Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "blanc" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI sofregir a foc lent, escalfar, blanquejar, emblanquir, escaldar, pochar o potxar?
- es (blanquejar) blanquear, v tr
- es (blanquejar) escaldar, v tr
- es (escalfar) escalfar, v tr
- es (escalfar) pochar, v tr
- es (sofregir a foc lent) pochar, v tr
- fr (blanquejar) blanchir, v tr
- fr (blanquejar) ébouillanter, v tr
- fr (escalfar) pocher, v tr
- fr (sofregir a foc lent) pocher, v tr
- en (blanquejar) blanch, to, v tr
- en (sofregir a foc lent) poach, to, v tr
<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>
Definició
- Quan sofregim un aliment a foc lent el fregim lleugerament a la paella a temperatura relativament baixa per enrossir-lo.
. L'equivalent castellà és pochar; el francès, pocher, i l'anglès, to poach.
- Quan escalfem un aliment, el coem en un líquid a una temperatura pròxima al punt d'ebullició.
. Els equivalents castellans són escalfar i pochar; el francès, pocher, i l'anglès, to poach.
- Quan blanquegem, emblanquim o escaldem un aliment (generalment vegetal), el fem bullir lleugerament per a estovar-lo o eliminar-ne el color o el mal gust.
. Els equivalents castellans són blanquear i escaldar; els francesos, blanchir i ébouillanter, i l'anglès, to blanch.
En canvi, es descarten la forma *pochar (manlleu del francès a través del castellà) i l'adaptació *potxar perquè resulten innecessàries, tenint en compte que fan referència a procediments culinaris coneguts que ja tenen denominacions catalanes pròpies i més entenedores.
Nota
- 1. Pel que fa exclusivament als ous, quan els coem sense closca en aigua a una temperatura pròxima al punt d'ebullició, podem dir que fem ous escalfats, ous escumats o, de manera complementària, ous escaldats. Ou escumat (que és la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) s'explica pel fet que, un cop cuits, es treuen de l'aigua amb una escumadora.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de escalfar, blanquejar i ou escalfat al Cercaterm, i també, amb relació als ous, el document original Ous poché, poixé, potxé...?, al web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ous-poche-poixe-potxe).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles, n f pl
- ca borró, n m alt. sin.
- ca candelers, n m pl alt. sin.
- ca forquetes, n f pl alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca forquilletes, n f pl alt. sin.
- ca fulla sana, n f alt. sin.
- ca gerani, n m alt. sin.
- ca peu de fagina, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca suassana, n f alt. sin.
- ca suassana blana, n f alt. sin.
- nc Geranium molle L. subsp. molle
<Botànica > geraniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles, n f pl
- ca borró, n m alt. sin.
- ca candelers, n m pl alt. sin.
- ca forquetes, n f pl alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca forquilletes, n f pl alt. sin.
- ca fulla sana, n f alt. sin.
- ca gerani, n m alt. sin.
- ca peu de fagina, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca suassana, n f alt. sin.
- ca suassana blana, n f alt. sin.
- nc Geranium molle L. subsp. molle
<Botànica > geraniàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca aigua blana, n f
- es agua blanda
- en soft water
<Jardineria>
Definició
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aigua blana, n f
- es agua blanda
- en soft water
<Hidrologia subterrània>
<Enginyeria industrial. Indústria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca balanç, n m
- es balance
<Enginyeria industrial. Indústria>
Definició
<Biblioteconomia. Documentació>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca balanç, n m
- es balance
<Biblioteconomia. Documentació>
<Transports > Transport aeri>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca balanç, n m
<Transports > Transport aeri>
Definició
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca balanç, n m
- es balance
- fr balance
- fr bilan
- en balance
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estats comptables>
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca balanç, n m
- es balance
- es balance de situación
- es balance general
- fr bilan
- en balance sheet
- en statement of financial position
<Mercats financers > Anàlisi d'actius i emissors>
