Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bergantell" dins totes les àrees temàtiques

bergantina bergantina

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bergantina, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Nau amb aparell mixt amb dos arbres piols, el trinquet proveït d'una vela llatina i el major creuat.
bergantina bergantina

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bergantina, n f

<Navegació tradicional>

Definició
Cangrea d'un bergantí.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruixa, n f
  • ca  bruixa de quatre taques, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  llisèria, n f sin. compl.
  • ca  misèria, n f sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  palaia bruixa, n f sin. compl.
  • ca  peluda amb randa, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  bruixes, n f pl var. ling.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  lligèria, n f var. ling.
  • ca  lliseria, n f var. ling.
  • ca  palà, n f var. ling.
  • ca  pelaya-bruixa, n f var. ling.
  • nc  Lepidorhombus boscii
  • nc  Hypoglosus boscii var. ling.
  • nc  Pleuronectes boscii var. ling.
  • es  gallo
  • fr  cardine à quatre taches
  • en  four-spotted megrim
  • en  fourspotted megrim

<Peixos > Escoftàlmids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruixa, n f
  • ca  bruixa sense taques, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  gall, n m sin. compl.
  • ca  llisèria, n f sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  palaia bruixa, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  lliseria, n f var. ling.
  • ca  pelaia bruixa, n f var. ling.
  • ca  pelaya bruixa, n f var. ling.
  • ca  quepellá, n m var. ling.
  • nc  Lepidorhombus whiffiagonis
  • nc  Pleuronectes megastoma var. ling.
  • es  gallo
  • es  gallo del norte
  • es  gallo del Norte
  • fr  cardine
  • fr  cardine franche
  • en  megrim

<Peixos > Escoftàlmids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruixa, n f
  • ca  llenguado, n m sin. compl.
  • ca  llisèria, n f sin. compl.
  • ca  paella, n f sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  palaia pigallada, n f sin. compl.
  • ca  peluda, n f sin. compl.
  • ca  peluda amb randa, n f sin. compl.
  • ca  peluda pigallada, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  llisseria, n f var. ling.
  • ca  peluda randa, n f var. ling.
  • nc  Arnoglossus thori
  • es  peludilla
  • es  peludo
  • fr  arnoglosse de Thor
  • fr  fause limande
  • en  scaldback
  • en  Thor's scaldfish
  • de  Lammzunge

<Peixos > Bòtids>

bruixa de quatre taques bruixa de quatre taques

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bruixa de quatre taques, n f
  • ca  bruixa, n f sin. compl.
  • ca  llisèria, n f sin. compl.
  • ca  palaia bruixa, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • es  gallo
  • fr  cardine à quatre taches
  • en  four-spotted megrim
  • nc  Lepidorhombus boscii

<Peixos>

bruixa sense taques bruixa sense taques

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bruixa sense taques, n f
  • ca  bruixa, n f sin. compl.
  • ca  gall, n m sin. compl.
  • ca  llisèria, n f sin. compl.
  • ca  palaia bruixa, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • es  gallo
  • es  gallo del Norte
  • fr  cardine
  • fr  cardine franche
  • en  megrim
  • nc  Lepidorhombus whiffiagonis

<Peixos>

capellà capellà

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capellà, n m
  • ca  mòllera, n f sin. compl.
  • ca  palaia, n f sin. compl.
  • ca  palaia anglesa, n f sin. compl.
  • ca  pedaç, n m sin. compl.
  • ca  pelaia, n f sin. compl.
  • ca  pelaia rossa, n f sin. compl.
  • ca  serrandell, n m sin. compl.
  • ca  tacó, n m sin. compl.
  • ca  acedia, n f var. ling.
  • ca  palà, n f var. ling.
  • ca  palaya, n f var. ling.
  • ca  platija, n f var. ling.
  • ca  sarrandell, n m var. ling.
  • ca  solla, n f var. ling.
  • nc  Pleuronectes platessa
  • es  palusa
  • es  platija
  • es  solla
  • es  solla europea
  • fr  plie
  • fr  plie d'Europe
  • en  European plaice
  • en  plaice

<Peixos > Pleuronèctids>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cervatell, n m
  • ca  cervató, n m sin. compl.
  • es  cervato

<Zoologia>

Definició
Cria del cérvol.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escantell, n m
  • ca  escrostonament, n m sin. compl.
  • ca  esvorell, n m sin. compl.
  • es  descantillado
  • es  desconchado

<Construcció>

Definició
Tros que es desprèn d'una cosa en escantellar-se.