Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bis" dins totes les àrees temàtiques

anàlisi d'impacte de negoci anàlisi d'impacte de negoci

<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>

  • ca  anàlisi d'impacte de negoci, n f
  • ca  BIA, n f sigla
  • es  análisis de impacto de negocio, n m
  • es  BIA, n m sigla
  • fr  analyse d'impact sur les activités, n f
  • fr  analyse des répercussions sur les activités, n f
  • fr  BIA, n f sigla
  • en  business impact analysis, n
  • en  BIA, n sigla

<Ciberseguretat > Mitjans tècnics de seguretat>

Definició
Anàlisi que determina l'impacte de les incidències en una organització i identifica i prioritza els serveis i els processos de negoci crítics que cal mantenir i recuperar.

Nota

  • La sigla BIA prové de l'anglès business impact analysis.
anàlisi de l'impacte en el negoci anàlisi de l'impacte en el negoci

<Empresa > Seguretat i resiliència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 22301:2020 Seguretat i resiliència. Sistema de gestió de la continuïtat del negoci. Requisits i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 22301:2019).

Aquesta norma ha estat elaborada per l'Associació Espanyola de Normalització (UNE). El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (ESCI-UPF).

La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca  anàlisi de l'impacte en el negoci, n f
  • es  análisis de impacto sobre el negocio, n m
  • fr  bilan d'impact sur l'activité, n m
  • en  business impact analysis, n
  • en  BIA, n sigla

<Seguretat i resiliència>

Definició
Procés en el qual s'analitza l'impacte al llarg del temps d'una interrupció en l'organització.

Nota

  • El resultat és una declaració i una justificació dels requisits de continuïtat del negoci.
arikara arikara

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arikara
  • ca  arickaree sin. compl.
  • ca  arikari sin. compl.
  • ca  ree sin. compl.
  • ca  ris sin. compl.
  • ca  sahnish sin. compl.
  • ca  sanish sin. compl.
  • cod  sáhniš
  • cy  Arikara
  • cy  Arickaree sin. compl.
  • cy  Arikari sin. compl.
  • cy  Ree sin. compl.
  • cy  Ris sin. compl.
  • cy  Sahnish sin. compl.
  • cy  Sanish sin. compl.
  • de  Arikaree
  • de  Arikara sin. compl.
  • de  Arikari sin. compl.
  • de  Ree sin. compl.
  • de  Ris sin. compl.
  • de  Sahnish sin. compl.
  • de  Sanish sin. compl.
  • en  Arikara
  • en  Arickaree sin. compl.
  • en  Arikaree sin. compl.
  • en  Arikari sin. compl.
  • en  Arikaris sin. compl.
  • en  Ree sin. compl.
  • en  Ris sin. compl.
  • en  Sahnish sin. compl.
  • en  Sanish sin. compl.
  • es  arikara
  • es  arickaree sin. compl.
  • es  arikari sin. compl.
  • es  ree sin. compl.
  • es  ris sin. compl.
  • es  sahnish sin. compl.
  • es  sanish sin. compl.
  • fr  arikara
  • fr  arickaree sin. compl.
  • fr  arikari sin. compl.
  • fr  ree sin. compl.
  • fr  ris sin. compl.
  • fr  sahnish sin. compl.
  • fr  sanish sin. compl.
  • gl  arikara
  • gl  arickaree sin. compl.
  • gl  arikari sin. compl.
  • gl  ree sin. compl.
  • gl  ris sin. compl.
  • gl  sahnish sin. compl.
  • gl  sanish sin. compl.
  • gn  arikara
  • gn  arickaree sin. compl.
  • gn  arikari sin. compl.
  • gn  ree sin. compl.
  • gn  ris sin. compl.
  • gn  sahnish sin. compl.
  • gn  sanish sin. compl.
  • it  arikara
  • it  arickaree sin. compl.
  • it  arikari sin. compl.
  • it  ree sin. compl.
  • it  ris sin. compl.
  • it  sahnish sin. compl.
  • it  sanish sin. compl.
  • pt  arikara
  • pt  arickaree sin. compl.
  • pt  arikari sin. compl.
  • pt  ree sin. compl.
  • pt  ris sin. compl.
  • pt  sahnish sin. compl.
  • pt  sanish sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Caddo > Septentrional>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició
L'arikara es parlava a Dakota del Nord i a Dakota del Sud. Actualment els seus parlants viuen a la reserva de Fort Berthold, a la zona del riu Missouri, als comtats de McLean, Mountrail, Dunn, McKenzie, Mercer i Ward (a Dakota del Nord). Compareteixen la reserva amb els hidatsa i amb els manda (grups que parlen llengües de la família sioux). Aquestes tres comunitats es coneixen com a les Three Affiliated Tribes.

