Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bolla" dins totes les àrees temàtiques

anagall de brolla anagall de brolla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anagall de brolla, n m
  • nc  Anagallis monelli L. subsp. monelli
  • nc  Anagallis monelli L. subsp. collina (Schousb.) Maire var. ling.

<Botànica > primulàcies>

anagall de brolla anagall de brolla

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anagall de brolla, n m
  • nc  Anagallis monelli L. subsp. monelli
  • nc  Anagallis monelli L. subsp. collina (Schousb.) Maire var. ling.

<Botànica > primulàcies>

anguila anguila

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anguila, n f
  • ca  anguila cabot, n f sin. compl.
  • ca  anguila cabotera, n f sin. compl.
  • ca  anguila catarrogina, n f sin. compl.
  • ca  anguila comuna, n f sin. compl.
  • ca  anguila de mar, n f sin. compl.
  • ca  anguila de riu, n f sin. compl.
  • ca  anguila de séquia, n f sin. compl.
  • ca  anguila fartona, n f sin. compl.
  • ca  anguila maresa, n f sin. compl.
  • ca  anguila marina, n f sin. compl.
  • ca  anguila martina, n f sin. compl.
  • ca  anguila mitjana, n f sin. compl.
  • ca  anguila pasturenca, n f sin. compl.
  • ca  anguila polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anguila roja, n f sin. compl.
  • ca  anguila vera, n f sin. compl.
  • ca  anguileta, n f sin. compl.
  • ca  angula, n f sin. compl.
  • ca  angula [jove], n f sin. compl.
  • ca  angula [postlarval], n f sin. compl.
  • ca  angules, n f pl sin. compl.
  • ca  cabot de bufera, n m sin. compl.
  • ca  polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anfuiles, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotgina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotjina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotxina, n f var. ling.
  • ca  anguila de sèquia, n f var. ling.
  • ca  anguila pollagral, n f var. ling.
  • ca  anguila pollegral, n f var. ling.
  • ca  anguila punyegral, n f var. ling.
  • ca  anguila roija, n f var. ling.
  • ca  anguila rotja, n f var. ling.
  • ca  anguila-cabot, n f var. ling.
  • ca  pollagal, n f var. ling.
  • ca  pollagaral, n f var. ling.
  • ca  pollagarau, n f var. ling.
  • ca  pollegueral, n f var. ling.
  • ca  puñigral, n f var. ling.
  • nc  Anguilla anguilla
  • nc  Anguila acutirostris var. ling.
  • nc  Anguila mediorostris var. ling.
  • nc  Anguila microptera var. ling.
  • nc  Anguila vulgaris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirostris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla capitone var. ling.
  • nc  Anguilla chrysipa var. ling.
  • nc  Anguilla labirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla mediorrostris var. ling.
  • nc  Anguilla microptera var. ling.
  • nc  Anguilla vulgaris var. ling.
  • nc  Muraena Anguilla var. ling.
  • es  anguila, n f
  • es  anguila europea, n f
  • es  anguililla, n f
  • es  anguilita, n f
  • es  angula, n f
  • fr  anguille
  • fr  anguille d'Europe
  • pt  anguielo
  • pt  pougaù
  • pt  pounchuroto
  • pt  resso
  • pt  thaùdelo
  • en  common eel
  • en  eel
  • en  European eel

<Peixos > Anguíl·lids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - anguila (EMMDENIA): Dénia

    - anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - anguila cabot (DCVB): Mallorca

    - anguila cabot (RANDA11): Mallorca

    - anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"

    - anguila cabotera (RPCE3): Menorca

    - anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"

    - anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa

    - anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila de sèquia (DCVB): Eivissa

    - anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila maresa (DCVB): València

    - anguila maresa (EMMDENIA): Dénia

    - anguila martina (DCVB): València

    - anguila pasturenca (DCVB): València

    - anguila punyegral (DCVB): Menorca

    - anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roija (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca

    - anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"

