Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "beneta" dins totes les àrees temàtiques

altiplà

<Ciències de la Terra>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

ca altiplà, n m
es altiplanicie
es altiplano
es meseta
fr plateau
en high plain
en plateau
en tableland

<Geografia física > Geomorfologia>

Definició

Elevació del terreny amb una superfície extensa relativament plana.

altiplà

<Ciències de la Terra > Geologia>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

ca altiplà, n m
es altiplanicie
es altiplano
es meseta
fr plateau
en high plain
en plateau
en tableland

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definició

Elevació del terreny amb una superfície relativament plana.

altiplà

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca altiplà, n m
ca taula, n f sin. compl.
es altiplanicie, n f
es altiplano, n m
es meseta, n f
fr plateau, n m
en high plain, n
en plateau, n
en tableland, n

amploia

<Zoologia > Espècies pesqueres>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca amploia, n f
ca meleta, n f sin. compl.
es espadín
fr anchois de Norvège
fr blanquette
fr harenguet
fr spat
en spat
nc Sprattus sprattus

Definició

Peix teleosti de la família dels clupeids, d'uns 10 centímetres de llarg.

amploia

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca amploia, n f
ca alatxa, n f sin. compl.
ca amploies, n f pl sin. compl.
ca anxova, n f sin. compl.
ca espasí, n m sin. compl.
ca golfàs, n m sin. compl.
ca meleta, n f sin. compl.
ca patoia, n f sin. compl.
ca patoia [cria], n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca sardineta, n f sin. compl.
ca amplòia, n f var. ling.
ca amploya, n f var. ling.
ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
ca emploa, n f var. ling.
ca golfás, n m var. ling.
ca maleta, n f var. ling.
ca méléta, n f var. ling.
ca petoia [cria], n f var. ling.
nc Sprattus sprattus
nc Meletta phalerica var. ling.
nc Meletta vulgaris var. ling.
nc Spratella pumila var. ling.
nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
es caramel
es caramelo
es espadin
es espadín
fr anchois de Norvège
fr blanquette
fr harenguet
fr spat
fr sprat
fr sprat-melette
pt mélétà
en spat
en sprat

<Peixos > Clupeids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- alatxa: (BSEHN3) Eivissa

- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca

- alatxa: (DCVB-E) Balears

- alatxa: (RPCE3) Balears

- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València

- amploia: (NPBLANES) Blanes

- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona

- meleta: (DCVB-E) Tarragona

- meleta: (DELC2) Tarragona

amploia

<Ciències de la vida>

ca amploia, n f
ca alatxa, n f sin. compl.
ca amploies, n f pl sin. compl.
ca anxova, n f sin. compl.
ca espasí, n m sin. compl.
ca golfàs, n m sin. compl.
ca meleta, n f sin. compl.
ca patoia, n f sin. compl.
ca patoia [cria], n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca sardineta, n f sin. compl.
ca amplòia, n f var. ling.
ca amploya, n f var. ling.
ca caramel·lo [petit], n f var. ling.
ca emploa, n f var. ling.
ca golfás, n m var. ling.
ca maleta, n f var. ling.
ca méléta, n f var. ling.
ca petoia [cria], n f var. ling.
nc Sprattus sprattus
nc Meletta phalerica var. ling.
nc Meletta vulgaris var. ling.
nc Spratella pumila var. ling.
nc Sprattus sprattus sprattus var. ling.
es caramel
es caramelo
es espadin
es espadín
fr anchois de Norvège
fr blanquette
fr harenguet
fr spat
fr sprat
fr sprat-melette
pt mélétà
en spat
en sprat

<Peixos > Clupeids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- alatxa: (BSEHN3) Eivissa

- alatxa: (BSEHN3) Mallorca, Menorca

- alatxa: (DCVB-E) Balears

- alatxa: (RPCE3) Balears

- amploia: (DCVB-E) Blanes, Palafrugell, Pineda, Tarragona, València

- amploia: (NPBLANES) Blanes

- caramel·lo [petit]: (DCVB-E) Tarragona

- meleta: (DCVB-E) Tarragona

- meleta: (DELC2) Tarragona

artemisa borda

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca artemisa borda, n f
ca botgeta, n f alt. sin.
ca botgeta d'esca, n f alt. sin.
ca botgeta esquera, n f alt. sin.
ca botgetes, n f pl alt. sin.
ca botja d'esca, n f alt. sin.
ca camamilla d'esca, n f alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca herba del reuma, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca herba santa, n f alt. sin.
ca mançanella, n f alt. sin.
ca morenera prima, n f alt. sin.
ca ullastre de frare, n m alt. sin.
ca bogeta, n f var. ling.
ca mançamilla, n f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla borda, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
ca oastre de frare, n m var. ling.
nc Phagnalon saxatile (L.) Cass.

<Botànica > compostes / asteràcies>

artemisa borda

<Botànica>

ca artemisa borda, n f
ca botgeta, n f alt. sin.
ca botgeta d'esca, n f alt. sin.
ca botgeta esquera, n f alt. sin.
ca botgetes, n f pl alt. sin.
ca botja d'esca, n f alt. sin.
ca camamilla d'esca, n f alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca herba del reuma, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca herba santa, n f alt. sin.
ca mançanella, n f alt. sin.
ca morenera prima, n f alt. sin.
ca ullastre de frare, n m alt. sin.
ca bogeta, n f var. ling.
ca mançamilla, n f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla borda, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
ca oastre de frare, n m var. ling.
nc Phagnalon saxatile (L.) Cass.

