inventari és la facultat l'exercici de la qual qualifica l'acceptació de l'herència i permet als hereus evitar-ne els efectes usuals. L'acceptació pura i simple de l'herència comporta una confusió dels patrimonis dels seus causants i dels hereus, que responen indistintament de les obligacions i de les càrregues hereditàries (art. 461-18 Codi civil de Catalunya [CCCat]). Es diu que els hereus responen ultra vires hereditarias. L'acceptació de l'herència indicant que es fa a benefici d'inventari comporta una separació dels patrimonis dels hereus i dels causants, cosa que té la conseqüència més rellevant en el cas de cobrabilitat dels crèdits (en alguns casos, l'herència s'entén legalment acceptada a benefici d'inventari, art. 461-16 CCCat). L'acceptació de l'herència representa la continuació de les titularitats actives i passives en general dels causants en la persona dels hereus (art. 411-1 CCCat): en aquest sentit, vinculen els hereus els actes propis de llurs causants. Però, en la mesura que l'herència conté crèdits i deutes, la separació de patrimonis delimita l'àmbit de la cobrabilitat. L'article 461-20 del CCCat delimita els efectes de l'acceptació a benefici d'inventari de la manera següent: a) l'hereu no respon de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els béns propis, sinó únicament amb els béns de l'herència; b) subsisteixen, sense extingir-se per confusió, els drets i els crèdits de l'hereu contra l'herència, dels quals es pot fer pagament, i les obligacions de l'hereu a favor de l'herència; c) mentre no quedin completament pagats els deutes del causant i les càrregues hereditàries, no es poden confondre en perjudici dels creditors hereditaris ni de l'hereu els béns de l'herència amb els propis de l'hereu.
    L'expressió és més acurada que la de l'article 1023.3 del CC, que únicament estableix la no confusió dels patrimonis en perjudici dels hereus i deixa el dubte sobre l'altre extrem. Significa tant com circumscriure la responsabilitat del patrimoni hereditari i dels hereus mentre no conclogui la liquidació, de manera que ni els creditors dels causants no poden perseguir els béns de l'hereu ni els creditors de l'hereu no es poden dirigir contra els béns de l'herència. Així, d'una banda, els creditors dels causants es veuen afavorits indirectament per la separació de patrimonis resultant del benefici d'inventari. Derivant aquesta situació únicament del benefici d'inventari, si decau, aquests creditors perden la situació de privilegi que tenien davant els creditors dels hereus i, per aquest motiu, l'article 461-20.3 del CCCat disposa que puguin fer valer simultàniament el benefici de separació de patrimonis. D'altra banda, el benefici d'inventari també afavoreix els creditors dels hereus que, sense gaudir d'un mecanisme similar al benefici de separació (art. 461-23 CCCat), mantenen una posició preferent sobre els béns dels hereus.
    El benefici i el seu manteniment pressuposen tres requisits: a) una declaració expressa on hom manifesta que es vol acollir al benefici (art. 461-14 CCCat) i de caràcter formal en la mesura que s'ha de fer davant notari o notària (art. 461-15.2 CCCat); b) la declaració de voler acceptar l'herència a benefici d'inventari s'ha de formular en el temps prescrit, que la llei estableix, i cal fer-la en el termini de sis mesos a comptar de la delació, i c) la pràctica d'un inventari amb expressió d'efectuar-lo per a aquest fi (art. 461-15 CCCat).
    El Codi sanciona amb la pèrdua del benefici la mala pràctica de l'inventari; disposa que el fet de no realitzar-lo en el temps i forma prescrits impliquen l'acceptació pura i simple de l'herència (art. 461-17 CCCat).
    El benefici d'inventari comporta la liquidació de l'herència amb la finalitat de fer efectius els deutes i les càrregues de l'herència sobre el patrimoni separat. L'article 461-21 del CCCat estableix la necessitat de portar l'herència en administració especial, cosa que, llevat dels casos en què s'ha iniciat un procediment abintestat o de testamentaria, han de dur a terme els mateixos hereus. És el reflex i la conseqüència de la posició d'hereus que, com a successors, adquireixen la propietat dels béns de l'herència i se'n poden possessionar i administrar-la (art. 461-21.1 i 461-21.2 CCCat). Consegüentment, l'article 461-21.2 del CCCat declara que és responsabilitat dels hereus el pagament ordenat dels deutes i de les càrregues hereditàries, en primer lloc, als creditors, segons l'ordre de presentació, i ja sigui amb els diners que trobin a l'herència o amb els que obtinguin de la venda de béns hereditaris, sens perjudici de les dacions en pagament que puguin acceptar els creditors. El romanent es destina al pagament dels legataris. La compareixença posterior de creditors o l'aparició inesperada d'actiu hereditari es resolen segons els articles 461-23.1, 427-36.2 i 427-36.3 del CCCat. La responsabilitat dels hereus en la liquidació de l'herència es manifesta en l'article 461-21.5 del CCCat, paràgraf tercer, en la mesura que poden perdre el benefici si actuen fraudulentament en la realització dels béns o en els pagaments.