    - anguila rotja (RPCE3): Balears

    - anguila vera (BALEARES2): Menorca

    - anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila vera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"

    - anguila vera (RPCE3): Balears

    - anguila-cabot (RPCE3): Mallorca

    - angula (EMMDENIA): Dénia

    - angula [jove] (3037): Sant Carles

    - angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - cabot de bufera (RPCE3): Mallorca

    - pollagaral (DELC2): Mallorca

    - pollagaral (RPCE3): Balears

    - pollagarau (RPCE3): Balears

    - puñigral (RPCE3): Menorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anguila, n f
  • ca  anguila cabot, n f sin. compl.
  • ca  anguila cabotera, n f sin. compl.
  • ca  anguila catarrogina, n f sin. compl.
  • ca  anguila comuna, n f sin. compl.
  • ca  anguila de mar, n f sin. compl.
  • ca  anguila de riu, n f sin. compl.
  • ca  anguila de séquia, n f sin. compl.
  • ca  anguila fartona, n f sin. compl.
  • ca  anguila maresa, n f sin. compl.
  • ca  anguila marina, n f sin. compl.
  • ca  anguila martina, n f sin. compl.
  • ca  anguila mitjana, n f sin. compl.
  • ca  anguila pasturenca, n f sin. compl.
  • ca  anguila polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anguila roja, n f sin. compl.
  • ca  anguila vera, n f sin. compl.
  • ca  anguileta, n f sin. compl.
  • ca  angula, n f sin. compl.
  • ca  angula [jove], n f sin. compl.
  • ca  angula [postlarval], n f sin. compl.
  • ca  angules, n f pl sin. compl.
  • ca  cabot de bufera, n m sin. compl.
  • ca  polla garau, n f sin. compl.
  • ca  anfuiles, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotgina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotjina, n f var. ling.
  • ca  anguila catarrotxina, n f var. ling.
  • ca  anguila de sèquia, n f var. ling.
  • ca  anguila pollagral, n f var. ling.
  • ca  anguila pollegral, n f var. ling.
  • ca  anguila punyegral, n f var. ling.
  • ca  anguila roija, n f var. ling.
  • ca  anguila rotja, n f var. ling.
  • ca  anguila-cabot, n f var. ling.
  • ca  pollagal, n f var. ling.
  • ca  pollagaral, n f var. ling.
  • ca  pollagarau, n f var. ling.
  • ca  pollegueral, n f var. ling.
  • ca  puñigral, n f var. ling.
  • nc  Anguilla anguilla
  • nc  Anguila acutirostris var. ling.
  • nc  Anguila mediorostris var. ling.
  • nc  Anguila microptera var. ling.
  • nc  Anguila vulgaris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirostris var. ling.
  • nc  Anguilla acutirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirostris var. ling.
  • nc  Anguilla brevirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla capitone var. ling.
  • nc  Anguilla chrysipa var. ling.
  • nc  Anguilla labirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirostris var. ling.
  • nc  Anguilla latirrostris var. ling.
  • nc  Anguilla mediorrostris var. ling.
  • nc  Anguilla microptera var. ling.
  • nc  Anguilla vulgaris var. ling.
  • nc  Muraena Anguilla var. ling.
  • es  anguila, n f
  • es  anguila europea, n f
  • es  anguililla, n f
  • es  anguilita, n f
  • es  angula, n f
  • fr  anguille
  • fr  anguille d'Europe
  • pt  anguielo
  • pt  pougaù
  • pt  pounchuroto
  • pt  resso
  • pt  thaùdelo
  • en  common eel
  • en  eel
  • en  European eel

<Peixos > Anguíl·lids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - anguila (EMMDENIA): Dénia

    - anguila (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - anguila cabot (DCVB): Mallorca

    - anguila cabot (RANDA11): Mallorca

    - anguila cabotera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila cabotera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila cabotera (RANDA11): Mallorca, "nom menorquí"

    - anguila cabotera (RPCE3): Menorca

    - anguila comuna (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila comuna (RANDA11): "variant menorquina"

