Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca agullat, n m
ca aüllat, n m sin. compl.
ca ferró, n m sin. compl.
ca quelve, n m sin. compl.
ca quissona, n f sin. compl.
es mielga
fr aiguillat commun
en picked dog-fish
en spiny dogfish
en spurdog
nc Squalus acanthias

Definició

Petit tauró de color cendrós, amb una forta pua a l'alta dorsal i de la pell del qual s'obté un cuir molt sòlid.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agullat, n m
ca agulladell, n m sin. compl.
ca agulladol, n m sin. compl.
ca agullat jove, n m sin. compl.
ca agullat ver, n m sin. compl.
ca caçó, n m sin. compl.
ca ferró, n m sin. compl.
ca peix de tall, n m sin. compl.
ca pinta-roja, n f sin. compl.
ca quelve, n m sin. compl.
ca quissona, n f sin. compl.
ca quissona de barra, n f sin. compl.
ca quissona de fora, n f sin. compl.
ca quissona vera, n f sin. compl.
ca agullats, n m pl var. ling.
ca ahullat, n m var. ling.
ca aüllat, n m var. ling.
ca casfo, n m var. ling.
ca cassó, n m var. ling.
ca guissona, n f var. ling.
ca gullat, n m var. ling.
ca pintarroja, n f var. ling.
ca taburó, n m var. ling.
ca tiburó, n m var. ling.
ca ullat, n m var. ling.
nc Squalus acanthias
nc Acanthias vulgaris var. ling.
nc Galeus acanthias var. ling.
es crabudo, n m
es mielga, n f
es pinta roxa
es pintarroja, n m
fr aiguillat commun
en picked dog-fish
en picked dogfish
en spiny dogfish
en spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- agulladol (AGUILO): València

- agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

- agullat (FAUNAICT): Tarragona

- ahullát (TMDM): Llevant

- aüllat (EMMDENIA): Dénia

- cassó (LVPB): Eivissa

- cassó (RPCE3): Balears

- guissona (RPCE3): Mallorca

- parró (carta Cullell): Blanes

- quissona (FAUNAICT): Menorca

- ullat (DCVB): Vinaròs

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agullat, n m
ca agulladell, n m sin. compl.
ca agulladol, n m sin. compl.
ca agullat jove, n m sin. compl.
ca agullat ver, n m sin. compl.
ca caçó, n m sin. compl.
ca ferró, n m sin. compl.
ca peix de tall, n m sin. compl.
ca pinta-roja, n f sin. compl.
ca quelve, n m sin. compl.
ca quissona, n f sin. compl.
ca quissona de barra, n f sin. compl.
ca quissona de fora, n f sin. compl.
ca quissona vera, n f sin. compl.
ca agullats, n m pl var. ling.
ca ahullat, n m var. ling.
ca aüllat, n m var. ling.
ca casfo, n m var. ling.
ca cassó, n m var. ling.
ca guissona, n f var. ling.
ca gullat, n m var. ling.
ca pintarroja, n f var. ling.
ca taburó, n m var. ling.
ca tiburó, n m var. ling.
ca ullat, n m var. ling.
nc Squalus acanthias
nc Acanthias vulgaris var. ling.
nc Galeus acanthias var. ling.
es crabudo, n m
es mielga, n f
es pinta roxa
es pintarroja, n m
fr aiguillat commun
en picked dog-fish
en picked dogfish
en spiny dogfish
en spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- agulladol (AGUILO): València

- agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

- agullat (FAUNAICT): Tarragona

- ahullát (TMDM): Llevant

- aüllat (EMMDENIA): Dénia

- cassó (LVPB): Eivissa

- cassó (RPCE3): Balears

- guissona (RPCE3): Mallorca

- parró (carta Cullell): Blanes

- quissona (FAUNAICT): Menorca

- ullat (DCVB): Vinaròs

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca alfals marí, n f
ca melgó marí, n m sin. compl.
es mielga marina, n f
fr luzerne marine, n f
fr luzerne maritime, n f
en sea medick, n
nc Medicago marina

