Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bestreure" dins totes les àrees temàtiques

allisadora allisadora

<Maquinària de la pell>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  allisadora, n f
  • es  alisadora
  • fr  lustreuse
  • en  plush-wheel

<Indústria > Indústria de la pell > Maquinària de la pell>

artrotomia per a extreure una pròtesi artrotomia per a extreure una pròtesi

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  artrotomia per a extreure una pròtesi
  • en  arthrotomy for removal of prosthesis

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema musculoesquelètic>

bastela (pasta de full farcida de colomí, ametlles i espècies, empolsada de sucre i canyella) bastela (pasta de full farcida de colomí, ametlles i espècies, empolsada de sucre i canyella)

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bastela (pasta de full farcida de colomí, ametlles i espècies, empolsada de sucre i canyella)
  • es  bastela (hojaldre relleno de pichón, almendras y especias, y espolvoreado de azúcar y canela)
  • fr  pastilla (feuilleté farci au pigeonneau, aux amandes et aux épices, saupoudré avec du sucre et de la cannelle)
  • it  pastilla (pasta sfoglia farcita di piccione, mandorle e spezie spolverata di zucchero e cannella)
  • en  pastilla (puff pastry stuffed with pigeon, almonds and spices with a dusting of sugar and cinnamon)
  • de  Pastilla (Blätterteig mit Täubchenfleisch, Mandeln und Gewürzen gefüllt und mit Zucker und Zimt bestreut)

<Plats a la carta. Carn>

bellveure bellveure

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bellveure, n m
  • ca  mirambell, n m alt. sin.
  • ca  mirambell silvestre, n m alt. sin.
  • nc  Kochia scoparia (L.) Schrad. subsp. scoparia

<Botànica > quenopodiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bellveure, n m
  • ca  mirambell, n m alt. sin.
  • ca  mirambell silvestre, n m alt. sin.
  • nc  Kochia scoparia (L.) Schrad. subsp. scoparia

<Botànica > quenopodiàcies>

bestiari bestiari

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Víctor Pàmies i Riudor, procedeix de l'obra següent:

PÀMIES i RIUDOR, Víctor. Vocabulari de paremiologia [en línia]. Vallromanes: Wordpress, 2008.
<http://refranys.wordpress.com/vocabulari-de-paremiologia>
[Consulta: 24 novembre 2010]

Les dades originals, contingudes en el web Paremiologia catalana (http://refranys.com), poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bestiari, n m
  • es  bestiario
  • fr  bestiaire
  • en  bestiary

<Paremiologia>

Definició
A l'edat mitjana, tractat didàctic i moral, on eren descrits els animals, reals o fantàstics, i era exposada la corresponent moralització de llurs trets i costums.
cap de mesuradors cap de mesuradors

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cap de mesuradors, n m, f
  • es  jefe de medidores | jefa de medidores
  • fr  chef des mesureurs
  • en  chief distance measurer

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>

Definició
Persona encarregada de l'organització i la supervisió de la tasca dels mesuradors d'una competició de salt de trampolí.
cap de mesuradors cap de mesuradors

<17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 03 Esquí nòrdic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cap de mesuradors, n m, f
  • es  jefe de medidores | jefa de medidores
  • fr  chef des mesureurs
  • en  chief distance measurer

<Esport > 17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 03 Esquí nòrdic>

Definició
Persona encarregada d'organitzar i supervisar la tasca dels mesuradors d'una prova de salt de trampolí.
cap de mesuradors cap de mesuradors

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  cap de mesuradors, n m, f
  • es  jefe de medidores | jefa de medidores
  • fr  chef des mesureurs
  • en  chief distance measurer

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>

Definició
Persona encarregada de l'organització i la supervisió de la tasca dels mesuradors d'una competició de salt de trampolí.
contraure's contraure's

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  contraure's, v intr pron
  • ca  contreure's, v intr pron
  • es  contraerse, v intr pron
  • fr  contracter, se, v intr pron
  • en  contract, to, v intr
  • en  shrink, to, v intr
  • de  schrumpfen, v intr
  • de  zusammenziehen, sich, v intr pron

<Enginyeria>