Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "boa" dins totes les àrees temàtiques

bebop [en]

<Arts > Música>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bebop [en], n m
ca bop, n m sin. compl.
es bebop
es bop
en bebop
en bop

<Música>

Definició

Estil de jazz d'influència afrocubana, aparegut a Nova York durant els anys quaranta del segle XX, i caracteritzat per l'abandó de la continuïtat rítmica i la prolongació de les bases harmòniques.

bebop [en]

<Arts > Música > Estils musicals>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels estils musicals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019 (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/204>

ca bebop [en], n m
ca bop, n m sin. compl.
es bebop, n m
es bop, n m
fr be-bop, n m
fr bop, n m
en bebop, n
en bop, n

<Estils musicals > Música afroamericana > Jazz>

Definició

Jazz d'influència afrocubana originat a mitjans dels anys quaranta del segle XX a Nova York, que es caracteritza per la improvisació, el virtuosisme tècnic, l'abandonament de la continuïtat rítmica i la prolongació de les bases harmòniques.

bel

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca bel, n m
es balido
fr bêlement
en ba
en baa
en bleat
en bleating

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Crit de la cabra i de l'ovella.

bel

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

ca bel, n m
es balido
fr bêlement
en ba
en baa
en bleat
en bleating

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Crit de la cabra i de l'ovella.

benefici per acció

<Economia > Finances > Mercats financers>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

ca benefici per acció, n m
ca BPA, n m sigla
es beneficio por acción
es BPA sigla
fr bénéfice par action
fr BPA sigla
en earnings per share
en EPS sigla

<Mercats financers > Anàlisi d'actius i emissors>

Definició

Ràtio borsària entre el benefici net d'una empresa en un exercici i el nombre total d'accions d'aquesta empresa.

besuc de la taca

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca besuc de la taca, n m
ca besuc, n m sin. compl.
ca besuc de fonera, n m sin. compl.
ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
ca besuc de la piga, n m sin. compl.
ca boga, n f sin. compl.
ca boga-ravell, n m sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca calet de la piga, n m sin. compl.
ca mora, n f sin. compl.
ca ullat, n m sin. compl.
ca ullot, n m sin. compl.
ca besub, n m var. ling.
ca besugo, n m var. ling.
ca besugo de la piga, n m var. ling.
ca besugo gros, n m var. ling.
ca boga ravela, n f var. ling.
ca boga ravell, n f var. ling.
ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
ca bóga-ravell, n m var. ling.
ca bogaravell, n m var. ling.
ca gorás, n m var. ling.
ca goràs, n m var. ling.
ca gorras, n m var. ling.
ca pachano, n m var. ling.
ca patxano, n m var. ling.
ca pitgell, n m var. ling.
ca pitjell, n m var. ling.
ca pitxell, n m var. ling.
ca pixano, n m var. ling.
ca quelet, n m var. ling.
ca quelèt, n m var. ling.
ca uat, n m var. ling.
ca uot, n m var. ling.
ca uòt, n m var. ling.
ca voga, n f var. ling.
ca voga revell, n m var. ling.
ca voga-ravell, n f var. ling.
ca voga-revey, n m var. ling.
ca vogaravell, n m var. ling.
nc Pagellus bogaraveo
nc Pagellus breviceps var. ling.
nc Pagellus centrodontus var. ling.
nc Sparus cantabricus var. ling.
es besugo
es boga ravella
es goraz
es pachan
fr dorade
fr dorade rose
en blackspot seabream
en gunner
en red seabream