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya, n f
ca aranyes, n f pl alt. sin.
ca estels, n m pl alt. sin.
ca estrella de camp, n f alt. sin.
ca estrelleta de camp, n f alt. sin.
ca estrelleta del camp, n f alt. sin.
ca niella, n f alt. sin.
ca niella lluent, n f alt. sin.
ca niella lluenta, n f var. ling.
nc Nigella arvensis L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya, n f
ca aranyes, n f pl alt. sin.
ca estels, n m pl alt. sin.
ca estrella de camp, n f alt. sin.
ca estrelleta de camp, n f alt. sin.
ca estrelleta del camp, n f alt. sin.
ca niella, n f alt. sin.
ca niella lluent, n f alt. sin.
ca niella lluenta, n f var. ling.
nc Nigella arvensis L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya, n f
ca estel, n m sin. compl.
ca estrella de camp, n f sin. compl.
ca llanterna, n f sin. compl.
ca niella lluent, n f sin. compl.
ca amor perfeta, n f alt. sin.
ca aranya de camp, n f alt. sin.
ca aranyes, n f pl alt. sin.
ca aranyola, n f alt. sin.
ca barba d'ermità, n f alt. sin.
ca barbes d'ermità, n f pl alt. sin.
ca ermità, n m alt. sin.
ca estel de camp, n m alt. sin.
ca estela mare, n f alt. sin.
ca esteles, n f pl alt. sin.
ca estrella mare, n f alt. sin.
ca estrelleta de camp, n f alt. sin.
ca estrelleta del camp, n f alt. sin.
ca flor d'aranya, n f alt. sin.
ca herba de capseta, n f alt. sin.
ca llanternes, n f pl alt. sin.
ca lluenta, n f alt. sin.
ca niella, n f alt. sin.
ca pebreta, n f alt. sin.
ca unflabou, n m alt. sin.
ca niella lluenta, n f var. ling.
nc Nigella damascena L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya, n f
ca estel, n m sin. compl.
ca estrella de camp, n f sin. compl.
ca llanterna, n f sin. compl.
ca niella lluent, n f sin. compl.
ca amor perfeta, n f alt. sin.
ca aranya de camp, n f alt. sin.
ca aranyes, n f pl alt. sin.
ca aranyola, n f alt. sin.
ca barba d'ermità, n f alt. sin.
ca barbes d'ermità, n f pl alt. sin.
ca ermità, n m alt. sin.
ca estel de camp, n m alt. sin.
ca estela mare, n f alt. sin.
ca esteles, n f pl alt. sin.
ca estrella mare, n f alt. sin.
ca estrelleta de camp, n f alt. sin.
ca estrelleta del camp, n f alt. sin.
ca flor d'aranya, n f alt. sin.
ca herba de capseta, n f alt. sin.
ca llanternes, n f pl alt. sin.
ca lluenta, n f alt. sin.
ca niella, n f alt. sin.
ca pebreta, n f alt. sin.
ca unflabou, n m alt. sin.
ca niella lluenta, n f var. ling.
nc Nigella damascena L.

<Botànica > ranunculàcies>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca aranya, n f
ca estel, n m
ca estrella de camp, n f
ca flor d'aranya, n f
ca llanterna, n f
ca niella lluent, n f
es ajenuz
es araña
es arañuela
es neguilla
fr cheveux de Vénus
fr nigelle
fr nigelle de Damas
en love-in-a-mist
en nigella
en wild fennel
nc Melanthium
nc Nigella damascena

<Botànica>

Nota

Planta de la família de les ranunculàcies.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

ca Bíblia, n f

<Religions > Cristianisme>

Definició

Conjunt de textos sagrats del cristianisme.

Nota

La Bíblia consta de diversos llibres, que s'agrupen en l'Antic Testament, que recull textos de la tradició jueva, i en el Nou Testament, centrat en el ministeri de Jesucrist i les primeres comunitats cristianes. Les esglésies catòlica i ortodoxa fan servir una versió de l'Antic Testament més extensa que les protestants.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bielsa" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Nota

Nota

Definició

Nota