Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bocal" dins totes les àrees temàtiques

boval boval

<Agricultura > Vitivinicultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la vitivinicultura [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/219>

  • ca  boval, n m
  • ca  requena, n m/f sin. compl.
  • es  bobal, n m
  • es  requena, n m
  • fr  bobal, n m
  • pt  boal, n m

<Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra>

Definició
1. Cep conreat tradicionalment al País Valencià, sobretot a la Plana d'Utiel, molt resistent i productiu.
2. Raïm negre produït pel cep boval, menut i amb els grans mitjans o grossos.
3. Vi elaborat amb raïm boval, àcid, de color intens, amb un grau alcohòlic baix i una aroma fresca i poc intensa, una mica rústega.

Nota

  • 1. La denominació catalana requena s'utilitza especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.
  • 2. En català també es documenten les formes boal, bogal i bovadal (totes tres noms masculins), variants lingüístiques de boval, i raquena (nom masculí o femení), variant lingüística de requena.
  • Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació boval (de l'adjectiu normatiu boval, derivat de bou) i el sinònim complementari requena (del topònim valencià Requena) pels motius següents:

    ·totes dues formes es documenten àmpliament en obres terminològiques i especialitzades del sector;

    ·són lingüísticament adequades: boval és una substantivació de l'adjectiu boval, derivat de bou; (1) requena és una lexicalització del topònim Requena, a la plana d'Utiel, on és habitual el conreu d'aquest cep, i segueix, doncs, el paral·lelisme de denominacions ja normatives, com ara borgonya o bordeus, també procedents de noms propis;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarta la forma bobal, documentada en algunes fonts (per exemple, a la llista varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), perquè és inadequada en català des del punt de vista ortogràfic (és probablement una influència del castellà, llengua que devia adoptar bobal a partir del català boval).

    Es descarta també la forma requeno (i igualment la variant gràfica raqueno), malgrat que té ús en algunes zones del País Valencià, perquè és un castellanisme innecessari.

    Els especialistes corroboren, d'altra banda, que boval és una varietat negra i remarquen que boval blanc és una altra varietat, menys coneguda i diferent genèticament. El boval blanc no s'estudia en aquest document perquè no és una varietat esmentada en cap de les DO catalanes ni en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA).


    (1) La motivació semàntica de boval no és clara, però és possible, segons Favà, que provingui de la idea de 'raïm apte per als bous', pel fet que és un cep molt productiu i, especialment, pel fet que el raïm és bast.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
bovalar bovalar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bovalar, n m
  • es  dehesa boyal, n f
  • fr  pâturage de taureaux, n m
  • en  pasture for bulls, n

<Enginyeria forestal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brocal, n m
  • es  boquilla

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Barana que forma el coll o boca d'un pou.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brocal, n m
  • ca  davantal, n m
  • es  arcén
  • es  brocal
  • es  pozal

<Construcció > Obres públiques>

Definició
Petit cèrcol o abraçadora de fusta, de banya, de metall, que es posa al voltant de la boca d'un atuell, d'una beina, etc.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brocal, n m
  • es  boquilla
  • es  brocal
  • en  mouth
  • en  rim

<Utillatge de cuina>

Definició
Petit cèrcol o abraçadora de fusta, banya o metall que es posa al voltant de la boca d'un atuell.
brocal brocal

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  brocal, n m
  • ca  davantal, n m
  • es  arcén
  • es  brocal
  • es  pozal
  • en  rim

<Hidrologia subterrània>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  brocal, n m
  • ca  coll de pou, n m
  • ca  davantal, n m
  • es  arcén
  • es  brocal
  • es  pozal
  • fr  margelle
  • en  curb
  • en  parapet
  • de  Brunnenrand

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  brocal, n m
  • es  bombona
  • es  garrafa
  • en  carafe
  • en  decanter

<Utillatge de cuina>

Definició
Garrafa o ampolla de forma panxuda.
brocal apagaflames brocal apagaflames

<Armament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  brocal apagaflames, n m
  • es  bocacha apagallamas
  • fr  cache-flamme
  • en  flash suppressor

<Armament>

Definició
Dispositiu que es fixa en la boca d'un fusell o d'una altra arma de foc amb la finalitat de reduir la fogonada del tir.
brocal de llançament brocal de llançament

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  brocal de llançament, n m
  • es  brocal de lanzamiento
  • en  muzzle bell

<Policia > Infraestructura > Armament i tir>

Definició
Dispositiu que s'afegeix a la boca de foc d'una arma i que serveix per a col·locar-hi un projectil que s'ha de disparar amb un cartutx impulsor.