Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "boca" dins totes les àrees temàtiques
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca joc, n m
- ca joca, n f sin. compl.
- ca joquer, n m sin. compl.
- ca joquiner, n m sin. compl.
- es aseladero
- es aselador
- fr juchoir
- en roost
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca joc, n m
- ca joca, n f sin. compl.
- ca joquer, n m sin. compl.
- ca joquiner, n m sin. compl.
- es aseladero
- es aselador
- fr juchoir
- en roost
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Begudes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca kukitxa, n m
- ca te de branquillons, n m sin. compl.
- es bōcha, n m
- es kukicha, n m
- es té de invierno, n m
- es té en rama, n m
- es té kukicha, n m
- fr bocha, n m
- fr kukicha, n m
- fr thé de brindilles, n m
- en bōcha, n
- en kukicha, n
- en twig tea, n
- ja 茎茶, n
- ja kukicha, n
<Begudes>
Definició
Nota
- 1. La denominació kukitxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és kukicha. Significa, literalment, 'te de tiges'.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca lomavren
- ca bosha sin. compl.
- ar اللومافرينية
- cy Lomavren
- cy Bosha sin. compl.
- de Lomavren
- en Lomavren
- en Bosha sin. compl.
- es lomavren
- es bosha sin. compl.
- eu lomavren
- fr lomavren
- fr bosa sin. compl.
- gn lomavren
- gn vocha sin. compl.
- it lomavren
- it bosha sin. compl.
- ja ロマヴレン語
- ja ボシャ語 sin. compl.
- nl Lomavren
- pt lomavren
- pt bosha sin. compl.
- ru Ломаврен
- ru Боша sin. compl.
- zh 洛马乌雷恩语
- zh 波沙语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
<Indoeuropea > Mixta armènia-romaní>, <Europa > Armènia>
Definició
Els primers estudis sobre la llengua dels gitanos havien considerat que romaní, lomavren i domari eren fills d'una llengua originària protoromaní; però estudis més recents consideren que el domari (llengua parlada a l'Orient Mitjà i al nord d'Àfrica, i també originària del subcontinent indi, com el romaní i el lomavren) té un altre origen. El lomavren (o llengua del poble lom), és una llengua de base gramatical armènia i vocabulari i fonètica essencialment derivats del protoromaní. L'idioma està més a prop dels dialectes romanís europeus que no pas del domari.
Els gitanos d'Armènia s'haurien armenitzat entre els segles XIV i XVI, tot conservant el vocabulari original romaní en la seva llengua lomavren. No és pas clar si la base gramatical armènia data d'aquesta època, o bé si els boshes van abandonar la gramàtica original romaní del seu idioma poc temps després d'arribar a Armènia.
L'existència del lomavren va ser donada a conèixer al món universitari europeu al segle XIX gràcies als estudis de Von Joakimov i de Kerope Patkanov -ell mateix un gitano armeni-, que van publicar llistes de paraules en aquest idioma.
La presència de famílies bosha en temps recents està testimoniada a les ciutats armènies de Yerevan i Gyumri i a les georgianes d'Akhalkalak i Akhaltsikh, tot i que no hi ha dades fiables per a determinar si a totes s'hi conserva la llengua. En tot cas, l'ús de la llengua és molt reduït: els boshes només l'utilitzen com a llenguatge secret quan no volen que terceres persones els entenguin. A més, només coneixen la llengua els bosha més ancians, i encara amb un vocabulari amb força interferències.
<Botànica > Anatomia vegetal>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca soca, n f
- es tocón
- es zoca
- es zueca
- fr souche
- en stub
- en stump
<Botànica > Anatomia vegetal>
Definició
<Begudes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca te amb perles, n m
- es boba, n m
- es té de burbujas, n m
- es té de perlas, n m
- fr boba, n m
- fr thé aux bulles, n m
- fr thé aux perles, n m
- pt chá de bolhas, n m
- pt chá perolado, n m
- en black pearl tea, n
- en boba, n
- en bubble tea, n
- en pearl milk tea, n
- en pearl tea, n
- en tapioca tea, n
- de Boba, n m
- de Bubble Tea, n m
- zh 珍珠奶茶, n
- zh zhēnzhū nǎichá
<Begudes>
Definició
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca toca, n f
- es toca
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Definició
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca toca, n f
- es toca
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Definició
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca toca, n f
- es toca
- en bonnet
- en toque
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Definició
<Parts i accessoris dels instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca tudell, n m
- ca bufador, n m sin. compl.
- ca bufeta, n f sin. compl.
- es tudel
- fr bocal
- en crook
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals > Parts i accessoris dels instruments musicals>