Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "benfer" dins totes les àrees temàtiques

beaver beaver

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  beaver
  • ca  dane-zaa sin. compl.
  • ca  dunneza sin. compl.
  • ca  tsattine sin. compl.
  • cod  dane-zaa
  • cy  Beaver
  • cy  Dane-zaa sin. compl.
  • cy  Dunneza sin. compl.
  • cy  Tsattine sin. compl.
  • de  Beaver
  • de  Dane-Zaa sin. compl.
  • de  Dunneza sin. compl.
  • de  Tsattine sin. compl.
  • en  Beaver
  • en  Danezaa sin. compl.
  • en  Dunne Za sin. compl.
  • en  Dunneza sin. compl.
  • en  Tsattine sin. compl.
  • es  castor
  • es  beaver sin. compl.
  • es  dane-zaa sin. compl.
  • es  dunneza sin. compl.
  • es  tsattine sin. compl.
  • eu  beaverrera
  • eu  beaver sin. compl.
  • eu  dane-zaa sin. compl.
  • eu  dunneza sin. compl.
  • eu  tsattine sin. compl.
  • fr  dunneza
  • fr  beaver sin. compl.
  • fr  dane-zaa sin. compl.
  • fr  tsattine sin. compl.
  • gl  beaver
  • gl  dane-zaa sin. compl.
  • gl  dunneza sin. compl.
  • gl  tsattine sin. compl.
  • gn  veaver
  • gn  dane-zaa sin. compl.
  • gn  dunneza sin. compl.
  • gn  tsattine sin. compl.
  • it  beaver
  • it  dane-zaa sin. compl.
  • it  dunneza sin. compl.
  • it  tsattine sin. compl.
  • pt  beaver
  • pt  dane-zaa sin. compl.
  • pt  dunneza sin. compl.
  • pt  tsattine sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Canadà>

Definició
A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

La comunitat beaver de la Colúmbia Britànica viu concretament a Doig, a Blueberry i al riu Prophet. La d'Alberta viu a Horse Lakes, a Clear Hills i al riu Boyer.

Tots els parlants de la llengua són adults. Els infants ja no aprenen beaver, raó per la qual està en vies d'extinció.

La pèrdua de la llengua es va accelerar a partir dels anys cinquanta, moment en què els infants van començar a ser escolaritzats en anglès. Es va deixar de transmetre, en favor de l'anglès, a la dècada dels vuitanta.
bena compressiva bena compressiva

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/

  • ca  bena compressiva, n f
  • es  venda compresiva, n f
  • es  venda compresora, n f
  • es  venda de compresión, n f
  • fr  bande compressive, n f
  • en  binder, n
  • en  breast binder, n
  • en  chest binder, n

<LGBT > Identitat sexual i de gènere > Transidentitat>

Definició
Bena de teixit elàstic que porten algunes persones cenyida al voltant del tors per prémer el pit i dissimular-ne el volum, a fi de tenir una aparença més masculina o andrògina.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bendir, n m
  • es  bendir
  • en  bendir

<Música>

Definició
Tambor de marc, tradicional a tot el nord d'Àfrica i més concretament al Marroc, que, quan es colpeja amb els dits o la palma de la mà, fa el so típic d'un brunzit.
benefici benefici

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  benefici, n m
  • ca  benifet, n m sin. compl.
  • es  beneficio

<Història del dret>

Definició
Concessió territorial que s'efectuava amb caràcter temporal per a fruir del domini útil dels béns cedits, a canvi de determinats serveis o d'una fidelitat del beneficiari.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El senyor li va concedir un benefici a canvi d'una part de la collita.
benefici eclesiàstic benefici eclesiàstic

<Dret canònic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  benefici eclesiàstic, n m
  • ca  benefici, n m sin. compl.
  • ca  benifet, n m sin. compl.
  • es  beneficio
  • es  beneficio ecelsiástico

<Dret canònic>

Definició
Càrrec que l'Església confereix canònicament, al qual va annexa una renda.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
beneir beneir

<Ciències de la religió>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  beneir, v tr

<Religions > Ciències de la religió>

Definició
Invocar la protecció de Déu sobre algú o alguna cosa amb paraules o cerimònies rituals.

Nota

  • Normalment és el sacerdot qui efectua la benedicció, però també ho poden fer altres persones.
beneir beneir

<Ciències de la religió>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  beneir, v tr

<Religions > Ciències de la religió>

Definició
Dedicar una persona o una cosa al culte diví mitjançant una acció o una invocació que la sostreu a tot ús profà.
beneir beneir

<Ciències de la religió>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  beneir, v tr

<Religions > Ciències de la religió>

Definició
Lloar algú o alguna cosa pels beneficis rebuts.
beneir beneir

<Ciències de la religió>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  beneir, v tr

<Religions > Ciències de la religió>

Definició
Concedir Déu la seva protecció, la prosperitat sobre algú o alguna cosa.
benga benga

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  benga
  • ca  boumba sin. compl.
  • ar  بينغا
  • cy  Benga
  • cy  Boumba sin. compl.
  • de  Benga
  • de  Boumba sin. compl.
  • en  Benga
  • en  Boumba sin. compl.
  • es  benga
  • es  boumba sin. compl.
  • eu  bengera
  • eu  benga sin. compl.
  • eu  bengera sin. compl.
  • eu  boumba sin. compl.
  • fr  benga
  • fr  boumba sin. compl.
  • gl  benga
  • gl  boumba sin. compl.
  • gn  venga
  • gn  voumba sin. compl.
  • it  benga
  • it  boumba sin. compl.
  • pt  benga
  • pt  boumba sin. compl.
  • tmh  Tabengat
  • tmh  Boumba sin. compl.
  • zh  本加语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Guinea Equatorial>

Definició
El grup etnolingüístic benga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe o playeros (terme utilitzat pels colonitzadors espanyols per a referir-se als pobles que van trobar a les zones costaneres). Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup etnolingüístic kombe.

El territori tradicional dels bengues es troba a les illes de Corisco i d'Elobey Grande, situades a la costa meridional de Guinea Equatorial i a prop de la desembocadura del riu Muni. També hi ha una comunitat d'uns 1.000 parlants del benga al Gabon.

El benga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.