Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bloc" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aloc, n m
  • ca  agnocast, n m sin. compl.
  • ca  pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  ximbla, n f sin. compl.
  • ca  alís, n m alt. sin.
  • ca  alocs, n m pl alt. sin.
  • ca  arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
  • ca  barda, n f alt. sin.
  • ca  bardes, n f pl alt. sin.
  • ca  flor d'aloc, n f alt. sin.
  • ca  herba de la castedat, n f alt. sin.
  • ca  herba de les xinxes, n f alt. sin.
  • ca  mata de riu, n f alt. sin.
  • ca  mataví, n m/f alt. sin.
  • ca  pebre bord, n m alt. sin.
  • ca  pebre de frare, n m alt. sin.
  • ca  pebreboner, n m alt. sin.
  • ca  salze ver, n m alt. sin.
  • ca  ximbles, n f pl alt. sin.
  • ca  agnocasto, n m var. ling.
  • ca  alòs, n m var. ling.
  • ca  ximbes, n f pl var. ling.
  • nc  Vitex agnus-castus L.

<Botànica > verbenàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aloc, n m
  • ca  agnocast, n m sin. compl.
  • ca  pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  ximbla, n f sin. compl.
  • ca  alís, n m alt. sin.
  • ca  alocs, n m pl alt. sin.
  • ca  arbre de Sant Josep, n m alt. sin.
  • ca  barda, n f alt. sin.
  • ca  bardes, n f pl alt. sin.
  • ca  flor d'aloc, n f alt. sin.
  • ca  herba de la castedat, n f alt. sin.
  • ca  herba de les xinxes, n f alt. sin.
  • ca  mata de riu, n f alt. sin.
  • ca  mataví, n m/f alt. sin.
  • ca  pebre bord, n m alt. sin.
  • ca  pebre de frare, n m alt. sin.
  • ca  pebreboner, n m alt. sin.
  • ca  salze ver, n m alt. sin.
  • ca  ximbles, n f pl alt. sin.
  • ca  agnocasto, n m var. ling.
  • ca  alòs, n m var. ling.
  • ca  ximbes, n f pl var. ling.
  • nc  Vitex agnus-castus L.

<Botànica > verbenàcies>

aloc aloc

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aloc, n m
  • es  sauzgatillo, n m
  • fr  gattilier, n m
  • en  agnus castus, n
  • en  chaste tree, n
  • nc  Vitex agnus-castus

<Enginyeria forestal>

aloc aloc

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  aloc, n m
  • ca  agnocast, n m sin. compl.
  • ca  arbre de Sant Josep, n m sin. compl.
  • ca  herba de la castedat, n f sin. compl.
  • ca  herba de les xinxes, n f sin. compl.
  • ca  pebre bord, n m sin. compl.
  • ca  pebre de frare, n m sin. compl.
  • ca  pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  pebroner, n m sin. compl.
  • ca  pebrononer, n m sin. compl.
  • ca  salze ver, n m sin. compl.
  • ca  ximbla, n f sin. compl.
  • es  agnocasto, n m
  • fr  gattilier, n m
  • en  chastetree, n

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Arbret caducifoli (Vitex agnus-castus), de la família de les verbenàcies, que es fa en vores de rius, rierols, rius secs de tot el litoral mediterrani i a les Illes Balears.

Nota

  • Les fulles i els fruits de l'aloc, en infusió, han estat emprats com a sedants, espasmolítics i anafrodisíacs, i típicament com a guaridors de ferides.
bacallà bacallà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacallà, n m
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet bacallà, n m alt. sin.
  • ca  blet blanc, n m alt. sin.
  • ca  blet roig, n m alt. sin.
  • ca  blets petits, n m pl alt. sin.
  • ca  brossa roja, n f alt. sin.
  • ca  diablets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba roja, n f alt. sin.
  • ca  pinet, n m alt. sin.
  • ca  soca roja, n f alt. sin.
  • ca  ablet, n m var. ling.
  • ca  abrets, n m pl var. ling.
  • ca  bacallar, n m var. ling.
  • ca  blec, n m var. ling.
  • ca  blet-bacallar, n m var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  herba-roja, n f var. ling.
  • ca  soca-roja, n f var. ling.
  • nc  Amaranthus blitum L.
  • nc  Amaranthus ascendens Loisel. var. ling.
  • nc  Amaranthus lividus L. var. ling.
  • nc  Euxolus viridis Moq. var. ling.

<Botànica > amarantàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacallà, n m
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet bacallà, n m alt. sin.
  • ca  blet blanc, n m alt. sin.
  • ca  blet roig, n m alt. sin.
  • ca  blets petits, n m pl alt. sin.
  • ca  brossa roja, n f alt. sin.
  • ca  diablets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba roja, n f alt. sin.
  • ca  pinet, n m alt. sin.
  • ca  soca roja, n f alt. sin.
  • ca  ablet, n m var. ling.
  • ca  abrets, n m pl var. ling.
  • ca  bacallar, n m var. ling.
  • ca  blec, n m var. ling.
  • ca  blet-bacallar, n m var. ling.
  • ca  herba pudenta, n f var. ling.
  • ca  herba-roja, n f var. ling.
  • ca  soca-roja, n f var. ling.
  • nc  Amaranthus blitum L.
  • nc  Amaranthus ascendens Loisel. var. ling.
  • nc  Amaranthus lividus L. var. ling.
  • nc  Euxolus viridis Moq. var. ling.

<Botànica > amarantàcies>

bilboquet bilboquet

<Lleure > Jocs. Joguines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bilboquet, n m
  • es  balero
  • es  boliche
  • es  cloc-cloc
  • es  emboque
  • fr  bilboquet
  • pt  bilboquê
  • en  ball in a cup
  • en  cup-and-ball
  • en  ring-and-pin

<Lleure > Jocs. Joguines>

Definició
Joguina tradicional consistent en un mànec, generalment de fusta, amb un extrem afuat i l'altre en forma de cassoleta, i una bola lligada que cal encistellar a la cassoleta o enfilar amb la punta del mànec per mitjà d'un moviment de la mà que el subjecta.

Nota

  • A les Illes Balears aquesta joguina s'anomena tradicionalment boll.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bioc, n m

<Literatura>

Definició
Vers molt breu, intercalat ente d'altres de més extensió, dels quals constitueix una fracció regida pel ritme i destinada a un efecte de rima.
blob blob

<Ciències de la salut > Fisiologia humana > Sistema nerviós>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  blob, n m
  • es  blob
  • fr  blob
  • fr  blobule de cytochromeoxydase
  • fr  tache
  • it  blob
  • en  blob
  • en  cytochrome oxidase blob

<Ciències de la salut > Fisiologia humana > Sistema nerviós>

Definició
Cadascuna de les estructures neuronals de forma cilíndrica presents a l'àrea visual primària del cervell, principalment a les capes superficials, que tenen una elevada concentració de mitocondris i són sensibles al color.

Nota

  • Els blobs es poden identificar per mitjà de tincions de citocromoxidasa mitocondrial.
blob blob

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  blob, n m
  • es  blob
  • en  blob
  • en  cytochrome oxidase blob

<Neurociència > Neurohistologia>

Definició
Cadascuna de les estructures neuronals de forma cilíndrica presents a l'àrea visual primària del cervell, principalment a les capes superficials, que tenen una elevada concentració de mitocondris i són sensibles al color.