Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bola" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI punt de fil, punt volant, punt de floreta, punt de bola o punt de caramel? 0 CRITERI punt de fil, punt volant, punt de floreta, punt de bola o punt de caramel?

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI punt de fil, punt volant, punt de floreta, punt de bola o punt de caramel?
  • es  (punt de bola) punto de bola, n m
  • es  (punt de bola) punto de bolita, n m
  • es  (punt de caramel) punto de caramelo, n m
  • es  (punt de fil) punto de hebra, n m
  • es  (punt de fil) punto de hilo, n m
  • es  (punt volant) punto de florecilla, n m
  • es  (punt volant) punto de soplo, n m
  • es  (punt volant) punto volante, n m
  • fr  (punt de bola) boulé, n m
  • fr  (punt de caramel) caramel, n m
  • fr  (punt de fil) filé, n m
  • fr  (punt de fil) filet, n m
  • fr  (punt volant) grand perlé, n m
  • fr  (punt volant) grand soufflé, n m
  • fr  (punt volant) petit boulé, n m
  • fr  (punt volant) soufflé, n m
  • en  (punt de bola) ball stage, n
  • en  (punt de caramel) liquid stage, n
  • en  (punt de fil) thread stage, n

<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>

Definició
Tant punt de fil, com punt volant i punt de floreta, com punt de bola i com punt de caramel (tots, noms masculins) es consideren formes adequades per a fer referència als diferents estadis de cocció del sucre en cuina i pastissera. Aquests estadis es defineixen segons l'interval de temperatura i la viscositat del xarop:

- El punt de fil (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el punt de cocció d'un xarop entre 105 i 110ºC, en el qual el xarop agafa forma de fil si s'estira entre els dits polze i índex (prèviament submergits en aigua freda).
. Es distingeix entre el punt de fil fluix (quan el fil fa uns 2 o 3 mm de llargada i es trenca fàcilment) i el punt de fil fort (quan el fil fa uns 5 mm de llargada i oposa certa resistència al trencament).
. Els equivalents castellans són punto de hebra i punto de hilo; els francesos, filé i filet, i l'anglès, thread stage.

- El punt volant, o el sinònim complementari punt de floreta (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és el punt de cocció d'un xarop a 115ºC, en el qual el xarop forma bombolles quan es bufa per a fer-lo passar a través dels forats d'una escumadora.
. Els equivalents castellans són punto de florecilla, punto de soplo i punto volante, i els francesos, grand perlé, grand soufflé, petit boulé i soufflé.

- El punt de bola (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és el punt de cocció d'un xarop entre 120 i 130ºC, en el qual el xarop agafa forma de bola quan s'agafa amb els dits d'una cullera prèviament submergida en aigua freda o aigua amb gel.
. Es distingeix entre el punt de bola fluix (quan la bola té una consistència tova i s'aixafa fàcilment amb els dits) i el punt de bola fort (quan la bola és compacta i costa d'aixafar amb els dits).
. Segons el dialecte, en comptes de punt de bola, punt de bola fluix i punt de bola fort s'utilitzen les formes punt de bolla, punt de bolla fluix i punt de bolla fort.
. Els equivalents castellans són punto de bola i punto de bolita; el francès, boulé, i l'anglès, ball stage.

- El punt de caramel és el punt de cocció d'un xarop entre 150 i 170ºC, en el qual ha tingut lloc la caramel·lització.
. Es distingeix entre el punt de caramel fluix (quan el xarop agafa un color entre groc clar i groc fosc) i el punt de caramel fort (quan el xarop agafa un color entre groc fosc i marró).
. L'equivalent castellà és punto de caramelo; el francès, caramel, i l'anglès, liquid stage.

Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són formes descriptives i lingüísticament adequades.
(2) Es consideren tradicionals i consolidades en l'àmbit.
(3) Són paral·leles a les solucions d'altres llengües.

