Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "blederia" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acant, n m
- ca cànem de bruixa, n m sin. compl.
- ca carnera, n f sin. compl.
- ca geganta, n f sin. compl.
- ca herba carnera, n f sin. compl.
- ca ala d'àngel, n f alt. sin.
- ca ales d'àngel, n f pl alt. sin.
- ca bledera borda, n f alt. sin.
- ca branca medicinal, n f alt. sin.
- ca branca ursina, n f alt. sin.
- ca cànem de bruixes, n m alt. sin.
- ca carnera dolça, n f alt. sin.
- ca fulla de canal, n f alt. sin.
- ca herba de les plagues, n f alt. sin.
- ca herba gegant, n f alt. sin.
- ca cànema de bruixa, n f var. ling.
- ca carquera, n f var. ling.
- ca herba geganta, n f var. ling.
- nc Acanthus mollis L.
<Botànica > acantàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca acant, n m
- ca cànem de bruixa, n m sin. compl.
- ca carnera, n f sin. compl.
- ca geganta, n f sin. compl.
- ca herba carnera, n f sin. compl.
- ca ala d'àngel, n f alt. sin.
- ca ales d'àngel, n f pl alt. sin.
- ca bledera borda, n f alt. sin.
- ca branca medicinal, n f alt. sin.
- ca branca ursina, n f alt. sin.
- ca cànem de bruixes, n m alt. sin.
- ca carnera dolça, n f alt. sin.
- ca fulla de canal, n f alt. sin.
- ca herba de les plagues, n f alt. sin.
- ca herba gegant, n f alt. sin.
- ca cànema de bruixa, n f var. ling.
- ca carquera, n f var. ling.
- ca herba geganta, n f var. ling.
- nc Acanthus mollis L.
<Botànica > acantàcies>
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la bleda (Beta vulgaris), n f
- ca al·lèrgia a la bledera (Beta vulgaris), n f sin. compl.
- es alergia a las acelgas (Beta vulgaris), n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 87911000135103
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca aluderia, n f
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
Nota
- Noció obsoleta.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca apagallums, n m
- ca bufallums, n m sin. compl.
- ca matallums, n m sin. compl.
- ca apagallum, n m alt. sin.
- ca citró, n m alt. sin.
- ca citró groc, n m alt. sin.
- ca citró ver, n m alt. sin.
- ca martibet, n m alt. sin.
- ca matallum, n m alt. sin.
- ca rave, n m alt. sin.
- ca ravenell bord, n m alt. sin.
- ca ravenell groc, n m alt. sin.
- ca ravenissa, n f alt. sin.
- ca ravenissa bledera, n f alt. sin.
- ca ravenissa groga, n f alt. sin.
- ca apaga llums, n m var. ling.
- ca bufa llums, n m var. ling.
- ca martibert, n m var. ling.
- ca martivert, n m var. ling.
- ca mata llums, n m var. ling.
- ca ravanell bord, n m var. ling.
- ca ravanell groc, n m var. ling.
- ca ravanissa, n f var. ling.
- nc Sisymbrium irio L.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca apagallums, n m
- ca bufallums, n m sin. compl.
- ca matallums, n m sin. compl.
- ca apagallum, n m alt. sin.
- ca citró, n m alt. sin.
- ca citró groc, n m alt. sin.
- ca citró ver, n m alt. sin.
- ca martibet, n m alt. sin.
- ca matallum, n m alt. sin.
- ca rave, n m alt. sin.
- ca ravenell bord, n m alt. sin.
- ca ravenell groc, n m alt. sin.
- ca ravenissa, n f alt. sin.
- ca ravenissa bledera, n f alt. sin.
- ca ravenissa groga, n f alt. sin.
- ca apaga llums, n m var. ling.
- ca bufa llums, n m var. ling.
- ca martibert, n m var. ling.
- ca martivert, n m var. ling.
- ca mata llums, n m var. ling.
- ca ravanell bord, n m var. ling.
- ca ravanell groc, n m var. ling.
- ca ravanissa, n f var. ling.
- nc Sisymbrium irio L.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacallans, n m pl
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca blenera tripó, n f alt. sin.
- ca bleneres, n f pl alt. sin.
- ca candelera, n f alt. sin.
- ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca coa de rabosa, n f alt. sin.
- ca col borda, n f alt. sin.
- ca col de moro, n f alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca cua de borrega, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de llop, n f alt. sin.
- ca cua de moltó, n f alt. sin.
- ca fulla borruda, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamó mascle, n m alt. sin.
- ca herba blenera, n f alt. sin.