<Peixos > Espàrids>

besuc de la taca

<Ciències de la vida>

ca besuc de la taca, n m
ca besuc, n m sin. compl.
ca besuc de fonera, n m sin. compl.
ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
ca besuc de la piga, n m sin. compl.
ca boga, n f sin. compl.
ca boga-ravell, n m sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca calet de la piga, n m sin. compl.
ca mora, n f sin. compl.
ca ullat, n m sin. compl.
ca ullot, n m sin. compl.
ca besub, n m var. ling.
ca besugo, n m var. ling.
ca besugo de la piga, n m var. ling.
ca besugo gros, n m var. ling.
ca boga ravela, n f var. ling.
ca boga ravell, n f var. ling.
ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
ca bóga-ravell, n m var. ling.
ca bogaravell, n m var. ling.
ca gorás, n m var. ling.
ca goràs, n m var. ling.
ca gorras, n m var. ling.
ca pachano, n m var. ling.
ca patxano, n m var. ling.
ca pitgell, n m var. ling.
ca pitjell, n m var. ling.
ca pitxell, n m var. ling.
ca pixano, n m var. ling.
ca quelet, n m var. ling.
ca quelèt, n m var. ling.
ca uat, n m var. ling.
ca uot, n m var. ling.
ca uòt, n m var. ling.
ca voga, n f var. ling.
ca voga revell, n m var. ling.
ca voga-ravell, n f var. ling.
ca voga-revey, n m var. ling.
ca vogaravell, n m var. ling.
nc Pagellus bogaraveo
nc Pagellus breviceps var. ling.
nc Pagellus centrodontus var. ling.
nc Sparus cantabricus var. ling.
es besugo
es boga ravella
es goraz
es pachan
fr dorade
fr dorade rose
en blackspot seabream
en gunner
en red seabream

<Peixos > Espàrids>

bisfenol A

Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.

ca bisfenol A, n m
ca 4-[2-(4-hidroxifenil)propan-2-il]fenol, n m sin. compl.
ca 2,2-bis(4-hidroxifenil)propà, n m sin. compl.
ca BPA, n m sigla
es 4-[2-(4-hidroxifenil)propan-2-il]fenol, n m
es 2,2-bis(4-hidroxifenil)propano, n m
es bisfenol A, n m
es BPA, n m sigla
en 4-[2-(4-hydroxyphenyl)propan-2-yl]phenol, n
en 2,2-bis(4-hydroxyphenyl)propane, n
en bisphenol A, n
en BPA, n sigla
for (CH₃)₂C(C₆H₄OH)₂

Definició

Alcohol aromàtic consistent en dos 4-hidroxifenils units a un propilè, que es presenta en forma de cristalls blancs, és molt soluble en etanol, èter i benzè, és insoluble en aigua i té un punt de fusió de 156-160 ºC.

Nota

1. El bisfenol A és el bisfenol més important. És un contaminant ambiental regulat per la Unió Europea i un disruptor endocrí.
2. La sigla BPA prové de l'anglès bisphenol A.

bisfenol A

<Química > Química orgànica>

ca bisfenol A, n m
ca 4-[2-(4-hidroxifenil)propan-2-il]fenol, n m sin. compl.
ca 2,2-bis(4-hidroxifenil)propà, n m sin. compl.
ca BPA, n m sigla
es 4-[2-(4-hidroxifenil)propan-2-il]fenol, n m
es 2,2-bis(4-hidroxifenil)propano, n m
es bisfenol A, n m
es BPA, n m sigla
en 4-[2-(4-hydroxyphenyl)propan-2-yl]phenol, n
en 2,2-bis(4-hydroxyphenyl)propane, n
en bisphenol A, n
en BPA, n sigla
for (CH₃)₂C(C₆H₄OH)₂

<Química > Química orgànica>

Definició

Nota

1. El bisfenol A és el bisfenol més important. És un contaminant ambiental regulat per la Unió Europea i un disruptor endocrí.
2. La sigla BPA prové de l'anglès bisphenol A.

bisfenol A

<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>

ca bisfenol A, n m
ca BPA, n m sigla
es bisfenol A, n m
es BPA, n m sigla
fr bisphénol A, n m
fr BPA, n m sigla
en bisphenol A, n
en BPA, n sigla

<Seguretat alimentària > Perills alimentaris>

Definició

Alcohol aromàtic format per dos 4-hidroxifenils units a un propilè, que es presenta en forma de cristalls blancs i és molt soluble en etanol i insoluble en aigua.

Nota

1. Utilització: El bisfenol A s'utilitza per a fabricar plàstics i resines, especialment policarbonats, que són un tipus de plàstics rígids i transparents utilitzats en recipients destinats a entrar en contacte amb els aliments (ampolles, llaunes, estris de cuina, etc.).
2. Via d'exposició: Principalment per inhalació i a través del consum d'aliments i begudes continguts en els recipients alimentaris fabricats amb bisfenol A. Actualment, està prohibit l'ús de bisfenol A en biberons de plàstic per a lactants.
3. Efectes en la salut humana: El principal risc per a la salut de les persones està relacionat amb la capacitat del bisfenol A d'actuar sobre el sistema hormonal com a disruptor endocrí.
4. La sigla BPA correspon a l'equivalent anglès bisphenol A ('bisfenol A').