Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bisbe" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bisbe, n m
- ca titol, n m sin. compl.
- ca titolot, n m sin. compl.
- ca titolots, n m pl sin. compl.
- ca titulot, n m var. ling.
- ca titulots, n m pl var. ling.
- nc Trachyrincus scabrus
- nc Trachyrhynchus var. ling.
- nc Trachyrhynchus scabrus var. ling.
- es abambolo de canti
<Peixos > Macrúrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bisbe, n m
- ca titol, n m sin. compl.
- ca titolot, n m sin. compl.
- ca titolots, n m pl sin. compl.
- ca titulot, n m var. ling.
- ca titulots, n m pl var. ling.
- nc Trachyrincus scabrus
- nc Trachyrhynchus var. ling.
- nc Trachyrhynchus scabrus var. ling.
- es abambolo de canti
<Peixos > Macrúrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bisbe, n m
- ca bonjesús, n m sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca milana grossa, n f sin. compl.
- ca peix bisbe, n m sin. compl.
- ca milá, n m var. ling.
- nc Pteromylaeus bovinus
- nc Myliobaris bovina var. ling.
- nc Myliobatis bovina var. ling.
- es chucho vaca
- fr aigle-vachette
- en bullray
<Rajades i milanes > Miliobàtids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bisbe, n m
- ca bonjesús, n m sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca milana grossa, n f sin. compl.
- ca peix bisbe, n m sin. compl.
- ca milá, n m var. ling.
- nc Pteromylaeus bovinus
- nc Myliobaris bovina var. ling.
- nc Myliobatis bovina var. ling.
- es chucho vaca
- fr aigle-vachette
- en bullray
<Rajades i milanes > Miliobàtids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bisbe, n m
- ca mantellina, n f sin. compl.
- ca vela llatina, n f sin. compl.
- ca arçobispo, n m var. ling.
- ca arsobispo, n m var. ling.
- ca vela-llatina, n f var. ling.
- nc Rhinoptera marginata
- es arzobispo
- es gavilán lusitánico
- es pez obispo, n m
- fr mourine échancrée
- en Lusitanian cownose ray
<Rajades i milanes > Rinoptèrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bisbe, n m
- ca mantellina, n f sin. compl.
- ca vela llatina, n f sin. compl.
- ca arçobispo, n m var. ling.
- ca arsobispo, n m var. ling.
- ca vela-llatina, n f var. ling.
- nc Rhinoptera marginata
- es arzobispo
- es gavilán lusitánico
- es pez obispo, n m
- fr mourine échancrée
- en Lusitanian cownose ray
<Rajades i milanes > Rinoptèrids>
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bisbe, n m
- es obispo, n m
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bisbe, n m
- es obispo
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
El cànon 375 del Codi de dret canònic (CDC) estableix que «els bisbes, que per institució divina succeeixen els apòstols, per l'Esperit Sant que els ha estat donat, són constituïts pastors en l'Església per tal que també ells siguin mestres de la doctrina, sacerdots del culte sagrat i ministres per al govern».
A partir de la consagració episcopal, els bisbes reben les funcions de santificar, ensenyar i regir, les quals únicament poden ser exercides en comunió jeràrquica amb el cap suprem i amb els membres del Col·legi Episcopal.
De manera general, els bisbes s'anomenen bisbes titulars, amb l'excepció dels bisbes diocesans, que són els que tenen encarregada la cura d'una diòcesi. Són nomenats lliurement pel summe pontífex, qui també confirma els que han estat elegits legítimament.
El CDC també disposa l'obligació, com a mínim cada tres anys, que els bisbes de la província eclesiàstica o, si així ho aconsellen les circumstàncies, els de la Conferència Episcopal, elaborin de manera conjunta, i secreta, una llista de preveres (elegits d'entre els membres dels instituts de vida consagrada) que consideren més idonis per a l'episcopat. Aquesta llista l'han d'enviar a la Seu Apostòlica. Les autoritats civils no tenen el dret ni el privilegi d'elecció, nomenament, presentació ni designació dels bisbes.
Perquè es pugui considerar idoni un candidat a l'episcopat es requereix que aquest mostri que té una fe ferma, bons costums, pietat, zel per les ànimes, saviesa, prudència i virtuts humanes, així com altres qualitats que el facin apte per a l'exercici d'aquest ofici, com ara la bona fama, tenir com a mínim trenta-cinc anys, haver estat ordenat prevere des de fa almenys cinc anys, ser doctor, o almenys llicenciat, en la Sagrada Escriptura, teologia o dret canònic, per un institut d'estudis superiors aprovat per la Seu Apostòlica; o si més no ser un veritable expert en aquestes disciplines. En tot cas, correspon a la Seu Apostòlica el judici definitiu sobre la idoneïtat del candidat.
Si no existeix cap impediment legítim, el qui hagi estat promogut a l'episcopat ha de rebre la consagració episcopal en el termini de tres mesos a partir del dia en què li arribaren les lletres apostòliques; i, en tot cas, abans de prendre possessió del seu ofici. Abans de prendre possessió canònica del seu ofici, el promogut ha de realitzar la professió de fe i prestar el jurament de fidelitat a la Seu Apostòlica, segons la fórmula aprovada per aquesta. - V. t.: bisbat n m
- V. t.: episcopat n m
- V. t.: arquebisbe n m
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca fita de vèrtex, n f
- ca bisbe, n m sin. compl.
- es hito de vértice
<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>
Definició
El cos és verd i els triangles són blancs i suggereixen les dues direccions divergents de la circulació.
