Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "blanquejar" dins totes les àrees temàtiques

blanqueig d'obert blanqueig d'obert

<Política>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  blanqueig d'obert, n m
  • es  openwashing, n m
  • fr  openwashing, n m
  • fr  ouvertisation, n m
  • en  openwashing, n

<Política>

Definició
Blanqueig destinat a promoure la percepció que els productes, les dades o els serveis d'una empresa, un organisme o un govern són d'accés gratuït o estan lliures de drets.
blanqueig d'obert blanqueig d'obert

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>, <Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  blanqueig d'obert, n m
  • es  openwashing, n m
  • fr  openwashing, n m
  • fr  ouvertisation, n m
  • en  openwashing, n

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>, <Empresa > Comunicació empresarial>

Definició
Blanqueig destinat a promoure la percepció que els productes, les dades o els serveis d'una empresa, un organisme o un govern són d'accés gratuït o estan lliures de drets.
blanqueig de capital blanqueig de capital

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  blanqueig de capital, n m
  • es  blanqueo de capital

<Dret penal>

Definició
Reintroducció en el mercat de béns provinents de delicte, de tal manera que se n'oculta l'origen.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Amb la definició legal de les conductes de blanqueig delictives es pretén protegir l'ordre socioeconòmic; a més, es protegeix el desenvolupament de l'Administració de Justícia i, en certa manera, es combat també la criminalitat organitzada. S'entén, a més, que la sanció d'aquestes conductes és necessària per a prevenir els delictes dels quals procedeixen els béns objecte de blanqueig.
    En el dret espanyol, el blanqueig es fixa (1992) per a l'àmbit del tràfic de substàncies estupefaents i, després, s'estén als béns procedents de qualsevol altre delicte greu. L'article 301.1 del Codi penal (CP) tipifica tres modalitats de blanqueig bàsiques: a) l'adquisició, conversió o transmissió de béns d'origen delictiu; b) la realització de qualsevol acte que encobreixi o oculti aquest origen o la naturalesa, ubicació, destinació, moviment i drets sobre aquests béns, i c) la realització d'actes que tendeixin a fer que les persones que intervenen en el delicte previ evitin les conseqüències legals de llurs actes. La definició d'aquestes conductes està inspirada en el concepte utilitzat per la Llei 19/1993, del 28 de desembre, sobre determinades mesures de prevenció del blanqueig de capital (art. 1.2). Aquesta llei estableix infraccions i sancions (art. 5 al 10), que complementen el règim del CP en aquesta matèria. Els fets previs han de constituir delicte greu, independentment de la naturalesa que tinguin.
    La Llei disposa (art. 301.1) un subtipus agreujat per als casos en què els fets previs que constitueixin delicte de tràfic d'estupefaents (art. 368 al 372). La doctrina no deixa clar si el subtipus agreujat s'ha d'aplicar també en els casos en què el tràfic d'estupefaents és menys greu (art. 368 in fine), o si, contràriament, en aquests casos el blanqueig s'ha de considerar atípic. Si s'adopta aquesta última solució, els delictes de receptació no es podrien aplicar subsidiàriament, ja que es refereixen a delictes patrimonials o contra l'ordre socioeconòmic (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 28.12.1998, ponent: Martín Canivell). Es podria sancionar, en tot cas, com a encobriment (art. 451 al 454).
    Pel que fa al tipus subjectiu d'aquests delictes, cal tenir coneixement dels fets previs, però no un coneixement detallat. Si es tracta del subtipus agreujat (béns procedents del tràfic de drogues) el coneixement s'ha d'estendre també a aquest aspecte. EL coneixement s'infereix de diversos indicis (STS del 10.1.2000, ponent: Giménez García, referida a l'antic art. 546 bis.f, però plenament aplicable al cas; STS del 15.4.1998, ponent: Móner Muñoz, i STS del 23.5.1997, ponent: Conde-Pumpido Tourón): increment inusual de patrimoni o utilització de quantitats que siguin poc habituals en la pràctica comercial pel volum, la dinàmica o perquè s'han fet en efectiu; inexistència de negocis lícits que permetin justificar suficientment