    El benefici de separació de patrimonis és el benefici que l'article 461-23 del CCCat reconeix als creditors per deutes dels causants i als legataris per a obtenir del jutge competent (art. 411-2.2 CCCat) una declaració considerant el patrimoni hereditari separat del privatiu dels hereus. Les conseqüències de la separació són dues. La primera i pròpia de la institució deriva de la salvaguarda del dret dels creditors del causant i dels legataris que, en haver obtingut el benefici, adquireixen un dret preferent davant els creditors dels hereus sobre els béns hereditaris. La segona és un reflex de la primera i consisteix en la preferència que deriva per als creditors dels hereus en la mesura que la separació de patrimonis es manté en benefici seu i no desapareix mentre no resultin pagats, moment que hauran d'esperar els creditors del causant i els legataris per perseguir els béns privatius de l'hereu (art. 461-23.3 CCCat). El benefici de separació pot ser simultani a la sol·licitud, per part dels hereus, del benefici d'inventari (art. 461-21 CCCat). Tot i que el benefici de separació de patrimonis és una institució tradicionalment admesa en l'ordenament civil català, el silenci del CC sobre aquest punt ha dut la doctrina a plantejar-se el seu reconeixement en l'ordenament espanyol sense contradir els efectes de l'acceptació pura i simple de l'herència fixats per l'article 1003 del CC. S'ha argumentat que el problema no és tant de dret substantiu com processal, ja que no hi ha una regulació concreta de la separatio bonorum.
    Així, és possible sostenir que la separació de patrimonis és l'efecte automàtic de l'acceptació de l'herència, d'acord amb un concepte residual d'herència que es tradueix en el principi general segons el qual «primer és pagar que heretar» i que connecta amb la concepció tradicional del dret espanyol de l'herència com un haver positiu, alliberat dels deutes. La responsabilitat intra vires hereditatis era l'ordinària en dret espanyol sense necessitat d'acceptació especial, mentre que la responsabilitat amb els béns propis significava una sanció per no haver fet l'inventari. Així, cal interpretar que la manca de confusió de patrimonis en dret espanyol (art. 1023.3 CC) té uns efectes íntegres i permet evitar tant el dany dels hereus com el dels creditors de l'herència que poden, fins i tot, evitar que es realitzi i que es materialitzi la partició.
    La separació de patrimonis apareix com un benefici de concessió judicial atorgat a instància de part. Per tant, afavoreix únicament els creditors del causant (per tant, també els legitimaris) i els legataris que el sol·licitin. El procediment és, segons s'escaigui, el voluntari de testamentaria o l'abintestat. Comporta l'elaboració d'un inventari i l'adequada justificació dels títols de crèdit. El jutge o jutgessa pot adoptar, si s'escau, les mesures que tendeixin a l'efectivitat del benefici. A manca de més precisions, la seva naturalesa pot ser molt variada (així, anotació preventiva al Registre de la Propietat, nomenament de curador o prestació de garanties personals o reals per als hereus).
    El benefici de l'habilitació de l'edat fa referència a la particular forma d'emancipació que l'article 211-9 del CCCat estableix per als menors més grans de setze anys sotmesos a tutela. En l'ordenament català, el benefici de l'habilitació d'edat ha deixat de ser el resultat d'una concessió judicial per a configurar-se com una forma d'emancipació per concessió de qui té el càrrec tutelar amb el requisit de la prèvia autorització judicial o del consell de tutela. Es diferencia de l'article 321 del CC, en el fet que el benefici de la majoria d'edat és impulsat pel mateix menor, qui en formula la sol·licitud prèvia i a qui correspon la decisió del procediment: el jutge o jutgessa no ha de prendre en consideració l'opinió del tutor o tutora i sí, en canvi, la del menor que no consent però sí que té dret d'audiència. L'article 211-9 del CCCat comporta un canvi en la concepció de la institució. Continua sent adreçada a menors més grans de setze anys i els efectes es recondueixen al règim general establert per l'article 211-12 del CCCat, atès que les diferents formes d'emancipació no generen diferències específiques en l'àmbit de capacitat dels menors emancipats. Però les diferències són notables pel que fa a la naturalesa de la institució, que ha de ser considerada com una forma particular d'emancipació per concessió, en aquest cas atorgada per qui té l'obligació de cura personal i patrimonial dels menors derivada del càrrec de tutor o tutora. Representa, d'aquesta manera, la correspondència a l'emancipació per concessió dels titulars de la potestat. L'habilitació requereix l'autorització prèvia de l'autoritat judicial (que pot ser substituïda per la del consell de la tutela, si n'hi ha), l'acceptació dels menors i la forma d'escriptura pública. Segons l'article 222-48.1.a del CCCat el benefici de l'habilitació d'edat comporta l'extinció de la tutela. La persona o persones que havien ocupat els càrrecs de tutela o d'administració patrimonial actuaran com a curadors i duran a terme el complement de capacitat establert per l'article 211-12 del CCCat. Si la tutela havia estat exercida per dos tutors, pot prestar el complement de capacitat qualsevol dels dos que actuïn, en tot cas, com a curadors. Només cal la constitució judicial de curatela en els casos fixats pels articles 223-1 i 223-5 del CCCat.
    El benefici de la persona sotmesa a una institució de guarda designa la finalitat que ha de complir l'exercici de tota institució de guarda, les quals reben el nom de oficis de dret privat o oficis de drets funció. Connecta amb el principi general de protecció al menor i l'incapacitat, que es complementa, en l'esfera de la capacitat i pel que fa als menors (art. 210 CC), amb l'article 235-2 del CCCat, segons el qual les limitacions a la capacitat d'obrar dels fills menors s'han d'interpretar de manera restrictiva. Els articles 235-2 i 225-3 del CCCat destaquen de manera expressa que la potestat del pare i de la mare s'ha d'exercitar sempre en benefici dels fills i que l'actuació del guardador o guardadora, de fet, ha de ser sempre en benefici de la persona en guarda. És també el benefici dels fills el criteri que recomana la recuperació de la potestat quan ha cessat la causa que n'havia motivat la privació (art. 236-7 CCCat). L'àmbit de prevalença de l'interès de la persona sotmesa ha estat ampliat i impulsat com a principi general, almenys pel que fa als menors, mitjançant la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.
