Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bordell" dins totes les àrees temàtiques

bloc d'oclusió bloc d'oclusió

<Odontoestomatologia>, <Material mèdic i ortopèdic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bloc d'oclusió, n m
  • ca  rodell, n m sin. compl.
  • ca  rodell d'enregistrament, n m sin. compl.
  • ca  rodell d'oclusió, n m sin. compl.
  • en  bite block
  • en  bite rim
  • en  occlusion rim
  • en  record rim

<Odontoestomatologia>, <Material mèdic i ortopèdic>

Definició
Massa de cera que recobreix ambdues cares d'una planxa acrílica que fa de base, i que és utilitzada en odontologia per a enregistrar les relacions intermaxil·lars. També la peça o massa de material plàstic que, en odontologia, és emprada per a fer motlles.
borboll borboll

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  borboll, n m
  • ca  sobreebullició, n f sin. compl.
  • es  borbollón

<Bombers > Teoria del foc>

Definició
Erupció violenta causada per una vaporització instantània de líquid inflamable originada per un escalfament accelerat.
borboll borboll

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  borboll, n m
  • ca  grifó, n m sin. compl.
  • es  grifón
  • en  griffon

<Hidrologia subterrània>

borboll borboll

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  borboll, n m
  • es  borbotón

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Porció d'un líquid que impulsada de baix a dalt fa un inflament a la seva superfície lliure, com els produïts a la superfície d'un líquid en ebullició.
bordèrea pirinenca bordèrea pirinenca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bordèrea pirinenca, n f
  • ca  dioscòria pirinenca, n f alt. sin.
  • ca  borderea pirinenca, n f var. ling.
  • nc  Borderea pyrenaica (Bubani et Bordère) Miégev.
  • nc  Dioscorea pyrenaica Gren. et Duch. sin. compl.

<Botànica > dioscoreàcies>

bordèrea pirinenca bordèrea pirinenca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bordèrea pirinenca, n f
  • ca  dioscòria pirinenca, n f alt. sin.
  • ca  borderea pirinenca, n f var. ling.
  • nc  Borderea pyrenaica (Bubani et Bordère) Miégev.
  • nc  Dioscorea pyrenaica Gren. et Duch. sin. compl.

<Botànica > dioscoreàcies>

bordada bordada

<11 Esports nàutics > 01 Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bordada, n f
  • ca  bord, n m sin. compl.
  • es  bordada
  • es  bordo
  • fr  bordée
  • en  tack

<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>

Definició
Camí recorregut per un veler entre dues virades en cenyir.
bordelès bordelès

<Indústria del suro>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bordelès, n m
  • es  bordelés

<Indústria > Indústria del suro>

borderó borderó

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  borderó, n m
  • es  borderó
  • fr  bordereau
  • en  bordereau

<Economia > Finances > Assegurances>

Definició
Llista sistemàtica d'un conjunt d'operacions d'assegurança per a ús intern d'una entitat asseguradora.

Nota

  • Si aquestes operacions tenen relació amb els ingressos de producció de l'entitat, s'anomena borderó de primes i, si fan referència a les despeses de liquidació de sinistres, borderó de sinistres.
  • En català el plural és borderós.
borderó borderó

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  borderó, n m
  • es  borderó
  • en  bordereau

<Assegurances > Entitat asseguradora > Comptabilitat>

Definició
Llista sistemàtica d'un conjunt d'operacions d'assegurança per a ús intern d'una entitat asseguradora.

Nota

  • 1. Si aquestes operacions tenen relació amb els ingressos de producció de l'entitat, s'anomena borderó de primes, i si fan referència a les despeses de liquidació de sinistres, borderó de sinistres. 2. El plural de borderó és borderós.