Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "boga" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albardí, n m
  • ca  balca, n f alt. sin.
  • ca  balca de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  boga d'embalcar cadires, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  boga seca, n f alt. sin.
  • ca  bogues, n f pl alt. sin.
  • ca  bova, n f alt. sin.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  ciri, n m alt. sin.
  • ca  coets, n m pl alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  falsa bova, n f alt. sin.
  • ca  fusell, n m alt. sin.
  • ca  albardines, n f pl var. ling.
  • ca  bòveda, n f var. ling.
  • ca  buda, n f var. ling.
  • nc  Typha angustifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

  • Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
albardí albardí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albardí, n m
  • ca  balca, n f alt. sin.
  • ca  balca de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  boga d'embalcar cadires, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla estreta, n f alt. sin.
  • ca  boga seca, n f alt. sin.
  • ca  bogues, n f pl alt. sin.
  • ca  bova, n f alt. sin.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  ciri, n m alt. sin.
  • ca  coets, n m pl alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  falsa bova, n f alt. sin.
  • ca  fusell, n m alt. sin.
  • ca  albardines, n f pl var. ling.
  • ca  bòveda, n f var. ling.
  • ca  buda, n f var. ling.
  • nc  Typha angustifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

  • Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balca, n f
  • ca  balca de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  balca major, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  boga de cadires, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla gran, n f alt. sin.
  • ca  bogues, n f pl alt. sin.
  • ca  bova, n f alt. sin.
  • ca  bova botera, n f alt. sin.
  • ca  bova d'embovar cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova femella, n f alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  fusos (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  suca, n f alt. sin.
  • ca  boba, n f var. ling.
  • ca  bova de puros, n f var. ling.
  • ca  buda, n f var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • nc  Typha latifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

  • Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balca, n f
  • ca  balca de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  balca major, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  boga de cadires, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla gran, n f alt. sin.
  • ca  bogues, n f pl alt. sin.
  • ca  bova, n f alt. sin.
  • ca  bova botera, n f alt. sin.
  • ca  bova d'embovar cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova femella, n f alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  fusos (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  suca, n f alt. sin.
  • ca  boba, n f var. ling.
  • ca  bova de puros, n f var. ling.
  • ca  buda, n f var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • nc  Typha latifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

  • Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
besuc de la taca besuc de la taca

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besuc de la taca, n m
  • ca  besuc, n m sin. compl.
  • ca  besuc de fonera, n m sin. compl.
  • ca  besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
  • ca  besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  besuc de la piga, n m sin. compl.
  • ca  boga, n f sin. compl.
  • ca  boga-ravell, n m sin. compl.
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  calet de la piga, n m sin. compl.
  • ca  mora, n f sin. compl.
  • ca  ullat, n m sin. compl.
  • ca  ullot, n m sin. compl.
  • ca  besub, n m var. ling.
  • ca  besugo, n m var. ling.
  • ca  besugo de la piga, n m var. ling.
  • ca  besugo gros, n m var. ling.
  • ca  boga ravela, n f var. ling.
  • ca  boga ravell, n f var. ling.
  • ca  boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
  • ca  bóga-ravell, n m var. ling.
  • ca  bogaravell, n m var. ling.
  • ca  gorás, n m var. ling.
  • ca  goràs, n m var. ling.
  • ca  gorras, n m var. ling.
  • ca  pachano, n m var. ling.
  • ca  patxano, n m var. ling.
  • ca  pitgell, n m var. ling.
  • ca  pitjell, n m var. ling.
  • ca  pitxell, n m var. ling.
  • ca  pixano, n m var. ling.
  • ca  quelet, n m var. ling.
  • ca  quelèt, n m var. ling.
  • ca  uat, n m var. ling.
  • ca  uot, n m var. ling.
  • ca  uòt, n m var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • ca  voga revell, n m var. ling.
  • ca  voga-ravell, n f var. ling.
  • ca  voga-revey, n m var. ling.
  • ca  vogaravell, n m var. ling.
  • nc  Pagellus bogaraveo
  • nc  Pagellus breviceps var. ling.
  • nc  Pagellus centrodontus var. ling.
  • nc  Sparus cantabricus var. ling.
  • es  besugo
  • es  boga ravella
  • es  goraz
  • es  pachan
  • fr  dorade
  • fr  dorade rose
  • en  blackspot seabream
  • en  gunner
  • en  red seabream