les transmissions; i constatació d'algun vincle amb activitats de tràfic d'estupefaents. D'altra banda, és possible la comissió imprudent del delicte de blanqueig de capital (art. 301.3): cal que hi concorri imprudència greu. Aquesta imprudència pot recaure sobre l'origen delictiu dels béns (error vencible sobre la procedència dels béns), però també sobre la mateixa conducta afavoridora (error sobre la transmissió de béns, dels quals es coneix l'origen delictiu). Tot i això, en les modalitats típiques que exigeixen un element subjectiu addicional (la finalitat d'ocultar, encobrir o ajudar) no sembla possible admetre casos d'imprudència.
    La doctrina critica l'opció politicocriminal de sancionar la imprudència en aquesta matèria. L'article 301 no exclou del tipus les persones que hagin intervingut en el delicte previ (cosa que sí que fan, en canvi, els art. 541 i 298), raó per la qual, a sensu contrario, el delicte de blanqueig sembla compatible amb la intervenció en el delicte previ: aquesta afirmació estaria avalada pel bé jurídic que s'afirma que es protegeix. En canvi, en el cas que hi hagi identitat amb el delicte previ, aquesta solució no seria procedent; per exemple, això es podria esdevenir en el delicte de tràfic de drogues, atesa l'amplitud de la seva redacció (STS del 10.1.2000, ponent: Giménez García, que no accepta aquesta identitat). No obstant això, una part de la doctrina entén que es tractaria d'actes posteriors copenats; per tant, impunes per als intervinents previs. D'altra banda, la sanció com a delicte de blanqueig no exigeix el coneixement de les persones responsables dels fets previs (STS del 23.5.1997, ponent: Conde-Pumpido Tourón, per a un cas de blanqueig de capital derivats del tràfic d'estupefaents).
    En relació amb l'objecte de la conducta, la redacció del CP elimina els possibles dubtes respecte dels béns sobre els quals pot recaure la conducta de blanqueig: abasta tant els béns objecte material del delicte previ com també altres béns derivats d'aquest delicte (STS del 15.4.1998, ponent: Móner Muñoz, que, encara que es refereix a l'antic art. 546 bis.f, amb més raó es pot aplicar a l'article 301). La sanció és la pena de presó d'entre sis mesos i sis anys i multa del tant al triple del valor dels béns. Aquestes penes es fixen en la meitat superior en cas que es tracti de béns procedents de tràfic de drogues. A més, l'article 302 fixa agreujants específics: aplicació de la meitat superior de la pena en el cas que els responsables pertanyin a organitzacions dedicades a cometre aquests delictes; aleshores, els caps, administradors o encarregats d'aquestes organitzacions són sancionats amb la pena superior en grau; en ambdós casos s'aplica la pena d'inhabilitació especial i es poden disposar facultativament diverses mesures referides a l'organització. En l'article 303 també s'estableixen penes específiques d'inhabilitació. La modalitat imprudent se sanciona amb pena de presó d'entre sis mesos i dos anys i multa del tant al triple (art. 301.3). A més, resulta possible aplicar la conseqüència accessòria de decomís (art. 127), referida als efectes i guanys provinents del delicte. La persona responsable del delicte serà castigada fins i tot quan el delicte del qual provenen els béns o els actes de blanqueig hagin estat comesos a l'estranger. Per a aplicar l'agreujant per haver actuat per mitjà d'una organització sembla que aquesta organització ha de consistir en la reunió d'un determinat grup de persones i ha de tenir una mínima continuïtat i permanència. No sembla que l'organització constitueixi associació il·lícita a l'efecte de l'article 515. També s'ha de diferenciar l'organització de la conspiració. Són típiques la provocació, la conspiració i la proposició per a dur a terme els delictes de blanqueig de capital (art. 304). Aquesta previsió permet sancionar a causa de la formació d'organitzacions destinades a cometre aquests delictes.
blanqueig de capitals blanqueig de capitals

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  blanqueig de capitals, n m
  • es  blanqueo de capitales

<Dret penal>

Definició
Delicte que consisteix a utilitzar un conjunt d'instruments o procediments amb la finalitat que béns o actius financers tinguin aparença de ser legals.

