Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bonegada" dins totes les àrees temàtiques

anomalia fetal coneguda anomalia fetal coneguda

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  anomalia fetal coneguda
  • en  known fetal abnormality

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Complicacions de l'embaràs, el part i el puerperi>

boirassa boirassa

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  boirassa, n f
  • ca  boiregada, n f sin. compl.
  • ca  bromassa, n f sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Boira molt espessa.
boletada boletada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  boletada, n f
  • es  gran cantidad de setas, n f
  • fr  récolte de champignons, n f
  • en  large amount of mushrooms, n

<Enginyeria forestal>

bracera bracera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera, n f
  • ca  margenera, n f sin. compl.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  flor del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba bracera, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  herba vaquera, n f alt. sin.
  • ca  manuaga, n f alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  rot de bou, n m alt. sin.
  • ca  tiravaques, n m alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  arbassera, n f var. ling.
  • ca  bonaga, n f var. ling.
  • ca  bonevaga, n f var. ling.
  • ca  bovenaga, n f var. ling.
  • ca  braçalera, n f var. ling.
  • ca  bracerera, n f var. ling.
  • ca  brassera, n f var. ling.
  • ca  cats, n m pl var. ling.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  esbarcera, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  gracera, n f var. ling.
  • ca  grassera, n f var. ling.
  • ca  revelera, n f var. ling.
  • ca  trabalera, n f var. ling.
  • nc  Centaurea aspera L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bracera, n f
  • ca  margenera, n f sin. compl.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  centàurea, n f alt. sin.
  • ca  flor del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba bracera, n f alt. sin.
  • ca  herba del sucre, n f alt. sin.
  • ca  herba travalera, n f alt. sin.
  • ca  herba vaquera, n f alt. sin.
  • ca  manuaga, n f alt. sin.
  • ca  passacamins, n m alt. sin.
  • ca  rot de bou, n m alt. sin.
  • ca  tiravaques, n m alt. sin.
  • ca  travalera, n f alt. sin.
  • ca  travarades, n f pl alt. sin.
  • ca  arbassera, n f var. ling.
  • ca  bonaga, n f var. ling.
  • ca  bonevaga, n f var. ling.
  • ca  bovenaga, n f var. ling.
  • ca  braçalera, n f var. ling.
  • ca  bracerera, n f var. ling.
  • ca  brassera, n f var. ling.
  • ca  cats, n m pl var. ling.
  • ca  centaura, n f var. ling.
  • ca  esbarcera, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  gracera, n f var. ling.
  • ca  grassera, n f var. ling.
  • ca  revelera, n f var. ling.
  • ca  trabalera, n f var. ling.
  • nc  Centaurea aspera L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

escinc de cua bonyeguda escinc de cua bonyeguda

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escinc de cua bonyeguda, n m
  • es  escinco de cola corta
  • es  lagarto piña
  • en  shingle-back
  • en  sleepy lizard
  • en  stump-tail
  • en  stump-tailed lizard
  • nc  Trachydosaurus rugosus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

fanecada fanecada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  fanecada, n f
  • ca  faneca d'horta, n f sin. compl.
  • ca  faneca de puny, n f sin. compl.
  • ca  faneca de sembradura, n f sin. compl.
  • es  fanega de puño
  • es  fanega de sembradura
  • es  fanegada
  • es  hanegada

<Agricultura>

Definició
Mesura superficial agrària equivalent a l'extensió de terreny que es pot sembrar amb una faneca de gra.
fanecada fanecada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fanecada, n f
  • es  hanegada, n f
  • fr  fanègue, n f
  • en  land measure equivalent to 6,459.6 sqM, n

<Enginyeria forestal>

fangada fangada

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fangada, n f
  • es  hanegada

<Història del dret>

Definició
Mesura superficial agrària pròpia de Lleida.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • La fangada equival a un cinquè del jornal de Lleida o a tres-centes seixanta canes quadrades.
fer una boletada fer una boletada

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fer una boletada
  • es  coger setas, v tr
  • fr  cueillir des champignons, v tr
  • en  gather mushrooms (to), v tr

<Enginyeria forestal>