<Peixos > Espàrids>

besuc de la taca besuc de la taca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besuc de la taca, n m
  • ca  besuc, n m sin. compl.
  • ca  besuc de fonera, n m sin. compl.
  • ca  besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
  • ca  besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
  • ca  besuc de la piga, n m sin. compl.
  • ca  boga, n f sin. compl.
  • ca  boga-ravell, n m sin. compl.
  • ca  calet, n m sin. compl.
  • ca  calet de la piga, n m sin. compl.
  • ca  mora, n f sin. compl.
  • ca  ullat, n m sin. compl.
  • ca  ullot, n m sin. compl.
  • ca  besub, n m var. ling.
  • ca  besugo, n m var. ling.
  • ca  besugo de la piga, n m var. ling.
  • ca  besugo gros, n m var. ling.
  • ca  boga ravela, n f var. ling.
  • ca  boga ravell, n f var. ling.
  • ca  boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
  • ca  bóga-ravell, n m var. ling.
  • ca  bogaravell, n m var. ling.
  • ca  gorás, n m var. ling.
  • ca  goràs, n m var. ling.
  • ca  gorras, n m var. ling.
  • ca  pachano, n m var. ling.
  • ca  patxano, n m var. ling.
  • ca  pitgell, n m var. ling.
  • ca  pitjell, n m var. ling.
  • ca  pitxell, n m var. ling.
  • ca  pixano, n m var. ling.
  • ca  quelet, n m var. ling.
  • ca  quelèt, n m var. ling.
  • ca  uat, n m var. ling.
  • ca  uot, n m var. ling.
  • ca  uòt, n m var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • ca  voga revell, n m var. ling.
  • ca  voga-ravell, n f var. ling.
  • ca  voga-revey, n m var. ling.
  • ca  vogaravell, n m var. ling.
  • nc  Pagellus bogaraveo
  • nc  Pagellus breviceps var. ling.
  • nc  Pagellus centrodontus var. ling.
  • nc  Sparus cantabricus var. ling.
  • es  besugo
  • es  boga ravella
  • es  goraz
  • es  pachan
  • fr  dorade
  • fr  dorade rose
  • en  blackspot seabream
  • en  gunner
  • en  red seabream

<Peixos > Espàrids>

boga boga

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  boga, n f
  • es  boga
  • fr  bogue
  • en  bogue
  • nc  Boops boops

<Peixos>

Definició
Peix teleosti, perciforme, de la família dels espèrids, de cos afusat amb quatre llistes longitudinals laterals grogues, que sol formar moles abundants mar endins.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boga, n f
  • ca  balca, n f sin. compl.
  • ca  bova, n f sin. compl.
  • ca  ciri, n m sin. compl.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  suca, n f alt. sin.
  • ca  boa, n f var. ling.
  • ca  nea, n f var. ling.
  • ca  puro (inflorescència), n m var. ling.
  • ca  puros (inflorescència), n m pl var. ling.
  • nc  Typha L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions boga, balca, bova, bova de cadires, suca i boa per a referir-se a Typha sp. pl.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boga, n f
  • ca  balca, n f sin. compl.
  • ca  bova, n f sin. compl.
  • ca  ciri, n m sin. compl.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  suca, n f alt. sin.
  • ca  boa, n f var. ling.
  • ca  nea, n f var. ling.
  • ca  puro (inflorescència), n m var. ling.
  • ca  puros (inflorescència), n m pl var. ling.
  • nc  Typha L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions boga, balca, bova, bova de cadires, suca i boa per a referir-se a Typha sp. pl.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boga, n f
  • ca  boga mediterrània, n f alt. sin.
  • ca  bova, n f alt. sin.
  • ca  bova mascle, n f alt. sin.
  • nc  Typha angustifolia L. subsp. australis (Schumach. et Thonn.) Graebn.
  • nc  Typha domingensis Pers. sin. compl.

<Botànica > tifàcies>