<Botànica > compostes / asteràcies>

bacallans

<Ciències de la vida>

ca bacallans, n m pl
ca blenera, n f alt. sin.
ca blenera tripó, n f alt. sin.
ca bleneres, n f pl alt. sin.
ca candelera, n f alt. sin.
ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
ca coa de rabosa, n f alt. sin.
ca col borda, n f alt. sin.
ca col de moro, n f alt. sin.
ca croca, n f alt. sin.
ca cua de borrega, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de llop, n f alt. sin.
ca cua de moltó, n f alt. sin.
ca fulla borruda, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamó mascle, n m alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba candelera, n f alt. sin.
ca herba del ble, n f alt. sin.
ca herba farinera, n f alt. sin.
ca herba ploradera, n f alt. sin.
ca herba plorosa, n f alt. sin.
ca herba sabonera, n f alt. sin.
ca jovenal, n m alt. sin.
ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca llapassera borda, n f alt. sin.
ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
ca múria, n f alt. sin.
ca orella de burro, n f alt. sin.
ca ploraner, n m alt. sin.
ca ploranera, n f alt. sin.
ca porpra, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca púrpura, n f alt. sin.
ca repalassa blanca, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca ressentida, n f alt. sin.
ca sabatot, n m alt. sin.
ca sabatots, n m pl alt. sin.
ca santjoanal, n m alt. sin.
ca santjoanals, n m pl alt. sin.
ca siriclòs, n m alt. sin.
ca tabac bord, n m alt. sin.
ca torba, n f alt. sin.
ca trepó, n m alt. sin.
ca trepó de bosc, n m alt. sin.
ca trepó joanal, n m alt. sin.
ca treponera, n f alt. sin.
ca trepons, n m pl alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
ca tripons, n m pl alt. sin.
ca troca, n f alt. sin.
ca bordellobo, n m var. ling.
ca candilera, n f var. ling.
ca engordalobo, n m var. ling.
ca gordellobo, n m var. ling.
ca gordollobo, n m var. ling.
ca gordolobo, n m var. ling.
ca guadalobo, n m var. ling.
ca guardallobo, n m var. ling.
ca guardalobo, n m var. ling.
ca guardalobol, n m var. ling.
ca joanal, n m var. ling.
ca matalobo, n m var. ling.
ca rapelassa borda, n f var. ling.
ca siriclós, n m var. ling.
ca trapó, n m var. ling.
ca traponera, n f var. ling.
ca triput, n m var. ling.
ca turba, n f var. ling.
nc Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.

bacallans

<Botànica>

ca bacallans, n m pl
ca blenera, n f alt. sin.
ca blenera tripó, n f alt. sin.
ca bleneres, n f pl alt. sin.
ca candelera, n f alt. sin.
ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
ca coa de rabosa, n f alt. sin.
ca col borda, n f alt. sin.
ca col de moro, n f alt. sin.
ca croca, n f alt. sin.
ca cua de borrega, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de llop, n f alt. sin.
ca cua de moltó, n f alt. sin.
ca fulla borruda, n f alt. sin.
ca gamó, n m alt. sin.
ca gamó mascle, n m alt. sin.
ca herba blenera, n f alt. sin.
ca herba candelera, n f alt. sin.
ca herba del ble, n f alt. sin.
ca herba farinera, n f alt. sin.
ca herba ploradera, n f alt. sin.
ca herba plorosa, n f alt. sin.
ca herba sabonera, n f alt. sin.
ca jovenal, n m alt. sin.
ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca llapassera borda, n f alt. sin.
ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
ca múria, n f alt. sin.
ca orella de burro, n f alt. sin.
ca ploraner, n m alt. sin.
ca ploranera, n f alt. sin.
ca porpra, n f alt. sin.
ca porpres, n f pl alt. sin.
ca púrpura, n f alt. sin.
ca repalassa blanca, n f alt. sin.
ca repalassa borda, n f alt. sin.
ca ressentida, n f alt. sin.
ca sabatot, n m alt. sin.
ca sabatots, n m pl alt. sin.
ca santjoanal, n m alt. sin.
ca santjoanals, n m pl alt. sin.
ca siriclòs, n m alt. sin.
ca tabac bord, n m alt. sin.
ca torba, n f alt. sin.
ca trepó, n m alt. sin.
ca trepó de bosc, n m alt. sin.
ca trepó joanal, n m alt. sin.
ca treponera, n f alt. sin.
ca trepons, n m pl alt. sin.
ca tripó, n m alt. sin.
ca tripons, n m pl alt. sin.
ca troca, n f alt. sin.
ca bordellobo, n m var. ling.
ca candilera, n f var. ling.
ca engordalobo, n m var. ling.
ca gordellobo, n m var. ling.
ca gordollobo, n m var. ling.
ca gordolobo, n m var. ling.
ca guadalobo, n m var. ling.
ca guardallobo, n m var. ling.
ca guardalobo, n m var. ling.
ca guardalobol, n m var. ling.
ca joanal, n m var. ling.
ca matalobo, n m var. ling.
ca rapelassa borda, n f var. ling.
ca siriclós, n m var. ling.
ca trapó, n m var. ling.
ca traponera, n f var. ling.
ca triput, n m var. ling.
ca turba, n f var. ling.
nc Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.