Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "boca" dins totes les àrees temàtiques

joc joc

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  joc, n m
  • ca  joca, n f sin. compl.
  • ca  joquer, n m sin. compl.
  • ca  joquiner, n m sin. compl.
  • es  aseladero
  • es  aselador
  • fr  juchoir
  • en  roost

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Lloc on va a dormir l'aviram.
joc joc

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  joc, n m
  • ca  joca, n f sin. compl.
  • ca  joquer, n m sin. compl.
  • ca  joquiner, n m sin. compl.
  • es  aseladero
  • es  aselador
  • fr  juchoir
  • en  roost

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Lloc on va a dormir l'aviram.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  kukitxa, n m
  • ca  te de branquillons, n m sin. compl.
  • es  bōcha, n m
  • es  kukicha, n m
  • es  té de invierno, n m
  • es  té en rama, n m
  • es  té kukicha, n m
  • fr  bocha, n m
  • fr  kukicha, n m
  • fr  thé de brindilles, n m
  • en  bōcha, n
  • en  kukicha, n
  • en  twig tea, n
  • ja  茎茶, n
  • ja  kukicha, n

<Begudes>

Definició
Barreja de branquillons, tiges, pecíols i, en menys quantitat, fulles de te verd japonès, generalment sentxa, que produeix una infusió amb un contingut en teïna molt baix, cremosa, suau i amb un gust relativament dolç de nous.

Nota

  • 1. La denominació kukitxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és kukicha. Significa, literalment, 'te de tiges'.
lomavren lomavren

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  lomavren
  • ca  bosha sin. compl.
  • ar  اللومافرينية
  • cy  Lomavren
  • cy  Bosha sin. compl.
  • de  Lomavren
  • en  Lomavren
  • en  Bosha sin. compl.
  • es  lomavren
  • es  bosha sin. compl.
  • eu  lomavren
  • fr  lomavren
  • fr  bosa sin. compl.
  • gn  lomavren
  • gn  vocha sin. compl.
  • it  lomavren
  • it  bosha sin. compl.
  • ja  ロマヴレン語
  • ja  ボシャ語 sin. compl.
  • nl  Lomavren
  • pt  lomavren
  • pt  bosha sin. compl.
  • ru  Ломаврен
  • ru  Боша sin. compl.
  • zh  洛马乌雷恩语
  • zh  波沙语 sin. compl.
  • scr  Sense tradició escrita

<Indoeuropea > Mixta armènia-romaní>, <Europa > Armènia>

Definició
El lomavren és la llengua dels boshes (o poble lom), un dels molts grups en què està subdividit el poble gitano. L'origen dels gitanos es troba al subcontinent indi, des d'on van sortir probablement cap al segle XI dC. Els bosha han estat tradicionalment un grup nòmada que vivia entre les actuals Armènia, Geòrgia, Turquia, Azerbaidjan i l'Iran, territori on es van assentar probablement entre els segles XI i XIII.

Els primers estudis sobre la llengua dels gitanos havien considerat que romaní, lomavren i domari eren fills d'una llengua originària protoromaní; però estudis més recents consideren que el domari (llengua parlada a l'Orient Mitjà i al nord d'Àfrica, i també originària del subcontinent indi, com el romaní i el lomavren) té un altre origen. El lomavren (o llengua del poble lom), és una llengua de base gramatical armènia i vocabulari i fonètica essencialment derivats del protoromaní. L'idioma està més a prop dels dialectes romanís europeus que no pas del domari.

Els gitanos d'Armènia s'haurien armenitzat entre els segles XIV i XVI, tot conservant el vocabulari original romaní en la seva llengua lomavren. No és pas clar si la base gramatical armènia data d'aquesta època, o bé si els boshes van abandonar la gramàtica original romaní del seu idioma poc temps després d'arribar a Armènia.

L'existència del lomavren va ser donada a conèixer al món universitari europeu al segle XIX gràcies als estudis de Von Joakimov i de Kerope Patkanov -ell mateix un gitano armeni-, que van publicar llistes de paraules en aquest idioma.

La presència de famílies bosha en temps recents està testimoniada a les ciutats armènies de Yerevan i Gyumri i a les georgianes d'Akhalkalak i Akhaltsikh, tot i que no hi ha dades fiables per a determinar si a totes s'hi conserva la llengua. En tot cas, l'ús de la llengua és molt reduït: els boshes només l'utilitzen com a llenguatge secret quan no volen que terceres persones els entenguin. A més, només coneixen la llengua els bosha més ancians, i encara amb un vocabulari amb força interferències.
soca soca

<Botànica > Anatomia vegetal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  soca, n f
  • es  tocón
  • es  zoca
  • es  zueca
  • fr  souche
  • en  stub
  • en  stump

<Botànica > Anatomia vegetal>

Definició
Porció d'una branca que continua unida al tronc o a la branca quan aquesta s'ha tallat.
te amb perles te amb perles

<Begudes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  te amb perles, n m
  • es  boba, n m
  • es  té de burbujas, n m
  • es  té de perlas, n m
  • fr  boba, n m
  • fr  thé aux bulles, n m
  • fr  thé aux perles, n m
  • pt  chá de bolhas, n m
  • pt  chá perolado, n m
  • en  black pearl tea, n
  • en  boba, n
  • en  bubble tea, n
  • en  pearl milk tea, n
  • en  pearl tea, n
  • en  tapioca tea, n
  • de  Boba, n m
  • de  Bubble Tea, n m
  • zh  珍珠奶茶, n
  • zh  zhēnzhū nǎichá

<Begudes>

Definició
Beguda originària de Taiwan consistent en una barreja de te i llet a la qual s'afegeixen boletes de tapioca, que es pren amb una canya gruixuda.
toca toca

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  toca, n f
  • es  toca

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Definició
Lligadura femenina de tela que cobreix el cap i les espatlles.
toca toca

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  toca, n f
  • es  toca

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Definició
Lligadura de tela usada per les monges per a cobrir-se el cap i cenyir la cara.
toca toca

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  toca, n f
  • es  toca
  • en  bonnet
  • en  toque

<Indumentària > Accessoris de vestir>

Definició
Capell femení d'ala petita.
tudell tudell

<Parts i accessoris dels instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  tudell, n m
  • ca  bufador, n m sin. compl.
  • ca  bufeta, n f sin. compl.
  • es  tudel
  • fr  bocal
  • en  crook

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals > Parts i accessoris dels instruments musicals>