Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "berenada" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural? 0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural?

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural?
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: camions cisterna (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: mobles bar (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: nombres índex (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Locució nom + nom en singular: sofàs llit (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Locució nom + nom en plural: berenars sopars (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Locució nom + nom en plural: caces bombarders (EXEMPLE), n m
  • ca  B. Locució nom + nom en plural: conselleres delegades (EXEMPLE), n m, f

<Criteris lingüístics > Formació per sintagmació>

Definició
En un ús en singular d'una locució nominal composta de nom i nom (com ara vagó restaurant o berenar sopar), no hi ha cap dubte que tots dos noms han d'anar en singular: un vagó restaurant, un berenar sopar.

En canvi, en un ús en plural d'aquesta mena de locucions, la flexió en singular o en plural del segon nom pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (els vagons restaurant) o és preferible el plural (els berenars sopars).

A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del segon nom d'una locució nominal nom+nom quan la locució s'utilitza en un context plural.

(A) NOM + NOM EN SINGULAR

El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en singular (encara que l'ús de la locució sigui plural) si podem dir que el significat de la locució és un tipus del significat que expressa el primer nom.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de subordinació, perquè el significat del segon nom està subordinat al primer.
. Aquesta relació de subordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt més freqüent que no pas la relació de coordinació.

Ex. 1: els camions cisterna [i no *camions cisternes, perquè un camió cisterna és un tipus de camió]
Ex. 2: els mobles bar [i no *mobles bars, perquè un moble bar és un tipus de moble]
Ex. 3: els sofàs llit [i no *sofàs llits, perquè un sofà llit és un tipus de sofà, que només com a emergència fa de llit]
Ex. 4: els nombres índex [i no *nombres índexs, perquè un nombre índex és un tipus de nombre]

(B) NOM + NOM EN PLURAL

El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en plural (quan l'ús de la locució és en plural) si podem dir que el significat de la locució és una suma dels significats dels dos noms, que pesen igual en el conjunt.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de coordinació, perquè els significats dels dos noms estan coordinats.
. Aquesta relació de coordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt menys freqüent que no pas la relació de subordinació.

Ex. 1: els berenars sopars [i no *berenars sopar, perquè un berenar sopar és tant un berenar com un sopar]
Ex. 2: els caces bombarders [i no *caces bombarder, perquè un caça bombarder és tant un caça com un bombarder]
Ex. 3: les conselleres delegades [i no *conselleres delegat o *conselleres delegats, perquè un conseller delegat o una consellera delegada són tant consellers com delegats]

Nota

  • Pel que fa al cas concret nombres índex / *nombres índexs, cal tenir en compte que la vacil·lació en la flexió del segon nom es documenta en moltes llengües romàniques, fins i tot en aquelles en què aquest canvi comporta una diferència de pronúncia (en castellà números índice i números índices; en francès, nombres indice i nombres indices; en italià, numero indice i numeri indici, i en portuguès, número índice i números índices).

    La consulta a diversos especialistes, però, confirma que la relació establerta entre nombre i índex és de subordinació (es tracta d'un tipus de nombres) i, per tant, que és més adequada la forma nombres índex. De fet, aquesta és la forma que consideren també més habitual en català.
àrea de pícnic àrea de pícnic

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  àrea de pícnic, n f
  • ca  berenador, n m
  • es  área de pícnic, n f
  • es  merendero, n m

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Àrea de descans condicionada amb taules, barbacoa, papereres, font de beure, etc.
a copa parada a copa parada

<Vinificació. Enologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  a copa parada, adv
  • ca  a copa remenada, adv
  • ca  a copa sacsada, adv
  • es  con el seno roto
  • es  con el seno sacudido
  • es  en reposo
  • es  movido
  • fr  avec repos
  • fr  avec rotation
  • fr  dépant
  • en  shaked state
  • en  still state
  • en  swirled state

<Vinificació. Enologia>

afebliment de la frenada afebliment de la frenada

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2000. 245 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0477-2; 84-393-5162-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  afebliment de la frenada, n f
  • es  fading
  • es  fatiga de los frenos
  • fr  évanouissement du frein
  • fr  fading du frein
  • en  brake fading
  • en  fading

<Trànsit > Vehicle > Manteniment>

Definició
Pèrdua de l'eficàcia dels frens causada pel seu sobreescalfament com a conseqüència de l'ús repetit i continu.
afebliment de la frenada afebliment de la frenada

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  afebliment de la frenada, n m
  • es  fading
  • es  fatiga de los frenos
  • fr  évanouissement du frein
  • fr  fading du frein
  • en  brake fading
  • en  fading

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

Definició
Pèrdua de l'eficàcia dels frens per un ús repetit i continu que els sobreescalfa.
aigua drenada aigua drenada

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigua drenada, n f
  • es  agua drenada
  • en  drained water

<Hidrologia subterrània>

angle de frenada angle de frenada

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  angle de frenada, n m
  • es  cuña frenaje
  • fr  chasse-neige freinage
  • en  breaking snowplough
  • en  wedge

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>

Definició
Angle en què la pressió sobre els cantells interiors i l'obertura dels esquís és important, utilitzat per a reduir velocitat i aturar-se.
angle de frenada angle de frenada

<17 Esports d'hivern > Esquí > Esquí alpí>, <17 Esports d'hivern > Esquí > Esquí nòrdic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  angle de frenada, n m
  • es  cuña frenaje, n f
  • fr  chasse-neige freinage, n m
  • en  breaking snowplough, n
  • en  wedge, n

<Esport > 17 Esports d'hivern > Esquí > Esquí alpí>, <Esport > 17 Esports d'hivern > Esquí > Esquí nòrdic>

Definició
Angle en què hi ha una gran obertura dels esquís i una forta pressió sobre els cantells interiors, utilitzat per a aturar-se.
angle de frenada angle de frenada

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia].
Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/29/>

  • ca  angle de frenada, n m
  • es  cuña frenaje, n f
  • fr  chasse-neige freinage, n m
  • en  breaking snowplough, n
  • en  wedge, n

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí alpí>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>

Definició
Angle en què hi ha una gran obertura dels esquís i una forta pressió sobre els cantells interiors, utilitzat per a aturar-se.
anquiloglòssia anquiloglòssia

<Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  anquiloglòssia, n f
  • ca  llengua frenada, n f sin. compl.
  • es  anquiloglosia
  • fr  ankyloglosse
  • en  ankyloglossia
  • en  tongue-tie

<Odontoestomatologia>

Definició
Curtedat anormal del fre de la llengua que li limita els moviments.