    En l'àmbit estatal, el concepte de benefici dels fills és introduït per l'article 154 del CC per la Llei 11/1981, del 13 de maig, de modificació del Codi civil espanyol en matèria de filiació, potestat del pare i de la mare i règim econòmic del matrimoni. La legislació s'adequa en aquesta matèria en l'article 10.1 de la Constitució espanyola (CE) i està informada per l'article 39.3 de la CE. Els oficis de dret privat són càrrecs que s'han d'exercitar en benefici dels sotmesos. No es poden conceptuar com a potestats de contingut autoritari i l'exercici de les facultats que comporten mai no pot perseguir la satisfacció de l'interès de qui n'és titular. És així com les expressions «potestat» o «sotmès» perden les connotacions que els confereix el sentit vulgar que tenen per a ser integrats pel concepte de benefici del menor o benefici de l'incapacitat.
    L'ordenament, en l'àmbit de les relacions personals, reconeix l'interès específic de diferents subjectes: així, l'interès de la família (art. 70 CC i 236-2 CCCat) o l'interès individual, que pot entrar en conflicte amb l'interès dels fills, cas en què la llei es decanta per aquests darrers (art. 237-8 CCCat). L'exercici de les funcions de guarda no es limita a la potestat del pare i de la mare (236-2 CCCat), sinó que s'estén a totes les potestats en què es té cura d'una persona menor o d'una persona incapacitada, és a dir, les derivades de la tutela o de l'administració de patrimonis (art. 221-1 CCCat), de la curatela i de la guarda de fet (art. 225-3 CCCat). L'article 3 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, recull l'interès superior dels infants i dels adolescents que es considera el principi inspirador de les actuacions públiques i de les decisions i actuacions que els concerneixin adoptades i dutes a terme pels pares, els tutors o els guardadors, per les institucions públiques o privades encarregades de protegir-los i d'assistir-los o per l'autoritat judicial o administrativa. El mateix article 3 precisa que per a determinar aquest interès superior cal tenir en compte, en particular, els anhels i les opinions dels infants i dels adolescents i també llur individualitat dins el marc familiar i social. Cal partir de la idea que el benefici de la persona sotmesa té una extensió total i abasta els àmbits personal i patrimonial. Així ho indica l'article 225-3 del CCCat. En l'àmbit patrimonial, la manifestació més característica és en l'article 236-21 del CCCat, el qual, tot reconeixent als progenitors la facultat d'administrar el patrimoni dels fills, aclareix que pertanyen als fills els fruits i rendiments de llurs béns i drets. Però la noció de benefici que troba la manifestació més intensa en l'esfera personal i que constitueix una de les expressions més adequades de l'anomenada tendència a la despatrimonialització del dret civil.
    L'article 5 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, considera un principi bàsic el lliure desenvolupament de la personalitat. També, l'article 236-2 del CCCat indica que la potestat s'exerceix en benefici dels fills per a facilitar el ple desenvolupament de llur personalitat. En aquest context, destaquen el dret d'audiència, que la llei reconeix a la persona incapacitada si té prou coneixement i a la persona menor més gran de dotze anys o menor de dotze anys si té prou coneixement, així com l'especial delimitació del contingut de la guarda personal que el Codi fa en diversos casos. L'audiència dels menors o dels incapacitats en les esmentades condicions per a prestar-la és preceptiva en determinades actuacions judicials i en l'exercici habitual de la institució de guarda.
    L'elevació a nivell de principi del benefici de la persona sotmesa ha permès de potenciar la rellevància de la guarda de la persona davant el pes tradicional dels aspectes patrimonials que semblaven justificar pel seu compte la necessitat de les institucions de guarda. La seva finalitat primordial esdevé, doncs, el ple desenvolupament de la personalitat dels fills (art. 236-2 CCCat), l'educació integral dels fills o dels tutelats o la recuperació de llur capacitat i llur reinserció en la societat (art. 236-17.1, 222-37 i 222-38 CCCat).
    El Codi, en regular aquests aspectes, reflecteix en l'àmbit jurídic la importància pràctica dels aspectes personals de la guarda; no només conté una enumeració del contingut usual de la guarda personal (art. 236-17.1 CCCat), sinó que concreta en fixar un estàndard o punt de referència de la qualitat de les relacions personals entre pares i fills o tutors i tutelats, quan regula el deure de convivència o aspectes educatius. El dret dels pares a relacionar-se amb els fills (inherent al càrrec, ja que es té encara que no se n'exerceixi la potestat), així com la manera d'exercir la potestat consistent a facilitar la relació dels fills amb llurs parents, especialment els avis, també poden ser suspesos, modificats o denegats per l'autoritat judicial si perjudiquen els menors o els majors d'edat incapacitats (art. 236-5 CCCat).
benefici

