Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "blancall" dins totes les àrees temàtiques

anona pinya anona pinya

<Fruita fresca. Fruita seca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  anona pinya, n f
  • ca  ata, n f sin. compl.
  • ca  xirimoia blanca, n f sin. compl.
  • es  anón, n m
  • es  anona, n f
  • es  anona blanca, n f
  • es  anona de Castilla, n f
  • es  poshte, n f
  • es  riñón, n m
  • es  saramuyo, n m
  • fr  anone écailleuse, n f
  • fr  atte, n f
  • fr  pomme canelle, n f
  • fr  pomme-cannelle, n f var. ling.
  • ptBR  fruta-de-conde, n f
  • en  custard apple, n
  • en  sugar apple, n
  • en  sweetsop, n

<Fruita fresca. Fruita seca>

Definició
Fruit comestible de l'anoner pinya (Annona squamosa), de 6 a 10 cm de diàmetre, de forma rodona o ovoide, recobert d'esquames verdes molt pronunciades, amb una polpa blanca, dolça i molt nutritiva, que conté llavors marrons i molt llises.
anoner pinya anoner pinya

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  anoner pinya, n m
  • ca  ata, n m sin. compl.
  • ca  xirimoier pinya, n m sin. compl.
  • es  anón, n m
  • es  anona, n f
  • es  anona azucarada, n f
  • es  anona blanca, n f
  • es  anona de Castilla, n f
  • es  anonillo, n m
  • es  anono, n m
  • es  atá, n m
  • es  até, n m
  • es  atemoya, n f
  • es  ates, n m
  • es  cachimán, n m
  • es  candón, n m
  • es  candongo, n m
  • es  chirimoya, n f
  • es  chirimoyo, n m
  • es  corazón cimarrón, n m
  • es  fruta de condesa, n f
  • es  fruta del conde, n f
  • es  mocuyo, n m
  • es  poshte, n m
  • es  riñón, n m
  • es  samaralla, n f
  • es  saramollo, n m
  • es  saramuyo, n m var. ling.
  • fr  annone écailleuse, n f
  • fr  atte, n f
  • fr  attier, n m
  • fr  cachiman canelle, n m
  • fr  cachiment canelle, n m
  • fr  corossol, n m
  • fr  corossolier écailleux, n m
  • fr  pomme canelle, n f
  • fr  pommier canelle, n m
  • fr  pomme-cannelle, n f var. ling.
  • pt  fruta-pinha, n f
  • ptBR  ata, n f
  • ptBR  fruta-de-conde, n f
  • ptBR  fruta-do-conde, n f
  • ptBR  pinha, n f
  • ptBR  pinha-ata, n f
  • ptBR  pinheira, n f
  • en  apple bush, n
  • en  caneel apple, n
  • en  custard apple, n
  • en  scaly custard apple, n
  • en  sugar apple, n
  • en  sweetsop, n
  • de  Rahmapfel, n m
  • de  Süßsack, n m
  • de  Zimtapfel, n m
  • nc  Annona squamosa

<Botànica>

Definició
Arbre petit de la família de les annonàcies, originari de les Antilles, de 6 a 8 metres d'alçària, fulles alternes i simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color groc verdós i taques porpra a la base, i fruits comestibles.

Nota

  • El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.
aranya blanca aranya blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya blanca, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de cap negre, n f sin. compl.
  • ca  aranya de fang, n f sin. compl.
  • ca  aranya fragata, n f sin. compl.
  • ca  aranya monja, n f sin. compl.
  • ca  aranya negra, n f sin. compl.
  • ca  aranya sardinera, n f sin. compl.
  • ca  aranya vera, n f sin. compl.
  • ca  aranyeta, n f sin. compl.
  • ca  aranyol, n m sin. compl.
  • ca  aranyot, n m sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • ca  dragons, n m pl sin. compl.
  • ca  espasenc, n m sin. compl.
  • ca  espasenca, n f sin. compl.
  • ca  espasencs, n m pl sin. compl.
  • ca  pinça, n f sin. compl.
  • ca  pinxa, n f sin. compl.
  • ca  salamó, n m sin. compl.
  • ca  aranéola, n f var. ling.
  • ca  aranya vera, n f var. ling.
  • ca  arañya-blanca, n f var. ling.
  • ca  arañya-monja, n f var. ling.
  • ca  arañyol, n m var. ling.
  • ca  drago, n m var. ling.
  • ca  escorpión, n m var. ling.
  • ca  nadela, n f var. ling.
  • ca  peje aranya, n m var. ling.
  • ca  salomó, n m var. ling.
  • nc  Trachinus draco
  • es  araña
  • es  araña blanca
  • es  dragón
  • es  escorpión
  • fr  grand vive
  • fr  grande vive
  • fr  petite vive
  • it  tracina vipera
  • en  greater weever
  • en  grow-foot
  • de  Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

    - aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

    - aranya (INVPESQ6): Castelló

    - aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - aranya blanca (DELC): Balears

    - aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

    - aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

    - aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

    - aranya fragata (DELC): Balears

    - aranya monja (DCVB-E): Mallorca

    - aranya monja (DELC): Balears

    - aranya negra (DELC): Balears

    - aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

    - aranya vera (DCVB-E): València

    - aranya vera (DELC): Balears

    - aranya vera (EMMDENIA): Dénia

    - arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

    - arañya-monja (RPCE3): Mallorca

    - aranyeta (EMMDENIA): Dénia

    - aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

    - aranyot (EMMDENIA): Dénia

    - dragó (AGUILO): Menorca

    - dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

    - dragó (FAUNAICT): Menorca

    - dragó (RPCE3): Menorca

    - dragons (RANDA11): Menorca

    - espasencs (DCVB-E): Blanes

    - pinça (JLLE): Pollença

    - pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

    - salamó (DELC): Balear
aranya blanca aranya blanca

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya blanca, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de cap negre, n f sin. compl.
  • ca  aranya de fang, n f sin. compl.
  • ca  aranya fragata, n f sin. compl.
  • ca  aranya monja, n f sin. compl.
  • ca  aranya negra, n f sin. compl.
  • ca  aranya sardinera, n f sin. compl.
  • ca  aranya vera, n f sin. compl.
  • ca  aranyeta, n f sin. compl.
  • ca  aranyol, n m sin. compl.
  • ca  aranyot, n m sin. compl.
  • ca  dragó, n m sin. compl.
  • ca  dragons, n m pl sin. compl.
  • ca  espasenc, n m sin. compl.
  • ca  espasenca, n f sin. compl.
  • ca  espasencs, n m pl sin. compl.
  • ca  pinça, n f sin. compl.
  • ca  pinxa, n f sin. compl.
  • ca  salamó, n m sin. compl.
  • ca  aranéola, n f var. ling.
  • ca  aranya vera, n f var. ling.
  • ca  arañya-blanca, n f var. ling.
  • ca  arañya-monja, n f var. ling.
  • ca  arañyol, n m var. ling.
  • ca  drago, n m var. ling.
  • ca  escorpión, n m var. ling.
  • ca  nadela, n f var. ling.
  • ca  peje aranya, n m var. ling.
  • ca  salomó, n m var. ling.
  • nc  Trachinus draco
  • es  araña
  • es  araña blanca
  • es  dragón
  • es  escorpión
  • fr  grand vive
  • fr  grande vive
  • fr  petite vive
  • it  tracina vipera
  • en  greater weever
  • en  grow-foot
  • de  Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

    - aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

    - aranya (INVPESQ6): Castelló

    - aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - aranya blanca (DELC): Balears

    - aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

    - aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

    - aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

    - aranya fragata (DELC): Balears

    - aranya monja (DCVB-E): Mallorca

    - aranya monja (DELC): Balears

    - aranya negra (DELC): Balears

    - aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

    - aranya vera (DCVB-E): València

    - aranya vera (DELC): Balears

    - aranya vera (EMMDENIA): Dénia

    - arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

    - arañya-monja (RPCE3): Mallorca

    - aranyeta (EMMDENIA): Dénia

    - aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

    - arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

    - aranyot (EMMDENIA): Dénia

    - dragó (AGUILO): Menorca

    - dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

    - dragó (FAUNAICT): Menorca

    - dragó (RPCE3): Menorca

    - dragons (RANDA11): Menorca

    - espasencs (DCVB-E): Blanes

    - pinça (JLLE): Pollença

    - pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

    - salamó (DELC): Balear
argelaga negra argelaga negra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argelaga negra, n f
  • ca  argentí, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  argelac, n m alt. sin.
  • ca  argelacs, n m pl alt. sin.
  • ca  argelaga argelaga, n f alt. sin.
  • ca  argelaga cambrona, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de forn, n f alt. sin.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  argelaga vera, n f alt. sin.
  • ca  argelaguera, n f alt. sin.
  • ca  argelagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bàlec, n m alt. sin.
  • ca  bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cambrona, n f alt. sin.
  • ca  cambronera borda, n f alt. sin.
  • ca  gatosa, n f alt. sin.
  • ca  gatosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  gatosa marina, n f alt. sin.
  • ca  gatosa negra, n f alt. sin.
  • ca  punxa cambrona, n f alt. sin.
  • ca  alcabrona, n f var. ling.
  • ca  ancabrona, n f var. ling.
  • ca  ancanbrona, n f var. ling.
  • ca  angelarga, n f var. ling.
  • ca  angilaga cambrona, n f var. ling.
  • ca  argelanc, n m var. ling.
  • ca  argilaga, n f var. ling.
  • ca  argilaga de forn, n f var. ling.
  • ca  argilaga marina, n f var. ling.
  • ca  argilaga negra, n f var. ling.
  • ca  argilagues, n f pl var. ling.
  • ca  cabrona, n f var. ling.
  • ca  cabronera, n f var. ling.
  • ca  cambrono, n m var. ling.
  • ca  encambrona, n f var. ling.
  • ca  gatova negra, n f var. ling.
  • ca  gilaga-cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa-cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa-cambrona, n f var. ling.
  • ca  tiria, n f var. ling.
  • nc  Calicotome spinosa (L.) Link
  • nc  Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.
argelaga negra argelaga negra

