Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "beneitejar" dins totes les àrees temàtiques

beneitera beneitera

<Arts > Escultura>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  beneitera, n f
  • ca  pica d'aigua beneita
  • es  pila de agua bendita
  • es  pileta
  • fr  bénitier

<Arts > Escultura>

Definició
Petit recipient destinat a contenir l'aigua beneita.
neguitejar neguitejar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  neguitejar, v tr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Salut mental>

Definició
Causar neguit.
neguitejar-se neguitejar-se

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  neguitejar-se, v intr pron

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Salut mental>

Definició
Tenir neguit, sentir-se molt inquiet.
pica beneitera pica beneitera

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  pica beneitera, n f
  • ca  pica d'aigua beneita, n f sin. compl.
  • es  pila
  • en  font
  • en  stoup

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Escultura>

Definició
Pica col·locada a l'entrada d'una església que conté l'aigua beneita, amb la qual els fidels se senyen en entrar al temple.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ponentejar, v intr
  • es  soplar el poniente

<Física>

ponentejar ponentejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ponentejar, v intr

<Navegació tradicional>

Definició
Fer vent de ponent.
ponentejar ponentejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ponentejar, v intr

<Navegació tradicional>

Definició
Tendir a venir, un vent, de l'oest.
ponentejar ponentejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ponentejar, v intr

<Navegació tradicional>

Definició
Navegar en direcció a ponent.
tenetehara tenetehara

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  tenetehara
  • ca  guajajará sin. compl.
  • ca  tembé sin. compl.
  • ca  tenetehar sin. compl.
  • ca  tenetehára sin. compl.
  • ca  timbé sin. compl.
  • cod  tenetehara
  • ar  تنتهارية
  • cy  Tenetehara
  • cy  Guajajará sin. compl.
  • cy  Tembé sin. compl.
  • cy  Tenetehar sin. compl.
  • cy  Tenetehára sin. compl.
  • cy  Timbé sin. compl.
  • de  Tenetehara
  • de  Guajajara sin. compl.
  • de  Guajajará sin. compl.
  • de  Tembe sin. compl.
  • de  Tembé sin. compl.
  • de  Tenetehar sin. compl.
  • de  Tenetehára sin. compl.
  • de  Timbé sin. compl.
  • en  Tenetehara
  • en  Guajajara sin. compl.
  • en  Guajajára sin. compl.
  • en  Tembé sin. compl.
  • en  Tenetehar sin. compl.
  • en  Tenetehára sin. compl.
  • en  Timbé sin. compl.
  • es  tenetehara
  • es  guajajará sin. compl.
  • es  tembé sin. compl.
  • es  tenetehar sin. compl.
  • es  tenetehára sin. compl.
  • es  timbé sin. compl.
  • eu  teneteharera
  • eu  guajajará sin. compl.
  • eu  tembé sin. compl.
  • eu  tenetehar sin. compl.
  • eu  tenetehára sin. compl.
  • eu  timbé sin. compl.
  • fr  tenetehara
  • fr  guajajará sin. compl.
  • fr  tembé sin. compl.
  • fr  tenetehar sin. compl.
  • fr  tenetehára sin. compl.
  • fr  timbé sin. compl.
  • gn  tenetehara
  • gn  guajajará sin. compl.
  • gn  tembé sin. compl.
  • gn  tenetehar sin. compl.
  • gn  tenetehára sin. compl.
  • gn  timbé sin. compl.
  • it  tenetehara
  • it  guajajará sin. compl.
  • it  tembé sin. compl.
  • it  tenetehar sin. compl.
  • it  tenetehára sin. compl.
  • it  timbé sin. compl.
  • ja  テネテアラ語
  • ja  テンベ語 sin. compl.
  • ja  ティンベ語 sin. compl.
  • ja  テネテアル語 sin. compl.
  • ja  グアジャジャラ語 sin. compl.
  • nl  Tenetehara
  • nl  Guajajará sin. compl.
  • nl  Tembé sin. compl.
  • nl  Tenetehar sin. compl.
  • nl  Tenetehára sin. compl.
  • nl  Timbé sin. compl.
  • pt  tenetehara
  • pt  guajajara sin. compl.
  • pt  guajajára sin. compl.
  • pt  tembé sin. compl.
  • pt  tenetehar sin. compl.
  • pt  tenetehára sin. compl.
  • pt  timbé sin. compl.
  • ru  Тенетехара
  • ru  Тембе sin. compl.
  • ru  Тимбе sin. compl.
  • ru  Тенетехар sin. compl.
  • ru  Гуажажара sin. compl.
  • zh  特内特哈拉语
  • zh  特内特哈尔、特内特哈拉、腾贝、廷贝、瓜加加拉 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Tupí > Tupí-guaraní > Tenetehara>, <Amèrica > Brasil>

Definició
La família tupí-guaraní és la més gran del tronc tupí.

El terme tenetehara significa 'la gent', fent referència sobretot als indígenes.

Als segles XVI i XVII, els tenetehares habitaven una àmplia regió a la vall del riu Pindarè. Sembla que van tenir els primers contactes amb jesuïtes francesos el 1615.

A mitjan segle XIX, el subgrup tembé es va desplaçar cap a l'oest, cap als rius Gurupí, Capim i Guamà. Les invasions de colons, explotadors de fusta, van portar grans epidèmies i descensos demogràfics. Actualment viuen en una reserva demarcada per la FUNAI i, tot i això, tenen molts conflictes territorials amb els blancs.

La llengua tenetehara inclou dos dialectes, el tembé (200 parlants d'un total de 800 individus) i el guajajarà (uns 11.500 parlants).

El dialecte tembé és parlat actualment a la frontera entre els estats de Parà i Maranhão, a la vora esquerra del riu Gurupí, i el guajajarà (o guazazzara) es parla a l'estat de Maranhão, prop dels rius Maranhão, Pindarè i Grajaú. Els indis tenetehares que parlaven la variant tembé prop del riu Guanà han abandonat gairebé totalment la llengua. Algunes fonts consideren el tembé i el guajajarà llengües diferents però mútuament intel·ligibles (Fabre 2005).

Els tenetehares de la banda tembé són trilingües tenetehara-portuguès-kaapor. El portuguès és la llengua de la vida diària per a bona part de la comunitat; només un dels sis poblats tembés manté la seva varietat com a llengua d'ús habitual.

Actualment es fan esforços per alfabetitzar infants i adults en tenetehara i per preservar l'ús de la llengua. Una de les iniciatives consisteix en el fet que els més grans ensenyin la llengua als joves.

La primera llista de vocabulari de la llengua data del 1914. Existeix un diccionari tembé-portuguès/portuguès-tembé (Boudin 1978).

Els guajajaràs integren un dels grups indígenes més nombrosos del país. Anomenen la seva varietat lingüística ze'egete, 'la bona llengua'. S'observen quatre subdialectes guajajarà amb diferències mínimes. Tota la comunitat parla la llengua en la vida quotidiana. El portuguès s'empra només com a llengua franca.
tentinejar tentinejar

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de boxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 21)
ISBN 84-7739-239-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  tentinejar, v intr
  • es  tambalearse
  • fr  chanceler
  • en  stagger, to

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Definició
Fer passes vacil·lants per l'efecte dels cops rebuts.