Nota

  • Àmbit: Unió Europea
  • Els articles del 301 al 303 del Codi penal (CP) recullen el delicte de blanqueig de capitals, i la Llei 10/2010, del 28 d'abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme recull la Directiva 2005/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea, del 26 d'octubre, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals i per al finançament del terrorisme, que també és desenvolupada per la posterior Directiva 2006/70/CE de la Comissió Europea, de l'1 d'agost.
    Així doncs, el blanqueig de capitals consisteix en la conducta que es descriu a continuació. El qui adquireixi, posseeixi, utilitzi, converteixi o transmeti béns o drets sobre béns sabent que provenen d'una activitat delictiva, comesa per aquesta mateixa persona o per una altra persona; o dugui a terme qualsevol acte d'ocultació o d'encobriment de l'origen il·lícit per ajudar la persona que hagi participat en la infracció a eludir les conseqüències legals dels seus actes, serà castigat amb pena de presó de sis mesos a sis anys i una multa equivalent al triple del valor dels béns.
    Aquesta pena s'imposarà en la meitat superior quan els béns tinguin l'origen en algun delicte relacionat amb el tràfic de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, encara que hagin estat comesos parcialment o totalment a l'estranger. S'imposarà aquesta pena en cas que l'origen del delicte sigui, per exemple, el suborn, el tràfic d'influències o la malversació. I també quan es procedeixi a l'ocultació o l'encobriment de la vertadera naturalesa, origen, ubicació, destí, moviment o drets sobre els béns o la propietat d'aquests, sabent que procedeixen d'algun dels delictes expressats o d'un acte en què s'hi ha participat.
    En aquests casos, la pena privativa de llibertat s'imposa en la meitat superior a les persones que pertanyin a una organització dedicada a les finalitats assenyalades i la pena superior en grau als caps, administradors o encarregats de les esmentades organitzacions. En el cas que els actes siguin realitzats per un empresari, un intermediari en el sector financer, un facultatiu (metges, psicòlegs, persones amb possessió d'un títol sanitari, veterinaris, farmacèutics i persones que en depenen), un funcionari públic, un treballador social, o un docent o educador, en l'exercici del càrrec, professió o ofici, a més, se'ls imposarà una inhabilitació especial per a exercir-lo de tres a deu anys; o una pena d'inhabilitació absoluta de deu a vint anys quan els fets siguin realitzats per una autoritat o un agent d'aquesta autoritat.
blanqueig de diner blanqueig de diner

<Economia > Finances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  blanqueig de diner, n m
  • es  blanqueo de dinero
  • fr  blanchiment de l'argent
  • en  money laundering

<Economia > Finances>

Definició
Operació de legalitzar diners no declarats al fisc.
blanqueig de diner blanqueig de diner

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  blanqueig de diner, n m
  • es  blanqueo de dinero
  • en  money laundering

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Delicte que consisteix a adquirir, convertir o transmetre béns que provenen d'un delicte greu, amagant-ne l'origen.
blanqueig de diner blanqueig de diner

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  blanqueig de diner, n m
  • es  blanqueo de dinero
  • en  money laundering

<Economia i empresa>

Definició
Conjunt d'operacions que possibiliten un ús legal de fons econòmics fraudulents o il·legals.
blanqueig de diner blanqueig de diner

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  blanqueig de diner, n m
  • es  blanqueo de dinero, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Definició
Conjunt d'operacions que possibiliten un ús legal de fons econòmics fraudulents o il·legals.
blanqueig de diner blanqueig de diner

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  blanqueig de diner, n m
  • es  blanqueo de dinero, n m

<Dret penal>

blanqueig de núvol blanqueig de núvol

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>, <Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  blanqueig de núvol, n m
  • es  cloudwashing, n m
  • fr  cloudwashing, n m
  • en  cloudwashing, n
  • en  cloud washing, n var. ling.

<Empresa > Màrqueting. Comercialització>, <Empresa > Comunicació empresarial>

Definició
Blanqueig destinat a promoure la percepció que les dades, productes o serveis d'una empresa, un organisme o un govern es gestionen al núvol.