- ca herba candelera, n f alt. sin.
- ca herba del ble, n f alt. sin.
- ca herba farinera, n f alt. sin.
- ca herba ploradera, n f alt. sin.
- ca herba plorosa, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca jovenal, n m alt. sin.
- ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca llapassera borda, n f alt. sin.
- ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
- ca múria, n f alt. sin.
- ca orella de burro, n f alt. sin.
- ca ploraner, n m alt. sin.
- ca ploranera, n f alt. sin.
- ca porpra, n f alt. sin.
- ca porpres, n f pl alt. sin.
- ca púrpura, n f alt. sin.
- ca repalassa blanca, n f alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca ressentida, n f alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca santjoanal, n m alt. sin.
- ca santjoanals, n m pl alt. sin.
- ca siriclòs, n m alt. sin.
- ca tabac bord, n m alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca trepó, n m alt. sin.
- ca trepó de bosc, n m alt. sin.
- ca trepó joanal, n m alt. sin.
- ca treponera, n f alt. sin.
- ca trepons, n m pl alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- ca tripons, n m pl alt. sin.
- ca troca, n f alt. sin.
- ca bordellobo, n m var. ling.
- ca candilera, n f var. ling.
- ca engordalobo, n m var. ling.
- ca gordellobo, n m var. ling.
- ca gordollobo, n m var. ling.
- ca gordolobo, n m var. ling.
- ca guadalobo, n m var. ling.
- ca guardallobo, n m var. ling.
- ca guardalobo, n m var. ling.
- ca guardalobol, n m var. ling.
- ca joanal, n m var. ling.
- ca matalobo, n m var. ling.
- ca rapelassa borda, n f var. ling.
- ca siriclós, n m var. ling.
- ca trapó, n m var. ling.
- ca traponera, n f var. ling.
- ca triput, n m var. ling.
- ca turba, n f var. ling.
- nc Verbascum thapsus L.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacallans, n m pl
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca blenera tripó, n f alt. sin.
- ca bleneres, n f pl alt. sin.
- ca candelera, n f alt. sin.
- ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca coa de rabosa, n f alt. sin.
- ca col borda, n f alt. sin.
- ca col de moro, n f alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca cua de borrega, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de llop, n f alt. sin.
- ca cua de moltó, n f alt. sin.
- ca fulla borruda, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamó mascle, n m alt. sin.
- ca herba blenera, n f alt. sin.
- ca herba candelera, n f alt. sin.
- ca herba del ble, n f alt. sin.
- ca herba farinera, n f alt. sin.
- ca herba ploradera, n f alt. sin.
- ca herba plorosa, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca jovenal, n m alt. sin.
- ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca llapassera borda, n f alt. sin.
- ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
- ca múria, n f alt. sin.
- ca orella de burro, n f alt. sin.
- ca ploraner, n m alt. sin.
- ca ploranera, n f alt. sin.
- ca porpra, n f alt. sin.
- ca porpres, n f pl alt. sin.
- ca púrpura, n f alt. sin.
- ca repalassa blanca, n f alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca ressentida, n f alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca santjoanal, n m alt. sin.
- ca santjoanals, n m pl alt. sin.
- ca siriclòs, n m alt. sin.
- ca tabac bord, n m alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca trepó, n m alt. sin.
- ca trepó de bosc, n m alt. sin.
- ca trepó joanal, n m alt. sin.
- ca treponera, n f alt. sin.
- ca trepons, n m pl alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- ca tripons, n m pl alt. sin.
- ca troca, n f alt. sin.
- ca bordellobo, n m var. ling.
- ca candilera, n f var. ling.
- ca engordalobo, n m var. ling.
- ca gordellobo, n m var. ling.
- ca gordollobo, n m var. ling.
- ca gordolobo, n m var. ling.
- ca guadalobo, n m var. ling.
- ca guardallobo, n m var. ling.
- ca guardalobo, n m var. ling.
- ca guardalobol, n m var. ling.
- ca joanal, n m var. ling.
- ca matalobo, n m var. ling.
- ca rapelassa borda, n f var. ling.
- ca siriclós, n m var. ling.
- ca trapó, n m var. ling.
- ca traponera, n f var. ling.
- ca triput, n m var. ling.
- ca turba, n f var. ling.
- nc Verbascum thapsus L.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blatària, n f
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca herba de les arnes, n f alt. sin.
- nc Verbascum blattaria L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blatària, n f
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca herba de les arnes, n f alt. sin.
- nc Verbascum blattaria L.
<Botànica > escrofulariàcies>
