Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bobanys" dins totes les àrees temàtiques
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n f pl
- es n f pl
- fr n f pl
- en n
<Física > Electromagnetisme>
Definició
Nota
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boga, n f
- ca boga-ravell, n m sin. compl.
- ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
- ca boganyó [petit], n m sin. compl.
- ca bogarró, n m sin. compl.
- ca bogarró [cria], n m sin. compl.
- ca bogarró [juvenil], n m sin. compl.
- ca bogó [petit], n m sin. compl.
- ca bogues, n f pl sin. compl.
- ca boguet, n m sin. compl.
- ca boguet [petit], n m sin. compl.
- ca madrilla, n f sin. compl.
- ca maire, n f sin. compl.
- ca salpa, n f sin. compl.
- ca virador, n m sin. compl.
- ca bóga, n f var. ling.
- ca boga ravell, n m var. ling.
- ca bogarro, n m var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- ca vóga, n f var. ling.
- ca vòga, n f var. ling.
- nc Boops boops
- nc Box boops var. ling.
- nc Box vulgaris var. ling.
- nc Sparus Boops var. ling.
- es boga
- fr bogue
- it buga
- en bogue
- de Gelbstriemen
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boga, n f
- ca boga-ravell, n m sin. compl.
- ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
- ca boganyó [petit], n m sin. compl.
- ca bogarró, n m sin. compl.
- ca bogarró [cria], n m sin. compl.
- ca bogarró [juvenil], n m sin. compl.
- ca bogó [petit], n m sin. compl.
- ca bogues, n f pl sin. compl.
- ca boguet, n m sin. compl.
- ca boguet [petit], n m sin. compl.
- ca madrilla, n f sin. compl.
- ca maire, n f sin. compl.
- ca salpa, n f sin. compl.
- ca virador, n m sin. compl.
- ca bóga, n f var. ling.
- ca boga ravell, n m var. ling.
- ca bogarro, n m var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- ca vóga, n f var. ling.
- ca vòga, n f var. ling.
- nc Boops boops
- nc Box boops var. ling.
- nc Box vulgaris var. ling.
- nc Sparus Boops var. ling.
- es boga
- fr bogue
- it buga
- en bogue
- de Gelbstriemen
<Peixos > Espàrids>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca boganyó, n m
<Pesca>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca botànica, n f
- es botánica, n f
- fr botanique, n f
- en botany, n
<Botànica>
<Disciplines de suport > Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca botànica, n f
- ca fitologia, n f sin. compl.
- es botánica
- fr botanique
- en botany
<Disciplines de suport > Ciències de la vida>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cistícola borana, n f
- es cistícola borana
- fr cisticole des Borans
- en Boran cisticola
- de Boranzistensänger
- nc Cisticola bodessa
<36.075 Ocells > Passeriformes > Cisticòlids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cistícola borana, n f
- es cistícola borana
- fr cisticole des Borans
- en Boran cisticola
- de Boranzistensänger
- nc Cisticola bodessa
<36.075 Ocells > Passeriformes > Cisticòlids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca ficus rubiginós, n m
- es higuera de Port Jackson
- es higuera herrumbrosa
- en botany bay fig
- en little-leaf fig
- en Port Jackson fig
- en rusty fig
- nc Ficus rubiginosa
<Botànica>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca lingala
- ar لينغالا
- cy Lingala
- cy Bangala sin. compl.
- cy Bobangi sin. compl.
- de Lingala
- de Bangala sin. compl.
- de Bobangi sin. compl.
- en Lingala
- en Bangala sin. compl.
- en Bobangi sin. compl.
- en Ngala sin. compl.
- es lingala
- es bangala sin. compl.
- es bobangi sin. compl.
- eu lingalera
- eu bangala sin. compl.
- eu bobangi sin. compl.
- fr lingala
- fr bangala sin. compl.
- fr bobangi sin. compl.
- gl lingala
- gl bangala sin. compl.
- gl bobangi sin. compl.
- gn lingala
- gn vangala sin. compl.
- gn vovangi sin. compl.
- it lingala
- it bangala sin. compl.
- it bobangi sin. compl.
- it mangala sin. compl.
- ja リンガラ語
- nl Lingala
- nl Bangala sin. compl.
- nl Bobangi sin. compl.
- pt lingala
- pt bangala sin. compl.
- pt bobangi sin. compl.
- ru Лингала
- ru Нгала sin. compl.
- ru Бобанги sin. compl.
- ru Бангала sin. compl.
- ru Мангала sin. compl.
- zh 林加拉语
- zh 布班基语、班加拉语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Congo>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > República Democràtica del Congo>
Definició
La llengua, amb el nom de bobangi, es va difondre al llarg del riu Congo entre Lisala i Kinshasa i va funcionar com a llengua de comerç regional abans de la gènesi de l'estat del Congo. L'avenç del colonialisme europeu propicià l'expansió del bobangi, sobretot en les dues últimes dècades del segle XIX. La llengua va ser apresa i influïda pels mitjancers i intèrprets dels colonitzadors europeus. L'administració colonial va usar-la, ara amb el nom de bangala, amb finalitats missioneres i administratives.
Cap al tombant de segle, un grup de missioners va engegar un projecte per a «depurar» la llengua dels elements no bantús que l'havien deturpat, i és aleshores (vers el 1903) que comença a difondre's el glotònim lingala. El fet és, però, que el lingala conté nombrosos manlleus del francès, i també alguns mots d'origen portuguès, anglès i neerlandès.
El lingala parlat com a primera llengua té escassa variació dialectal. Entre els parlants de lingala com a segona llengua, en canvi, destaquen les varietats de Kinshasa, d'una banda, i de Brazzaville, de l'altra, que es caracteritzen per l'influx divers de les llengües primeres (totes bantús) dels individus que el parlen. L'estàndard lingala té una àmplia difusió en l'ensenyament primari i secundari, a la ràdio, a la televisió, a les misses i, en general, en totes les funcions formals.