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Farmacologia clínica i terapèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  benefici, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Farmacologia clínica i terapèutica>

Definició
Efectes positius d'una intervenció.
benefici

<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>

Font de la imatge

GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>

  • ca  benefici, n m
  • es  beneficio
  • fr  bénéfice
  • fr  bénéfice comsommateur
  • en  benefit

<Brànding > Brànding > Conceptes generals>

Definició
Avantatge d'un producte, un servei o una marca que és inherent o que és atorgat pel consumidor.

Nota

  • Sovint un nom de marca evoca un o més beneficis, que poden ser funcionals, emocionals o simbòlics.
benefici

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  benefici, n m
  • es  beneficio, n m
  • fr  bénéfice consommateur, n m
  • en  earnings, n
  • en  gain, n
  • en  profit, n

<Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució>

Definició
Diferència entre els ingressos resultants de l'activitat d'una empresa i les despeses o els costos que ha comportat aquesta activitat.
benefici

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  benefici, n m
  • es  beneficio, n m
  • fr  bénéfice consommateur, n m
  • en  earnings, n
  • en  gain, n
  • en  profit, n

<Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució>

Definició
Diferència entre els ingressos resultants de l'activitat d'una empresa i les despeses o els costos que ha comportat aquesta activitat.
benefici eclesiàstic

<Dret canònic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  benefici eclesiàstic, n m
  • ca  benefici, n m sin. compl.
  • ca  benifet, n m sin. compl.
  • es  beneficio
  • es  beneficio ecelsiástico

<Dret canònic>

Definició
Càrrec que l'Església confereix canònicament, al qual va annexa una renda.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic