Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "benvolent" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca automatrícula, n f
- es automatrícula, n f
- en online enrolment, n
- en online registration, n
<Gestió universitària > Tràmits administratius i documentació / Administrative procedures and documentation>
<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>
- ca certificat de matrícula, n m
- es certificado de matrícula, n m
- en enrolment certificate, n
- en registration certificate, n
<Gestió universitària > Tràmits administratius i documentació / Administrative procedures and documentation>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca classificador per llindars, n m
- ca classificador per envolupant, n m sin. compl.
- es clasificador por umbrales
- es clasificador por envolvente sin. compl.
- en threshold classifier
- en bounding box classifier sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>
Definició
En una classificació monobanda el llindar és un únic interval. En canvi, en un espai multivariant, si la classificació utilitza dues bandes els llindars defineixen un rectangle, si n'utilitza tres, defineixen un paral·lelepípede (classificador per paral·lelepípedes), i si n'utilitza n, defineixen un hiperparal·lelepípede (classificador per hiperparal·lelepípedes). Llindars més separats impliquen classificar més imatge però un major risc de confusions amb classes veïnes.
Formalment es pot definir que en aquest classificador un objecte X és assignat a una classe A si, per a tota variable k, Xk pertany a l'[Interval de llindars d'Ak]. Els llindars els tria l'usuari i poden ser establerts del mínim al màxim dels píxels d'entrenament ([mín, màx]), o bé establerts fent μk,A ± Const.:[μk,A- Const., μk,A+ Const.], on μk,A és la mitjana (o la mediana o qualsevol mesura convenient de centralitat) de la classe A per a la banda k. La constant Const. pot ser la desviació estàndard (σk,A, o qualsevol mesura convenient de dispersió) o un múltiple d'aquesta per donar-hi sentit probabilístic gaussià. També poden utilitzar-se altres criteris com la desviació interquartílica.
Entre els avantatges d'aquest classificador hi ha la rapidesa de processament i la possibilitat de no assumpció de cap distribució estadística. D'altra banda, no resol de forma directa els conflictes d'assignació a més d'una classe i sovint no classifica tota la imatge, ja que és freqüent que hi hagi píxels que no es trobin exactament dintre dels llindars establerts per a cap classe.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca classificador per llindars, n m
- ca classificador per envolupant, n m sin. compl.
- es clasificador por umbrales
- es clasificador por envolvente sin. compl.
- en threshold classifier
- en bounding box classifier sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>
Definició
En una classificació monobanda el llindar és un únic interval. En canvi, en un espai multivariant, si la classificació utilitza dues bandes els llindars defineixen un rectangle, si n'utilitza tres, defineixen un paral·lelepípede (classificador per paral·lelepípedes), i si n'utilitza n, defineixen un hiperparal·lelepípede (classificador per hiperparal·lelepípedes). Llindars més separats impliquen classificar més imatge però un major risc de confusions amb classes veïnes.
Formalment es pot definir que en aquest classificador un objecte X és assignat a una classe A si, per a tota variable k, Xk pertany a l'[Interval de llindars d'Ak]. Els llindars els tria l'usuari i poden ser establerts del mínim al màxim dels píxels d'entrenament ([mín, màx]), o bé establerts fent μk,A ± Const.:[μk,A- Const., μk,A+ Const.], on μk,A és la mitjana (o la mediana o qualsevol mesura convenient de centralitat) de la classe A per a la banda k. La constant Const. pot ser la desviació estàndard (σk,A, o qualsevol mesura convenient de dispersió) o un múltiple d'aquesta per donar-hi sentit probabilístic gaussià. També poden utilitzar-se altres criteris com la desviació interquartílica.
Entre els avantatges d'aquest classificador hi ha la rapidesa de processament i la possibilitat de no assumpció de cap distribució estadística. D'altra banda, no resol de forma directa els conflictes d'assignació a més d'una classe i sovint no classifica tota la imatge, ja que és freqüent que hi hagi píxels que no es trobin exactament dintre dels llindars establerts per a cap classe.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca classificador per llindars, n m
- ca classificador per envolupant, n m sin. compl.
- es clasificador por umbrales
- es clasificador por envolvente sin. compl.
- en threshold classifier
- en bounding box classifier sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>
Definició
En una classificació monobanda el llindar és un únic interval. En canvi, en un espai multivariant, si la classificació utilitza dues bandes els llindars defineixen un rectangle, si n'utilitza tres, defineixen un paral·lelepípede (classificador per paral·lelepípedes), i si n'utilitza n, defineixen un hiperparal·lelepípede (classificador per hiperparal·lelepípedes). Llindars més separats impliquen classificar més imatge però un major risc de confusions amb classes veïnes.
Formalment es pot definir que en aquest classificador un objecte X és assignat a una classe A si, per a tota variable k, Xk pertany a l'[Interval de llindars d'Ak]. Els llindars els tria l'usuari i poden ser establerts del mínim al màxim dels píxels d'entrenament ([mín, màx]), o bé establerts fent μk,A ± Const.:[μk,A- Const., μk,A+ Const.], on μk,A és la mitjana (o la mediana o qualsevol mesura convenient de centralitat) de la classe A per a la banda k. La constant Const. pot ser la desviació estàndard (σk,A, o qualsevol mesura convenient de dispersió) o un múltiple d'aquesta per donar-hi sentit probabilístic gaussià. També poden utilitzar-se altres criteris com la desviació interquartílica.
Entre els avantatges d'aquest classificador hi ha la rapidesa de processament i la possibilitat de no assumpció de cap distribució estadística. D'altra banda, no resol de forma directa els conflictes d'assignació a més d'una classe i sovint no classifica tota la imatge, ja que és freqüent que hi hagi píxels que no es trobin exactament dintre dels llindars establerts per a cap classe.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Dret > Resolució alternativa de conflictes > Mediació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA, DRETS I MEMÒRIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la mediació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/301>
- ca comunicació no violenta, n f
- ca CNV, n f sigla
- es comunicación no violenta, n f
- es CNV, n f sigla
- en nonviolent communication, n
- en NVC, n sigla
<02.Procés de mediació > 03.Tècniques i estratègies. Comunicació>
Definició
Nota
- 1. La comunicació no violenta és un model de comunicació desenvolupat per M. Rosenberg.
- 2. La culpa, la vergonya, els judicis, la crítica i les exigències contribueixen a la violència en les relacions humanes.
<TIC > Telecomunicacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca detector d'envolupant, n m
- es detector de envolvente
- en linear detector
<Telecomunicacions > Tractament de la informació>
Definició
<Transports > Transport aeri>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca entorn de vol, n m
- es entorno de vuelo
- es envolvente de vuelo
- fr domaine de vol
- en FE
- en flight envelope
<Transports > Transport aeri>
Definició
<Energia > Energia solar>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca envoltant, n m
- ca pell, n f sin. compl.
- es envolvente
- es piel
- fr enveloppe
- fr peau
- en envelope
<Energia solar>
Definició
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca envoltant còncau, n m
- ca embolcall còncau, n m sin. compl.
- ca envolupant còncava, n f sin. compl.
- es envolvente cóncava, n f
- en concave hull, n
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial>
Definició
Nota
- L'envoltant còncau s'utilitza per a obtenir l'àrea coberta o la forma definida per un conjunt de punts o d'elements geomètrics. La forma de l'envoltant còncau es pot imaginar com la que resultaria d'envoltar els punts o elements geomètrics originals amb un film de plàstic i aplicar-hi el buit de manera que el film s'ajustés al màxim als elements originals.
- L'envoltant còncau aproxima millor que l'envoltant convex la forma o àrea coberta per un conjunt de punts o d'elements geomètrics, ja que la concavitat permet emmotllar millor la forma de l'envoltant a la disposició dels punts o elements originals, especialment quan hi ha buits o entrades. En cas que els punts o elements originals no presentin buits o entrades, l'envoltant còncau té una forma convexa i coincideix amb l'envoltant convex.
- A diferència de l'envoltant convex, l'envoltant còncau no és únic per a un conjunt donat de punts o d'elements geomètrics, sinó que el grau d'ajust o de sinuositat de l'envoltant còncau es pot regular variant determinats paràmetres, com és ara el màxim angle còncau permès o la mínima distància que cal considerar entre punts veïns del conjunt original. Per aquest motiu, l'envoltant còncau té diferents definicions i mètodes de càlcul.
- El concepte d'envoltant còncau es pot generalitzar a espais de tres o més dimensions.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Aquesta fitxa ha estat afegida per l'autor l'any 2021.
