Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bo" dins totes les àrees temàtiques
<Peix. Marisc > Producte elaborat>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca babó, n m
- ca berles, n f pl
- ca bo, n m
- ca coral, n m
- ca corall, n m
- ca gallonet, n m
- ca gemmes, n f pl
- ca lletons, n m pl
- ca lleumes, n f pl
- ca moll, n m
- ca molla, n f
- ca molleta, n f
- ca monjos, n m pl
- ca ouades, n f pl
- ca ouets, n m pl
- ca ous, n m pl
- ca perles, n f pl
- ca polpa, n f
- ca raïms, n m pl
- ca rovells, n m pl
- ca tires, n f pl
<Peix. Marisc > Producte elaborat>
Definició
Nota
- Totes aquestes denominacions catalanes són formes documentades en diferents indrets de la costa catalana.
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bo, n m
- es bono
- fr bon
- en bond
<Auditoria i comptabilitat > Finances > Efectes mercantils>
<Economia > Finances > Mercats financers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>
- ca bo, n m
- es bono
- fr obligation
- en bond
- en debenture
- en note
<Mercats financers > Actius financers>
Definició
Nota
- 1. La distinció entre bo i obligació reflectida a les definicions només és vàlida per al català i el castellà. Els actius de renda fixa representatius del deute d'una entitat pública o privada s'anomenen obligations en francès i bonds o debentures en anglès tant si són emesos a mitjà termini com a llarg termini. Només la denominació anglesa note és específicament un bo (actiu de renda fixa a mitjà termini), però és una denominació menys habitual que les altres dues. 2. La denominació anglesa bond és més pròpia de l'anglès americà i la denominació debenture de l'anglès britànic.
<Empresa > Comptabilitat > Comptabilitat financera>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Comptabilitat Financera I. Comptabilitat Financera II [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2011. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/175/175180_GT_TU_Comptabilitat_Financera.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bo, n m
- es bono, n m
- en bond [US], n
- en debenture [GB], n
<Comptabilitat financera>
Nota
- Es distingeix de l’obligació pel fet que el bo és a llarg termini, mentre que l’obligació és emesa a termini més curt. Aquesta distinció només és vàlida per al català i el castellà.
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca bo, n m
- es bono, n m
- fr bon, n m
- fr bon d'échange, n m
- fr coupon, n m
- en coupon, n
- en exchange order, n
- en exchange voucher, n
- en voucher, n
- de Gutschein, n m
- de Voucher, n n
<Turisme > Organització i intermediació de viatges>
Definició
<Economia > Finances > Assegurances>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cupó, n m
- ca bo, n m sin. compl.
- ca certificat, n m sin. compl.
- es bono
- es certificado
- es cupón
- en coupon
<Assegurances > Contracte d'assegurança > Parts>
Definició
<Antropologia > Etnologia. Etnografia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ibo, n m, f
- ca bo, n m, f sin. compl.
- ca igbo, n m, f sin. compl.
- es ibo
- es igbo
- en ibo
- en igbo
<Antropologia > Etnologia. Etnografia>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca igbo
- ca ibo sin. compl.
- cod igbo
- ar إيغبو
- cy Igbo
- cy Ibo sin. compl.
- de Ibo
- de Igbo sin. compl.
- en Igbo
- en Ibo sin. compl.
- es igbo
- es ibo sin. compl.
- eu igboera
- eu ibo sin. compl.
- fr igbo
- fr ibo sin. compl.
- gl ibo
- gl bo sin. compl.
- gn igvo
- gn ivo sin. compl.
- it igbo
- it ibo sin. compl.
- ja イボ語
- nl Igbo
- nl Ibo sin. compl.
- pt igbo
- pt ibo sin. compl.
- ru Игбо
- ru Ибо sin. compl.
- zh 伊博语
- zh 伊博 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Nigerocongolesa > Benue-congo>, <Àfrica > Nigèria>
Definició
Després de la guerra de Biafra (1967-1970), centenars de milers d'igbos emigraren a altres regions de Nigèria (com ara les ciutats de Lagos i Abuja) i al Camerun, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Togo, el Canadà, el Regne Unit i els Estats Units.
La variació dialectal de l'igbo és gran, d'acord amb la vasta extensió geogràfica i l'alta demografia de la llengua, sense que la mútua intel·ligibilitat, no obstant això, s'interrompi. L'igbo és un contínuum lingüístic i la variació dialectal és gradual. Els dialectes principals de l'igbo són el bende, l'owerri, el ngwa, l'umuahia, el nnewi, l'onitsha, l'awka, l'abriba, l'arochukwu, el nsukka, el mbaise, l'ohafia, l'agbor, el wawa, l'okigwe, l'ukwa/ndoki i l'idemili.
L'igbo central, en circulació des del 1939, està basat en els dialectes de dos membres dels igbos del grup ezinehite de la província d'Owerri central, entre les ciutats d'Owerri i Umuahia, a l'est de Nigèria. A la dècada de 1970, l'Associació per a la Promoció de la Llengua i la Cultura Igbos, partint de l'igbo central (sobretot gramaticalment), proposà un estàndard igbo més inclusiu, especialment en el lèxic, la qual cosa ha permès que els igbos de totes les regions puguin identificar-se millor amb la varietat estàndard. L'ortografia vigent de l'igbo, de base llatina amb diacrítics per a assenyalar les diferències tonals, es va posar en circulació el 1962.
Malgrat que l'igbo s'ensenya en tots els nivells de l'escolarització del sud-est de Nigèria i gaudeix de l'estatus de llengua oficial, l'anglès continua predominant en els usos escrits i formals. En les àrees urbanes, l'igbo entra en concurrència amb el pidgin anglès nigerià, emprat per molts milions de nigerians com a segona llengua.
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca obligació, n f
- ca bo, n m sin. compl.
- es bono
- es obligación
- en bond
- en debenture
- en note
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca obligació, n f
- ca bo, n m sin. compl.
- es bono
- es obligación
- en bond
- en debenture
- en note
<Economia i empresa>
