Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "boira" dins totes les àrees temàtiques

artiga artiga

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  artiga, n f
  • ca  boïga, n f sin. compl.
  • ca  rompuda, n f sin. compl.
  • es  artiga
  • fr  écobuage
  • en  breckland

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Terreny que s'ha preparat per al conreu, traient-ne els arbres i cremant-ne la brolla o la llenya en munts.
artiga artiga

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  artiga, n f
  • ca  boïga, n f sin. compl.
  • ca  rompuda, n f sin. compl.
  • es  artiga
  • fr  écobuage
  • en  breckland

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Terreny que s'ha preparat per al conreu, traient-ne els arbres i cremant-ne la brolla o la llenya en munts.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  oleandre, n m sin. compl.
  • ca  roser reial, n m sin. compl.
  • ca  adelfa, n f alt. sin.
  • ca  baladrera, n f alt. sin.
  • ca  baladres, n m pl alt. sin.
  • ca  ballestera, n f alt. sin.
  • ca  diva, n f alt. sin.
  • ca  fals roser, n m alt. sin.
  • ca  glòria rosa, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  llorer reial, n m alt. sin.
  • ca  llorer rosa, n m alt. sin.
  • ca  peu de llop, n m alt. sin.
  • ca  rosa reial, n f alt. sin.
  • ca  roser llorer, n m alt. sin.
  • ca  rosers, n m pl alt. sin.
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  sividilla, n f alt. sin.
  • ca  veratre, n m alt. sin.
  • ca  adelfo, n m var. ling.
  • ca  albaladre, n m var. ling.
  • ca  balandre, n m var. ling.
  • ca  biladre, n m var. ling.
  • ca  bira, n f var. ling.
  • ca  biva, n f var. ling.
  • ca  llorer ral, n m var. ling.
  • ca  llorer real, n m var. ling.
  • ca  roser-llorer, n m var. ling.
  • ca  sanet, n m var. ling.
  • nc  Nerium oleander L.

<Botànica > apocinàcies>

baladre baladre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  oleandre, n m sin. compl.
  • ca  roser reial, n m sin. compl.
  • ca  adelfa, n f alt. sin.
  • ca  baladrera, n f alt. sin.
  • ca  baladres, n m pl alt. sin.
  • ca  ballestera, n f alt. sin.
  • ca  diva, n f alt. sin.
  • ca  fals roser, n m alt. sin.
  • ca  glòria rosa, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  llorer reial, n m alt. sin.
  • ca  llorer rosa, n m alt. sin.
  • ca  peu de llop, n m alt. sin.
  • ca  rosa reial, n f alt. sin.
  • ca  roser llorer, n m alt. sin.
  • ca  rosers, n m pl alt. sin.
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  sividilla, n f alt. sin.
  • ca  veratre, n m alt. sin.
  • ca  adelfo, n m var. ling.
  • ca  albaladre, n m var. ling.
  • ca  balandre, n m var. ling.
  • ca  biladre, n m var. ling.
  • ca  bira, n f var. ling.
  • ca  biva, n f var. ling.
  • ca  llorer ral, n m var. ling.
  • ca  llorer real, n m var. ling.
  • ca  roser-llorer, n m var. ling.
  • ca  sanet, n m var. ling.
  • nc  Nerium oleander L.

<Botànica > apocinàcies>

balisa balisa

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de piragüisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 8)
ISBN 84-7739-226-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  balisa, n f
  • ca  boia, n f
  • es  baliza
  • es  boya
  • fr  balise
  • fr  bouée de balisage
  • en  marking buoy

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Definició
Cadascun dels senyals que delimiten els carrers d'un camp de regata.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  beira, n m
  • es  beira
  • fr  beira
  • fr  dorcatrague
  • en  beira
  • en  beira antelope
  • nc  Dorcatragus megalotis

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  beira, n m
  • es  beira, n m
  • fr  beira, n m
  • en  beira, n
  • de  Beira, n f
  • nc  Dorcatragus megalotis

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  beira, n m
  • es  beira, n m
  • fr  beira, n m
  • en  beira, n
  • de  Beira, n f
  • nc  Dorcatragus megalotis

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

boïga boïga

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  boïga, n f
  • es  chamicera
  • fr  brûlis
  • en  burnt land

<Agricultura>

Definició
Tros de terra artigada en què, a fi de fertilitzar-la, es cremen pilots de llenya seca i de brossa coberts de terra.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  boïga, n f
  • es  boïga

<Dret civil > Dret civil d'obligacions i contractes>

Definició
Contracte agrari pel qual se cedeix una finca plantada de bosc per convertir-la en conreu emprant per a això i com a adob solament els boïcs o petits feixos de llenya, fets de brancatges recoberts de gleves en disposició de fogar-los.

Nota

  • La boïga es regeix per l'ús i pel costum local i acaba de dret en finalitzar el termini estipulat i, si no hi ha cap estipulació, en el que és usual a la comarca.