Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "boa" dins totes les àrees temàtiques

arquitectura orientada a serveis arquitectura orientada a serveis

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  arquitectura orientada a serveis, n f
  • es  arquitectura orientada a servicios
  • en  service-oriented architecture
  • en  SOA sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari>

Definició
Arquitectura de programari en què la funcionalitat s'agrupa a l'entorn del funcionament de l'organització i dels processos o tasques dels usuaris, els quals s'implementen en forma de serveis interoperables o d'aplicacions que intercanvien dades a mesura que intervenen en els processos, amb la finalitat d'independitzar els serveis i les aplicacions respecte del programari de base, dels llenguatges de programació i dels sistemes operatius.

Nota

  • L'arquitectura orientada a serveis és una evolució lògica de l'arquitectura de tres nivells i del concepte de sistema distribuït.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
arquitectura orientada a serveis arquitectura orientada a serveis

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  arquitectura orientada a serveis, n f
  • es  arquitectura orientada a servicios
  • en  service-oriented architecture
  • en  SOA sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari>

Definició
Arquitectura de programari en què la funcionalitat s'agrupa a l'entorn del funcionament de l'organització i dels processos o tasques dels usuaris, els quals s'implementen en forma de serveis interoperables o d'aplicacions que intercanvien dades a mesura que intervenen en els processos, amb la finalitat d'independitzar els serveis i les aplicacions respecte del programari de base, dels llenguatges de programació i dels sistemes operatius.

Nota

  • L'arquitectura orientada a serveis és una evolució lògica de l'arquitectura de tres nivells i del concepte de sistema distribuït.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
arquitectura orientada a serveis arquitectura orientada a serveis

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  arquitectura orientada a serveis, n f
  • es  arquitectura orientada a servicios
  • en  service-oriented architecture
  • en  SOA sigla

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari>

Definició
Arquitectura de programari en què la funcionalitat s'agrupa a l'entorn del funcionament de l'organització i dels processos o tasques dels usuaris, els quals s'implementen en forma de serveis interoperables o d'aplicacions que intercanvien dades a mesura que intervenen en els processos, amb la finalitat d'independitzar els serveis i les aplicacions respecte del programari de base, dels llenguatges de programació i dels sistemes operatius.

Nota

  • L'arquitectura orientada a serveis és una evolució lògica de l'arquitectura de tres nivells i del concepte de sistema distribuït.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
autobomba cisterna d'aigua autobomba cisterna d'aigua

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  autobomba cisterna d'aigua, n f
  • ca  BCA, n f sigla
  • es  autobomba cisterna para agua
  • es  BCA sigla

<Bombers > Recursos > Parc mòbil>

Definició
Autobomba que té una capacitat mínima per a 8.000 l d'aigua, aproximadament, i que s'utilitza en grans incendis.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balca, n f
  • ca  balca de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  balca major, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  boga de cadires, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla gran, n f alt. sin.
  • ca  bogues, n f pl alt. sin.
  • ca  bova, n f alt. sin.
  • ca  bova botera, n f alt. sin.
  • ca  bova d'embovar cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova femella, n f alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  fusos (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  suca, n f alt. sin.
  • ca  boba, n f var. ling.
  • ca  bova de puros, n f var. ling.
  • ca  buda, n f var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • nc  Typha latifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

  • Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balca, n f
  • ca  balca de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  balca major, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  boga de cadires, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla gran, n f alt. sin.
  • ca  bogues, n f pl alt. sin.
  • ca  bova, n f alt. sin.
  • ca  bova botera, n f alt. sin.
  • ca  bova d'embovar cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova femella, n f alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  fusos (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  suca, n f alt. sin.
  • ca  boba, n f var. ling.
  • ca  bova de puros, n f var. ling.
  • ca  buda, n f var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • nc  Typha latifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

  • Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
baobab australià baobab australià

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  baobab australià, n m
  • en  boab
  • nc  Adansonia gregorii

<Botànica>

Basel Nomina Anatomica Basel Nomina Anatomica

<Anatomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  Basel Nomina Anatomica, n f
  • ca  BNA, n f sigla

<Anatomia>

Definició
Nomenclatura anatòmica de Basel; llista de termes llatins d'anatomia adoptats per la Societat Anatòmica Alemanya a la seva reunió a Basel el 1895. A la reunió del Congrés Internacional d'Anatomistes de París l'any 1955 s'adoptà una revisió moderada de la terminologia BNA i es modificà a Nova York (1960), Wiesbaden (1965), Leningrad (1970) i Tòquio (1975).
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bebop, n m
  • ca  bop, n m
  • ca  rebop, n m
  • en  be bop
  • en  bebop
  • en  bop
  • en  rebop

<Arts > Dansa>

Definició
Ball derivat del jazz, que té les mateixes figures del swing però més ràpides, i que sol ballar-se com un jerry-bug, amb salt o sense.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  bebop [en], n m
  • ca  bop, n m sin. compl.
  • es  bebop, n m
  • es  bop, n m
  • fr  be-bop, n m
  • fr  bop, n m
  • en  bebop, n
  • en  bop, n

<Música>

Definició
Jazz d'influència afrocubana originat a mitjans dels anys quaranta del segle XX a Nova York, que es caracteritza per la improvisació, el virtuosisme tècnic, l'abandonament de la continuïtat rítmica i la prolongació de les bases harmòniques.