Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "blat" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat, n m
  • nc  Triticum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

blat blancal blat blancal

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat blancal, n m
  • ca  blat comú, n m sin. compl.
  • ca  blat xeixa, n m sin. compl.
  • ca  forment, n m sin. compl.
  • ca  xeixa, n f sin. compl.
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  blat blancatxo, n m alt. sin.
  • ca  blat candial, n m alt. sin.
  • ca  blat de coure, n m alt. sin.
  • ca  blat de prats, n m alt. sin.
  • ca  blat escoat, n m alt. sin.
  • ca  blat menut, n m alt. sin.
  • ca  blat orb, n m alt. sin.
  • ca  blat rodonell, n m alt. sin.
  • ca  blat roig, n m alt. sin.
  • ca  blat tendre, n m alt. sin.
  • ca  blat tosell, n m alt. sin.
  • ca  blat tremesí, n m alt. sin.
  • ca  blat candeal, n m var. ling.
  • ca  blat hembrilla, n m var. ling.
  • ca  blat tosella, n m var. ling.
  • ca  froment, n m var. ling.
  • nc  Triticum aestivum L.
  • nc  Triticum hybernum L. var. ling.
  • nc  Triticum linnaeanum Lag. var. ling.
  • nc  Triticum sativum Lam. var. ling.
  • nc  Triticum vulgare Vill. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS recull la denominació blat per a Triticum aestivum i espècies cultivades afins.
    2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races i tipus de blat: amorós, assolacambres (solacambres), candeal, centeno, del terreno, fartó (tartó), fl orèncio, gateta, notencantes, pelut, roig, rojal, russet, taberner, trobat, ventana i xamorro.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blat dur, n m
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  blat d'aresta negra, n m alt. sin.
  • ca  blat d'eriçó, n m alt. sin.
  • ca  blat de Brussan, n m alt. sin.
  • ca  blat dur arestat, n m alt. sin.
  • ca  blat fort, n m alt. sin.
  • ca  blat moreno, n m alt. sin.
  • ca  blat moro, n m alt. sin.
  • ca  blat roget, n m alt. sin.
  • ca  blat roig, n m alt. sin.
  • ca  blat rojal, n m alt. sin.
  • ca  blat rovelló, n m alt. sin.
  • ca  forment, n m alt. sin.
  • ca  blat del brusan, n m var. ling.
  • nc  Triticum durum Desf.
  • nc  Triticum cevallos Lag. var. ling.
  • nc  Triticum fastuosum Lag. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sègol, n m
  • ca  sègal, n m sin. compl.
  • ca  sègal (gra), n m sin. compl.
  • ca  segle, n m sin. compl.
  • ca  sègle (gra), n m sin. compl.
  • ca  sègol (gra), n m sin. compl.
  • ca  blat, n m alt. sin.
  • ca  mestall, n m alt. sin.
  • ca  mitadenc, n m alt. sin.
  • ca  centeno, n m var. ling.
  • ca  secle, n m var. ling.
  • ca  sècle, n m var. ling.
  • ca  segla, n m var. ling.
  • ca  segol, n m var. ling.
  • ca  séguel, n m var. ling.
  • ca  sèguel, n m var. ling.
  • ca  senteno, n m var. ling.
  • ca  setgle, n m var. ling.
  • nc  Secale cereale L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • 1. La denominació mestall s'aplica més estrictament a la "mescla de blat i sègol o ordi" (DIEC2).
    2. MASCLANS explica que "el sègol pot ser parasitat per l'ascomicet Claviceps purpurea i, quan això s'esdevé, en les espigues apareixen excrescències en forma de banya, de color porpra, anomenades banyes de sègol; el sègol així parasitat pren el nom de sègol banyut o sègol cornut".