    - anguila de mar (DCVB): Catalunya, Eivissa

    - anguila de mar (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - anguila de mar (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila de sèquia (DCVB): Eivissa

    - anguila de sèquia (RANDA11): "variant eivissenca"

    - anguila maresa (DCVB): València

    - anguila maresa (EMMDENIA): Dénia

    - anguila martina (DCVB): València

    - anguila pasturenca (DCVB): València

    - anguila punyegral (DCVB): Menorca

    - anguila punyegral (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roija (FAUNAICT): Menorca

    - anguila roja (DCVB): Catalunya, Menorca

    - anguila rotja (RANDA11): "forma menorquina"

    - anguila rotja (RPCE3): Balears

    - anguila vera (BALEARES2): Menorca

    - anguila vera (DCVB): Mallorca, Menorca

    - anguila vera (FAUNAICT): Menorca

    - anguila vera (RANDA11): "llenguatge vulgar menorquí"

    - anguila vera (RPCE3): Balears

    - anguila-cabot (RPCE3): Mallorca

    - angula (EMMDENIA): Dénia

    - angula [jove] (3037): Sant Carles

    - angula [jove] (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - cabot de bufera (RPCE3): Mallorca

    - pollagaral (DELC2): Mallorca

    - pollagaral (RPCE3): Balears

    - pollagarau (RPCE3): Balears

    - puñigral (RPCE3): Menorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avena, n f
  • ca  avena de brolla, n f alt. sin.
  • nc  Avenula pratensis (L.) Dumort. subsp. iberica (St.-Yves) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Avena pratensis L. subsp. iberica St.-Yves sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avena, n f
  • ca  avena de brolla, n f alt. sin.
  • nc  Avenula pratensis (L.) Dumort. subsp. iberica (St.-Yves) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Avena pratensis L. subsp. iberica St.-Yves sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

avena bromoide avena bromoide

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avena bromoide, n f
  • ca  avena de brolla, n f alt. sin.
  • ca  avena fina, n f alt. sin.
  • ca  avènula bromoide, n f alt. sin.
  • ca  cugula de mont, n f alt. sin.
  • ca  caülla de mont, n f var. ling.
  • nc  Avenula bromoides (Gouan) H. Scholz
  • nc  Avena bromoides Gouan sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

avena bromoide avena bromoide

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  avena bromoide, n f
  • ca  avena de brolla, n f alt. sin.
  • ca  avena fina, n f alt. sin.
  • ca  avènula bromoide, n f alt. sin.
  • ca  cugula de mont, n f alt. sin.
  • ca  caülla de mont, n f var. ling.
  • nc  Avenula bromoides (Gouan) H. Scholz
  • nc  Avena bromoides Gouan sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

babó babó

<Peix. Marisc > Producte elaborat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  babó, n m
  • ca  berles, n f pl
  • ca  bo, n m
  • ca  coral, n m
  • ca  corall, n m
  • ca  gallonet, n m
  • ca  gemmes, n f pl
  • ca  lletons, n m pl
  • ca  lleumes, n f pl
  • ca  moll, n m
  • ca  molla, n f
  • ca  molleta, n f
  • ca  monjos, n m pl
  • ca  ouades, n f pl
  • ca  ouets, n m pl
  • ca  ous, n m pl
  • ca  perles, n f pl
  • ca  polpa, n f
  • ca  raïms, n m pl
  • ca  rovells, n m pl
  • ca  tires, n f pl

<Peix. Marisc > Producte elaborat>

Definició
Part comestible de l'eriçó de mar.

Nota

  • Totes aquestes denominacions catalanes són formes documentades en diferents indrets de la costa catalana.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bananer, n m
  • ca  banana (fruit), n f sin. compl.
  • ca  plàtan (fruit), n m sin. compl.
  • nc  Musa acuminata Colla
  • nc  Musa cavendishii Lamb. var. ling.

<Botànica > musàcies>