Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "beneit�" dins totes les àrees temàtiques

card beneït card beneït

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  card beneït, n m
  • ca  card sant, n m sin. compl.
  • ca  cardot sant, n m sin. compl.
  • nc  Cnicus benedictus

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 10 a 40 cm d'alçària, que viu en marges sembrats i terres incultes des de les comarques prepirinenques fins a les centrals i del sud de Catalunya. Tota la planta, preparada en maceració, ha estat emprada per estimular la gana, i en infusió, contra les indigestions.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card beneit, n m
  • ca  card sant, n m sin. compl.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  cardonera, n f alt. sin.
  • ca  cardot sant, n m alt. sin.
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  perdiuetes, n f pl alt. sin.
  • ca  cardo sant, n m var. ling.
  • ca  cardo santo, n m var. ling.
  • nc  Cnicus benedictus L.
  • nc  Carduus benedictus (L.) Thell., nom inval. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

card beneit card beneit

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card beneit, n m
  • ca  card sant, n m sin. compl.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  cardonera, n f alt. sin.
  • ca  cardot sant, n m alt. sin.
  • ca  cascall, n m alt. sin.
  • ca  perdiuetes, n f pl alt. sin.
  • ca  cardo sant, n m var. ling.
  • ca  cardo santo, n m var. ling.
  • nc  Cnicus benedictus L.
  • nc  Carduus benedictus (L.) Thell., nom inval. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  romaní, n m
  • ca  romer, n m sin. compl.
  • ca  beneit, n m alt. sin.
  • ca  beneït, n m alt. sin.
  • ca  romanill, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer de flor blanca, n m alt. sin.
  • ca  romer femella, n m alt. sin.
  • ca  romer mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer sant, n m alt. sin.
  • ca  romer ver, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romeret, n m alt. sin.
  • ca  romanell, n m var. ling.
  • ca  romanyí, n m var. ling.
  • ca  romarí, n m var. ling.
  • ca  romera, n f var. ling.
  • ca  romero, n m var. ling.
  • ca  romí, n m var. ling.
  • ca  rosmarinus, n m var. ling.
  • ca  rumaní, n m var. ling.
  • nc  Rosmarinus officinalis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • BAL1984a recull la denominació romera per als peus de flor blanca.
    NPLAG recull romer femella i romer sant per a les plantes amb flors blanques i romer per a les plantes amb flors blaves.
    PELL2000-1 recull romer blanc i romer mascle per a la f. albina.
romaní romaní

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  romaní, n m
  • ca  romer, n m sin. compl.
  • ca  beneit, n m alt. sin.
  • ca  beneït, n m alt. sin.
  • ca  romanill, n m alt. sin.
  • ca  romer blanc, n m alt. sin.
  • ca  romer de flor blanca, n m alt. sin.
  • ca  romer femella, n m alt. sin.
  • ca  romer mascle, n m alt. sin.
  • ca  romer sant, n m alt. sin.
  • ca  romer ver, n m alt. sin.
  • ca  romera, n f alt. sin.
  • ca  romeret, n m alt. sin.
  • ca  romanell, n m var. ling.
  • ca  romanyí, n m var. ling.
  • ca  romarí, n m var. ling.
  • ca  romera, n f var. ling.
  • ca  romero, n m var. ling.
  • ca  romí, n m var. ling.
  • ca  rosmarinus, n m var. ling.
  • ca  rumaní, n m var. ling.
  • nc  Rosmarinus officinalis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • BAL1984a recull la denominació romera per als peus de flor blanca.
    NPLAG recull romer femella i romer sant per a les plantes amb flors blanques i romer per a les plantes amb flors blaves.
    PELL2000-1 recull romer blanc i romer mascle per a la f. albina.