Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "blancall" dins totes les àrees temàtiques

beluga beluga

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  beluga, n f
  • ca  balena blanca, n f sin. compl.
  • ca  marsuí, n m sin. compl.
  • nc  Delphinapterus leucas
  • auct  (Pallas 1776)
  • cod  BEL
  • es  beluga
  • fr  bélouga
  • en  white whale

<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Monodòntids>

beluga beluga

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  beluga, n f
  • ca  balena blanca, n f sin. compl.
  • ca  marsuí, n m sin. compl.
  • es  beluga, n f
  • fr  béluga, n m
  • en  beluga, n
  • de  Weißwal, n m
  • nc  Delphinapterus leucas

<Mamífers > Cetartiodàctils > Monodòntids>

beluga beluga

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  beluga, n f
  • ca  balena blanca, n f sin. compl.
  • ca  marsuí, n m sin. compl.
  • es  beluga, n f
  • fr  béluga, n m
  • en  beluga, n
  • de  Weißwal, n m
  • nc  Delphinapterus leucas

<Mamífers > Cetartiodàctils > Monodòntids>

blanca blanca

<Música > Teoria de la música>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  blanca, n f
  • es  blanca
  • fr  blanche
  • en  minim

<Música > Teoria de la música>

Definició
Figura de nota musical formada per una rodona i un pal, equivalent en durada a la meitat d'una rodona.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  blanca, n f
  • es  blanca

<Història>

Definició
Moneda medieval de billó, múltiple del diner, de llei molt variable, pròpia, amb diferents denominacions, de la majoria dels estats cristians.
blanca blanca

<Ciències socials > Educació > Educació musical>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Fonaments de l'educació musical: Vocal, auditiva i rítmica [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2013. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/233/233454_TU_fonaments_educacio_musical.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  blanca, n f
  • es  blanca, n f
  • en  half note [US], n
  • en  minim [GB], n

<Educació musical > Fonaments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blanca, n f
  • ca  cardaire, n m sin. compl.
  • ca  càvec, n m sin. compl.
  • ca  clavell, n m sin. compl.
  • ca  clavellada, n f sin. compl.
  • ca  escrita, n f sin. compl.
  • ca  escrita blanca, n f sin. compl.
  • ca  llisol, n m sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada blanca, n f sin. compl.
  • ca  cardayre, n m var. ling.
  • ca  cavach, n m var. ling.
  • ca  llisól, n m var. ling.
  • ca  llisòl, n m var. ling.
  • ca  ratjada, n f var. ling.
  • nc  Rostroraja alba
  • nc  Raia alba var. ling.
  • nc  Raia marginata var. ling.
  • nc  Raja alba var. ling.
  • nc  Raja marginata var. ling.
  • nc  Raja rostrata var. ling.
  • es  raya alba, n f
  • es  raya blanca, n f
  • es  raya bramante
  • fr  raie blanche
  • en  white skate

<Rajades i milanes > Raids>

blanca blanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blanca, n f
  • ca  cardaire, n m sin. compl.
  • ca  càvec, n m sin. compl.
  • ca  clavell, n m sin. compl.
  • ca  clavellada, n f sin. compl.
  • ca  escrita, n f sin. compl.
  • ca  escrita blanca, n f sin. compl.
  • ca  llisol, n m sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada blanca, n f sin. compl.
  • ca  cardayre, n m var. ling.
  • ca  cavach, n m var. ling.
  • ca  llisól, n m var. ling.
  • ca  llisòl, n m var. ling.
  • ca  ratjada, n f var. ling.
  • nc  Rostroraja alba
  • nc  Raia alba var. ling.
  • nc  Raia marginata var. ling.
  • nc  Raja alba var. ling.
  • nc  Raja marginata var. ling.
  • nc  Raja rostrata var. ling.
  • es  raya alba, n f
  • es  raya blanca, n f
  • es  raya bramante
  • fr  raie blanche
  • en  white skate

<Rajades i milanes > Raids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  blanca, n f
  • es  blanca, n f

<Educació musical>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  blanca, n f
  • es  blanca
  • en  half note
  • en  minim

<Música>

Definició
Figura de nota musical que equival en duració a la mitat de la redona.