Sembla que, en un principi, els arikara formaven part de la comunitat pawnee, i més concretament d'un dels grups del sud; i que se n'haurien separat tres-cents o quatre-cents anys enrere. La llengua arikara és, doncs, força pròxima al pawnee. No hi ha, però, intel·ligibilitat entre els parlants a causa de la separació geogràfica i política, de manera que es consideren llengües diferents.

Les llengües de la família caddo es parlaven a la zona central de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que comprèn també una petita part del sud del Canadà). El caddo és la llengua més divergent de la família i per això en constitueix la branca meridional, mentre que la resta de llengües, que són el wichita, el kitsai (extingida), el pawnee i l'arikara, pertanyen a la branca septentrional. L'adai, una llengua extingida de Louisiana, també podria haver format part de la família, però no se n'han conservat prou dades (únicament un vocabulari de 1804) per poder establir-ne el parentiu.

L'arikara tan sols té uns quants parlants en l'actualitat (entre 12 i 20) i, per això, està seriosament amenaçat. Els darrers anys s'estan duent a terme diverses accions per mirar de revitalitzar aquesta llengua.
arròs arròs

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arròs, n m
  • ca  arròs (gra), n m sin. compl.
  • ca  ris, n m var. ling.
  • ca  ris (gra), n m var. ling.
  • nc  Oryza sativa L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • PELL2000-3 recull els noms següents per a tipus d'arròs: balilla, bell-lloc (belloc; DIEC2-E recull ben lloc), bomba, bombó, estirpe, francès, sénia i sollana.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arròs, n m
  • ca  arròs (gra), n m sin. compl.
  • ca  ris, n m var. ling.
  • ca  ris (gra), n m var. ling.
  • nc  Oryza sativa L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • PELL2000-3 recull els noms següents per a tipus d'arròs: balilla, bell-lloc (belloc; DIEC2-E recull ben lloc), bomba, bombó, estirpe, francès, sénia i sollana.
aula integral de suport aula integral de suport

<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>

  • ca  aula integral de suport, n f
  • ca  AIS, n f sigla
  • es  aula integral de apoyo, n f
  • es  AIS, n f sigla

<Atenció a salut mental i addiccions > Model d'atenció > Col·laboració interdepartamental>

Definició
Espai en què docents i professionals de la salut ofereixen atenció educativa i terapèutica de manera temporal, integral i intensiva a alumnes amb necessitats educatives especials associades a trastorns mentals i a trastorns greus de conducta segons un pla de suport individualitzat, amb l'objectiu que assoleixin l'equilibri i el benestar personal i psicològic suficient per a tornar al context escolar ordinari.

Nota

  • 1. A l'aula integral de suport, el personal docent treballa en col·laboració amb l'equip d'assessorament i orientació pedagògica i professionals del centre de salut mental infantil i juvenil de referència.
  • 2. L'aula integral de suport pot dependre d'un centre educatiu ordinari o d'un centre d'educació especial.
bé d'interès cultural bé d'interès cultural

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bé d'interès cultural, n m
  • ca  BIC, n m sin. compl.
  • es  BIC
  • es  bien de interés cultural

<Construcció > Urbanisme>

Bé d'Interès Cultural Bé d'Interès Cultural

<Jardineria. Paisatgisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  Bé d'Interès Cultural, n m
  • ca  BIC, n m sigla
  • es  Bien de Interés Cultural, n m
  • es  BIC, n m sigla

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició
Figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.
baix -a baix -a

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  baix -a, adj
  • es  bajo
  • fr  bas
  • en  low

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Que és d'una alçària petita, inferior a l'ordinària.
Banc Interamericà de Desenvolupament Banc Interamericà de Desenvolupament

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Banc Interamericà de Desenvolupament, n m
  • ca  BID, n m sigla
  • es  Banco Interamericano de Desarrollo
  • es  BID sigla
  • fr  Banque interaméricaine de développement
  • fr  BID sigla
  • en  Inter-American Development Bank
  • en  IDB sigla

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició
Organització internacional d'àmbit regional, creada el 1959 pels governs dels estats membres de l'OEA, que té per objecte promoure la inversió de capitals públics i privats per al desenvolupament i l'orientació de les polítiques de desenvolupament dels estats membres.