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argelaga negra, n f
  • ca  argentí, n m sin. compl.
  • ca  cambronera, n f sin. compl.
  • ca  argelac, n m alt. sin.
  • ca  argelacs, n m pl alt. sin.
  • ca  argelaga argelaga, n f alt. sin.
  • ca  argelaga cambrona, n f alt. sin.
  • ca  argelaga de forn, n f alt. sin.
  • ca  argelaga marina, n f alt. sin.
  • ca  argelaga vera, n f alt. sin.
  • ca  argelaguera, n f alt. sin.
  • ca  argelagues, n f pl alt. sin.
  • ca  bàlec, n m alt. sin.
  • ca  bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  cambrona, n f alt. sin.
  • ca  cambronera borda, n f alt. sin.
  • ca  gatosa, n f alt. sin.
  • ca  gatosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  gatosa marina, n f alt. sin.
  • ca  gatosa negra, n f alt. sin.
  • ca  punxa cambrona, n f alt. sin.
  • ca  alcabrona, n f var. ling.
  • ca  ancabrona, n f var. ling.
  • ca  ancanbrona, n f var. ling.
  • ca  angelarga, n f var. ling.
  • ca  angilaga cambrona, n f var. ling.
  • ca  argelanc, n m var. ling.
  • ca  argilaga, n f var. ling.
  • ca  argilaga de forn, n f var. ling.
  • ca  argilaga marina, n f var. ling.
  • ca  argilaga negra, n f var. ling.
  • ca  argilagues, n f pl var. ling.
  • ca  cabrona, n f var. ling.
  • ca  cabronera, n f var. ling.
  • ca  cambrono, n m var. ling.
  • ca  encambrona, n f var. ling.
  • ca  gatova negra, n f var. ling.
  • ca  gilaga-cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa-cabrona, n f var. ling.
  • ca  punxa-cambrona, n f var. ling.
  • ca  tiria, n f var. ling.
  • nc  Calicotome spinosa (L.) Link
  • nc  Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.
arquibanc arquibanc

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  arquibanc, n m
  • ca  caixabanc, n m
  • ca  bancal, n m sin. compl.
  • es  arquibanco, n m
  • es  cassapanca, n f
  • fr  archebanc, n m
  • fr  banc coffre, n m
  • fr  cassapanca, n f
  • fr  coffre, n m
  • fr  coffre à siège, n m
  • en  bench with drawers, n
  • en  cassapanca, n
  • en  chest-bench, n
  • eu  cassapanca, n
  • eu  txitxilu, n
  • eu  zizailu, n
  • eu  zizeilu, n
  • eu  züzülu, n

<Fusteria > Mobles>

bàbol bàbol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàbol, n m
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  afrontapagesos, n m alt. sin.
  • ca  amor de pagès, n m/f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  colet, n m alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  cresta de gall, n f alt. sin.
  • ca  farots, n m pl alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  floreta blanca, n f alt. sin.
  • ca  guixes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apoderada, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  morrissà gros, n m alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  muixos, n m pl alt. sin.
  • ca  pàpola, n f alt. sin.
  • ca  pàpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  paula, n f alt. sin.
  • ca  pelitre, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  amor de pagés, n m/f var. ling.
  • ca  babol, n m var. ling.
  • ca  babols, n m pl var. ling.
  • ca  palitra, n f var. ling.
  • ca  papol, n m var. ling.
  • ca  papola, n f var. ling.
  • ca  papoles, n f pl var. ling.
  • nc  Lepidium draba L.
  • nc  Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàbol, n m
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  afrontapagesos, n m alt. sin.
  • ca  amor de pagès, n m/f alt. sin.
  • ca  capellans, n m pl alt. sin.
  • ca  colet, n m alt. sin.
  • ca  coleta, n f alt. sin.
  • ca  cresta de gall, n f alt. sin.
  • ca  farots, n m pl alt. sin.
  • ca  floreta, n f alt. sin.
  • ca  floreta blanca, n f alt. sin.
  • ca  guixes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apoderada, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  morrissà gros, n m alt. sin.
  • ca  morritort, n m alt. sin.
  • ca  muixos, n m pl alt. sin.
  • ca  pàpola, n f alt. sin.
  • ca  pàpoles, n f pl alt. sin.
  • ca  paula, n f alt. sin.
  • ca  pelitre, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  amor de pagés, n m/f var. ling.
  • ca  babol, n m var. ling.
  • ca  babols, n m pl var. ling.
  • ca  palitra, n f var. ling.
  • ca  papol, n m var. ling.
  • ca  papola, n f var. ling.
  • ca  papoles, n f pl var. ling.
  • nc  Lepidium draba L.
  • nc  Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
bacallà gratinat amb mongetes blanques bacallà gratinat amb mongetes blanques

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bacallà gratinat amb mongetes blanques
  • es  bacalao gratinado con alubias blancas
  • fr  morue gratinée aux haricots blancs
  • it  baccalà gratinato con cannellini
  • en  cod au gratin with white kidney beans
  • de  gratinierter Stockfisch mit weißen Bohnen

<Plats a la carta. Peix i marisc>