Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "boniquesa" dins totes les àrees temàtiques

anèmia de les malalties cròniques anèmia de les malalties cròniques

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Malalties i síndromes>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anèmia de les malalties cròniques, n f
  • ca  anèmia d'Edelmann, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Malalties i síndromes>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Anèmia secundària a malalties infeccioses, inflamatòries i neoplàstiques, en absència d'hemorràgies, d'insuficiència renal, d'hemòlisi, d'invasió medul·lar per cèl·lules canceroses o de toxicitat farmacològica. La presència d'aquestes malalties provoca en l'organisme una estimulació de la producció de macròfags i de limfòcits T, per la qual cosa s'alliberen determinades citocines (interleucina 1, interferó gamma i alfa i factor de necrosi tumoral), que determinen una disminució de la producció eritroide, bé que amb el manteniment de la maduració de granulòcits i de monòcits i una elaboració d'eritropoetina insuficient per a corregir l'anèmia. També hi ha un alliberament de lactoferrina per part dels macròfags, glicoproteïna que capta el ferro en més gran proporció que no pas el seu transportador fisiològic, la transferrina, de manera que el ferro resta capturat en el sistema mononuclear fagocític (anèmia per blocatge). El ferro sèric també disminueix a conseqüència. De l'acció del factor de necrosi tumoral. L'anèmia és moderada, més normocítica que no pas microcítica i més normocròmica que no pas hipocròmica, amb hiposiderèmia, hipo transferrinèmia, hiperferritinèmia, i augment de la VSG, de la proteïna C reactiva i del receptor soluble de la transferrina.

Nota

  • L'ús de la denominació anèmia d'Edelmann es considera obsolet, concretament quan es refereix a les malalties infeccioses.
anèmia en afeccions cròniques anèmia en afeccions cròniques

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  anèmia en afeccions cròniques
  • en  anemia in chronic illness

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de la sang i els òrgans hematopoètics>

bastida de cavallet bastida de cavallet

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bastida de cavallet, n f
  • es  andamio de borriquete
  • es  bastida de caballete
  • es  borriqueta
  • es  borriquete

<Construcció > Equip d'obra>

botiguer | botiguera botiguer | botiguera

<Economia. Empresa > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  botiguer | botiguera, n m, f
  • es  tendero
  • fr  boutiquier
  • en  shopkeeper

<Economia. Empresa > Ocupacions>

Definició
Persona que explota l'activitat comercial en un punt de venda.
botiguer | botiguera botiguer | botiguera

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  botiguer | botiguera, n m, f
  • es  tendero | tendera, n m, f
  • fr  boutiquier | boutiquière, n m, f
  • eu  dendari, n

<Fusteria > Indústria i oficis>

capsigranyera capsigranyera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capsigranyera, n f
  • ca  coliquera, n f alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  herba capsera, n f alt. sin.
  • ca  herba capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsigrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba felera blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  lledània, n f alt. sin.
  • ca  lledànies, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de passerell, n f alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pi d'olor, n m alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  poliol mascle, n m alt. sin.
  • ca  poliol montà, n m alt. sin.
  • ca  poniol, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  timó blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó ver, n m alt. sin.
  • ca  timonet blanc, n m alt. sin.
  • ca  tomello mascle, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  capcigranyera, n f var. ling.
  • ca  llengua de passarell, n f var. ling.
  • ca  piliol, n m var. ling.
  • ca  puliol, n m var. ling.
  • ca  puliol de muntanya, n m var. ling.
  • nc  Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • 1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
    2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
capsigranyera capsigranyera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capsigranyera, n f
  • ca  coliquera, n f alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  herba capsera, n f alt. sin.
  • ca  herba capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsigrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba felera blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  lledània, n f alt. sin.
  • ca  lledànies, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de passerell, n f alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pi d'olor, n m alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  poliol mascle, n m alt. sin.
  • ca  poliol montà, n m alt. sin.
  • ca  poniol, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  timó blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó ver, n m alt. sin.
  • ca  timonet blanc, n m alt. sin.
  • ca  tomello mascle, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  capcigranyera, n f var. ling.
  • ca  llengua de passarell, n f var. ling.
  • ca  piliol, n m var. ling.
  • ca  puliol, n m var. ling.
  • ca  puliol de muntanya, n m var. ling.
  • nc  Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • 1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
    2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
conquesta conquesta

<Dret internacional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  conquesta, n f
  • ca  conquista, n f sin. compl.
  • es  conquista, n f

<Dret internacional>

conquesta conquesta

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  conquesta, n f
  • es  conquista
  • fr  conquête
  • it  conquista
  • en  conquest
  • ar  فتح

<Actors internacionals > Estats > Elements i competències>

Definició
Adquisició de competència territorial basada en la transferència de territori d'un estat a un altre estat mitjançant l'ús de la força.

Nota

  • El dret internacional contemporani no reconeix com a legítima la conquesta d'un territori, ja que atempta contra el principi de prohibició de l'amenaça o ús de la força.
dominiquès | dominiquesa dominiquès | dominiquesa

<Geografia > Geografia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  dominiquès | dominiquesa, n m, f
  • es  dominiqués | dominiquesa, n m, f
  • fr  Dominiquais | Dominiquaise, n m, f
  • en  Dominican, n

<Geografia > Geografia humana>

Definició
Habitant de Dominica.