Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "blaneig" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria. Energia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, brassatge, braceig, bracejat o bracejament?
- es (0 cervesificació) elaboración de cerveza, n f
- es (0 cervesificació) fabricación de cerveza, n f
- es (1 maltatge) malteado, n m
- es (2 maceració) braceado, n m
- es (2 maceració) maceración, n f
- es (3 cocció) cocción, n f
- es (4 fermentació) fermentación, n f
- fr (0 cervesificació) brassage, n m
- fr (1 maltatge) maltage, n m
- fr (2 maceració) brassage, n m
- fr (2 maceració) empâtage, n m
- fr (3 cocció) cuisson, n f
- fr (4 fermentació) fermentation, n f
- it (0 cervesificació) birrificazione, n f
- it (1 maltatge) maltaggio, n m
- it (2 maceració) ammostamento, n m
- it (2 maceració) macerazione, n f
- it (3 cocció) bollitura, n f
- it (4 fermentació) fermentazione, n f
- en (0 cervesificació) brewing, n
- en (0 cervesificació) brewing process, n
- en (1 maltatge) malting, n
- en (2 maceració) mashing, n
- en (3 cocció) boiling, n
- en (4 fermentació) fermentation, n
<Indústria. Energia > Indústria alimentària>
Definició
- La cervesificació (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el conjunt d'operacions i processos propis de l'elaboració de la cervesa.
. Sovint s'hi fa referència amb formes descriptives, com ara elaboració de cervesa o fabricació de cervesa.
. Els motius de la tria de cervesificació, una forma amb poc ús, són els següents:
(1) És una denominació sintètica, que pot resultar útil en contextos que requereixin brevetat i precisió.
(2) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, creada a partir del nom cervesa i el sufix -ificar, 'convertir en'.
(2) És paral·lela a altres denominacions de processos de producció d'aliments, com ara vinificació o panificació.
(3) Té l'aval de diversos especialistes.
(4) Es documenta la forma anàloga en italià.
. L'equivalent castellà és fabricación de cerveza; el francès, brassage; l'italià, birrificazione, i els anglesos, brewing i brewing process.
En canvi, els termes següents designen fases diferents del procés de cervesificació:
- El maltatge (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), que és la primera fase de la cervesificació, durant la qual es converteix el cereal en malta.
. L'equivalent castellà és malteado; el francès, maltage; l'italià, maltaggio, i l'anglès, malting.
- La maceració (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), que és la segona fase de la cervesificació, durant la qual es barreja la malta triturada amb aigua i se sotmet la mescla (anomenada mestura) a diferents temperatures mentre es va remenant de manera regular.
. Els motius de la tria de maceració són els següents:
(1) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, creada a partir del verb macerar (segons el diccionari normatiu, "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius").
(2) Es recull en obres terminològiques i enciclopèdiques catalanes.
(3) És àmpliament coneguda i utilitzada en el sector.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en castellà i italià.
. En canvi, l'adaptació del francès *brassatge resulta innecessària i no justificada en català, i les creacions *braceig, *bracejat i *bracejament, tot i ser adequades a partir del verb propi bracejar, no tenen ús ni tradició.
Els equivalents castellans són braceado i maceración; els francesos, brassage i empâtage; els italians, ammostamento i macerazione, i l'anglès, mashing.
- La cocció (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que és la tercera fase de la cervesificació, durant la qual se sotmet el most a una temperatura elevada per un període de temps determinat, amb l'objectiu d'esterilitzar-lo.
. Els motius de la tria de cocció són els següents:
(1) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, procedent directament del llatí (coctio -onis), que s'ajusta al significat del verb coure ("Sotmetre a l'acció del foc (alguna cosa) perquè adquireixi determinades propietats").
(2) Es recull en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes.
(3) S'utilitza habitualment en l'àmbit.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
. L'equivalent castellà és cocción; el francès, cuisson; l'italià, bollitura, i l'anglès, boiling.
- La fermentació (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que és la quarta i última fase de la cervesificació, durant la qual es fan actuar determinats llevats sobre el most, siguin afegits o procedents de l'ambient, a fi que el sucre es transformi en alcohol.
. Els motius de la tria de fermentació són els següents:
(1) És una forma motivada semànticament.
(2) Es documenta en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes.
(3) S'utilitza habitualment en l'àmbit.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
. L'equivalent castellà és fermentación; el francès, fermentation; l'italià, fermentazione, i l'anglès, fermentation.
Nota
-
1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha normalitzat altres termes relatius a l'elaboració de la cervesa:
- La mestura, que és la mescla de malta triturada i aigua que es fa durant la fase de maceració. Mestura és una forma normalitzada com a alternativa a Maische, d'origen alemany, i a l'equivalent anglès mash, força utilitzats en el sector; es tracta d'una forma ja existent en català, transparent i amb un significat pròxim ('Mescla de blat i sègol o ordi') però poc coneguda, fet que pot ajudar a especialitzar-la amb aquest sentit.
- El most, que és el líquid ensucrat aconseguit a partir de la mestura al final de la fase de maceració. És la forma habitual en l'àmbit, documentada en algunes obres lexicogràfiques, avalada pels especialitzades i utilitzada també, en formes anàlogues, en altres llengües.
-La llupolització, que consisteix a afegir llúpol al most durant la fase de cocció per a aromatitzar-lo i per a frenar els processos enzimàtics. És una forma creada a partir de llúpol i el sufix -itzar (entre altres sentits, 'afegir'), paral·lela a casos com ara aromatització o alcoholització, utilitzada en l'àmbit, avalada pels especialistes i pròpia també, amb formes anàlogues, d'altres llengües romàniques.
. S'ha preferit llupolització a *lupulització (a partir del nom llatí lupulus) per raons d'ús, tot i que totes dues formes es poden considerar correctes lingüísticament. - 2. Podeu consultar les fitxes completes de cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, mestura, most i llupolització al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Fem cervesa en català, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/fem-cervesa-catala).
<Operacions i processos de la pell>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca adob, n m
- ca adobament, n m sin. compl.
- ca adobatge, n m sin. compl.
- ca blanqueig, n m sin. compl.
- es curtido
- es curtimiento
- fr tannage
- en tannage
- en tanning
<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>
Nota
- Conjunt de processos d'adobar pells.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adobament, n m
- ca adobatge, n m sin. compl.
- ca assaonament, n m sin. compl.
- ca blanqueig, n m sin. compl.
- es abonado, n m
- es curtimiento, n m
- fr épandage d'engrais, n m
- fr tannage, n m
- en fertilizer, n
<Enginyeria forestal>
<Productes químics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca agent de blanqueig, n m
- es agente de blanqueo
- fr agent de blanchiment
- en bleaching agent
<Indústria > Indústria química > Productes químics>
<Arts > Dansa>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca balanceig, n m
- es balanceo
<Arts > Dansa>
Definició
<Enginyeria industrial. Indústria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca balanceig, n m
- es balanceo
<Enginyeria industrial. Indústria>
Definició
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca balanceig, n m
- es abaniqueo
- es bailoteo
- es shimmy
- fr dandinement
- fr flottement
- fr shimmy
- it shimmy
- en shimmy
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàdminton. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 20)
ISBN 84-7739-238-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca balanceig, n m
- es balanceo
- es swing
- fr balancement
- en swing
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>
Definició
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca balanceig, n m
- es balanceo
- fr balancement
- en balance
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Esport > Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de ciclisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 3)
ISBN 84-7739-217-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca balanceig, n m
- es balanceo
- fr balançage
- en switching
<Esport > Ciclisme>
