Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bisbat" dins totes les àrees temàtiques
<Geografia > Geografia humana>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bisbat, n m
- ca diòcesi, n f
- es diócesis
- es obispado
- fr diocèse
- fr évêché
- en bishopric
- en diocese
<Geografia > Geografia humana>
Definició
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca bisbat, n m
<Religions > Cristianisme>
Definició
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca bisbat, n m
<Religions > Cristianisme>
Definició
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bisbat, n m
- es obispado
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Es tracta de la demarcació territorial sobre la qual el bisbe té jurisdicció eclesiàstica, i normalment adquireix el nom d'aquest territori. És tant una demarcació administrativa com la representació de l'Església en un territori, i es troba estretament relacionat amb el concepte de diòcesi.
En aquest sentit, el cànon 369 del Codi de dret canònic defineix la diòcesi com «una porció del poble de Déu, la cura pastoral de la qual és confiada al bisbe amb la cooperació del presbiteri, de tal manera que, unida al seu pastor i aplegada per ell en l'Esperit Sant per mitjà de l'Evangeli i l'Eucaristia constitueixi una Església particular, en la qual hi ha de debò i hi actua l'Església de Crist una, santa, catòlica i apostòlica ».
S'encarrega, doncs, la cura del bisbat, i la seva administració, al bisbe, qui actua en col·laboració amb la cúria (cal destacar la importància del presbiteri). L'assistència al bisbe per part de les parròquies ve de temps llunyans. A Catalunya se'n té constància des del segle XI dC; tanmateix, s'han substituït els antics ardiaconats pels arxiprestats.
A Catalunya hi tenen presència el bisbat d'Urgell, el bisbat de Lleida, el bisbat de Solsona, el bisbat de Vic, el bisbat de Girona, el bisbat de Tortosa i el bisbat de Terrassa. També existeixen l'arquebisbat de Tarragona i l'arquebisbat de Barcelona. - V. t.: bisbat n m
- V. t.: episcopat n m
- V. t.: bisbe n m
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bisbat, n m
- es obispado
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Es tracta de la demarcació territorial sobre la qual el bisbe té jurisdicció eclesiàstica, i normalment adquireix el nom d'aquest territori. És tant una demarcació administrativa com la representació de l'Església en un territori, i es troba estretament relacionat amb el concepte de diòcesi.
En aquest sentit, el cànon 369 del Codi de dret canònic defineix la diòcesi com «una porció del poble de Déu, la cura pastoral de la qual és confiada al bisbe amb la cooperació del presbiteri, de tal manera que, unida al seu pastor i aplegada per ell en l'Esperit Sant per mitjà de l'Evangeli i l'Eucaristia constitueixi una Església particular, en la qual hi ha de debò i hi actua l'Església de Crist una, santa, catòlica i apostòlica ».
S'encarrega, doncs, la cura del bisbat, i la seva administració, al bisbe, qui actua en col·laboració amb la cúria (cal destacar la importància del presbiteri). L'assistència al bisbe per part de les parròquies ve de temps llunyans. A Catalunya se'n té constància des del segle XI dC; tanmateix, s'han substituït els antics ardiaconats pels arxiprestats.
A Catalunya hi tenen presència el bisbat d'Urgell, el bisbat de Lleida, el bisbat de Solsona, el bisbat de Vic, el bisbat de Girona, el bisbat de Tortosa i el bisbat de Terrassa. També existeixen l'arquebisbat de Tarragona i l'arquebisbat de Barcelona. - V. t.: bisbat n m
- V. t.: episcopat n m
- V. t.: bisbe n m
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca diòcesi, n f
- ca bisbat, n m sin. compl.
<Religions > Cristianisme>
Definició
Nota
- La diòcesi forma part de l'organització tradicional de l'Església des dels primers temps (segles III-IV) i les seves característiques i funcions han anat evolucionant al llarg de la història.
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca diòcesi, n f
- ca bisbat, n m sin. compl.
- es diócesis, n f
- es obispado, n m sin. compl.
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca episcopat, n m
- ca bisbat, n m sin. compl.
- es episcopado
<Dret canònic>
Definició
Nota
-
L'episcopat està estretament relacionat amb el càrrec i la tasca de bisbe. En aquest sentit, cal fer una especial referència a l'anomenada conferència episcopal, regulada en els cànons 447 i següents del Codi de dret canònic. L'esmentada conferència és una institució permanent, una assemblea de bisbes d'una nació o d'un territori determinat, que, d'una manera conjunta, exerceixen algunes funcions pastorals respecte als fidels de llur territori, amb la finalitat de proporcionar el que és millor als seus membres. A Catalunya hi ha establerta la Conferència Episcopal Tarraconense.
D'una manera general, la conferència episcopal comprèn tots els prelats de totes les esglésies particulars d'una nació; tanmateix, es poden permetre conferències per a un territori de menys extensió que la indicada.
D'acord amb el dret, pertanyen a la conferència episcopal els bisbes diocesans del territori —i els qui mereixen un tracte igual segons la regulació—, els bisbes titulars i els bisbes auxiliars que, per encàrrec de la Santa Seu (o Seu Apostòlica) o de la mateixa conferència episcopal, compleixen funcions en el corresponent territori. Es poden convidar, si els estatuts ho permeten, els ordinaris d'un altre ritu, si bé només se'ls permet el vot consultiu. Altres bisbes titulars i el llegat del pontífex romà no en són membres.
Erigir, suprimir o canviar les conferències episcopals és una competència exclusiva de l'autoritat suprema de l'Església, això sí, una vegada s'hagin escoltat els bisbes interessats. Quan la conferència està legítimament erigida té, d'acord amb el dret, personalitat jurídica.
Cada conferència ha d'elaborar els seus propis estatuts, que seran revisats per la Seu Apostòlica. En aquests estatuts s'estableixen les normes de les assemblees plenàries de la conferència, de la comissió permanent de bisbes i de la secretaria general de la conferència. Conformement als estatuts, cada conferència elegeix el seu president, vicepresident i secretari general. - V. t.: bisbe n m
- V. t.: episcopat n m
- V. t.: episcopat n m