Nota

  • 1. Tot i que també es documenten *punt de bola fluixa i *punt de bola forta (amb l'adjectiu en concordança amb bola i no amb punt), es dona prioritat a punt de bola fluix i punt de bola fort, d'acord amb l'opinió dels especialistes consultats i amb la freqüència de les formes.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de punt de fil, punt de fil fluix, punt de fil fort, punt volant, punt de bola fluix, punt de bola fort, punt de caramel, punt de caramel fluix i punt de caramel fort al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Coent sucre: fils, volants i boles, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/251/).
acàcia bolera acàcia bolera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acàcia bolera, n f
  • ca  acàcia de bola, n f alt. sin.
  • ca  acàcia de para-sol, n f alt. sin.
  • ca  robínia de para-sol, n f alt. sin.
  • nc  Robinia pseudoacacia L. var. umbraculifera DC.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

acàcia bolera acàcia bolera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acàcia bolera, n f
  • ca  acàcia de bola, n f alt. sin.
  • ca  acàcia de para-sol, n f alt. sin.
  • ca  robínia de para-sol, n f alt. sin.
  • nc  Robinia pseudoacacia L. var. umbraculifera DC.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

aixecar la bola aixecar la bola

<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre herba>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoquei. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 89 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 19)
ISBN 84-7739-237-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aixecar la bola, v intr
  • es  levantar la bola
  • fr  soulever la balle
  • en  lift the ball, to

<Esport > Esports de pilota > Hoquei > Hoquei sobre herba>

Definició
Llançar la bola de manera que s'enlairi durant la seva trajectòria.

Nota

  • L'acció d'aixecar la bola és antireglamentària si la trajectòria de la bola constitueix un perill per als altres jugadors.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aliguer, n m
  • ca  aliguer matoner, n m alt. sin.
  • ca  bola de neu, n f alt. sin.
  • ca  bola de neu (fruit), n f alt. sin.
  • ca  boles de neu, n f pl alt. sin.
  • ca  bolla de neu, n f alt. sin.
  • ca  mató de monja, n m alt. sin.
  • ca  matoner, n m alt. sin.
  • ca  matons, n m pl alt. sin.
  • ca  merda de gat, n f alt. sin.
  • ca  pom de neu, n m alt. sin.
  • ca  rosa del vent, n f alt. sin.
  • ca  saüc doble, n m alt. sin.
  • nc  Viburnum opulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull boles de neu per a l'«aliguer d'una varietat d'inflorescències globoses, cultivat com a ornamental»
aliguer aliguer

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aliguer, n m
  • ca  aliguer matoner, n m alt. sin.
  • ca  bola de neu, n f alt. sin.
  • ca  bola de neu (fruit), n f alt. sin.
  • ca  boles de neu, n f pl alt. sin.
  • ca  bolla de neu, n f alt. sin.
  • ca  mató de monja, n m alt. sin.
  • ca  matoner, n m alt. sin.
  • ca  matons, n m pl alt. sin.
  • ca  merda de gat, n f alt. sin.
  • ca  pom de neu, n m alt. sin.
  • ca  rosa del vent, n f alt. sin.
  • ca  saüc doble, n m alt. sin.
  • nc  Viburnum opulus L.

<Botànica > caprifoliàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull boles de neu per a l'«aliguer d'una varietat d'inflorescències globoses, cultivat com a ornamental»
aliguer aliguer

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aliguer, n f
  • es  bola de nieve, n f
  • fr  boule de neige, n f
  • en  guelder-rose, n
  • en  snowball-tree, n
  • nc  Viburnum opulus

<Enginyeria forestal>

altura d'atac altura d'atac

<Esport > Esports de pilota > Billar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  altura d'atac, n f
  • es  altura de ataque
  • es  altura de bola
  • fr  hauteur d'attaque

<Esport > Esports de pilota > Billar>

Definició
Distància entre el punt d'una bola sobre el qual impacta el tac i la superfície de joc.
altura d'atac altura d'atac

<09 Esports de pilota > 16 Billar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  altura d'atac, n f
  • es  altura de ataque
  • es  altura de bola
  • fr  hauteur d'attaque

<Esport > 09 Esports de pilota > 16 Billar>

Definició
Distància entre el punt d'una bola sobre el qual impacta el tac i la superfície de joc.

Nota

  • Si l'altura d'atac queda dintre la meitat superior, la bola prendrà un efecte endavant i, si queda dintre la meitat inferior, un efecte enrere.
ancoratge de bola ancoratge de bola

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ancoratge de bola, n m
  • es  anclaje de bola
  • fr  attachement à bille
  • en  ball attachment

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>