Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "borrasca" dins totes les àrees temàtiques

borrosa borrosa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borrosa, n f
  • ca  gnafali, n m alt. sin.
  • ca  gnafali groguenc, n m alt. sin.
  • nc  Gnaphalium luteo-album L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borrosa, n f
  • ca  gnafali, n m alt. sin.
  • ca  gnafali groguenc, n m alt. sin.
  • nc  Gnaphalium luteo-album L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

buglossa buglossa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  buglossa, n f
  • ca  boleng, n m sin. compl.
  • ca  bolenga borda, n f sin. compl.
  • ca  borratja borda, n f sin. compl.
  • ca  llengua bovina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de vaca, n f sin. compl.
  • ca  alcança, n f alt. sin.
  • ca  bovina vera, n f alt. sin.
  • ca  buglossa blava, n f alt. sin.
  • ca  buglossa vera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  borratxa borda, n f var. ling.
  • ca  bugalosa, n f var. ling.
  • ca  buglosa, n f var. ling.
  • ca  bugulosa, n f var. ling.
  • ca  bulgalosa, n f var. ling.
  • ca  gulosa, n f var. ling.
  • ca  lenguaza, n f var. ling.
  • nc  Anchusa italica Retz.
  • nc  Anchusa azurea auct. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  buglossa, n f
  • ca  boleng, n m sin. compl.
  • ca  bolenga borda, n f sin. compl.
  • ca  borratja borda, n f sin. compl.
  • ca  llengua bovina, n f sin. compl.
  • ca  llengua de vaca, n f sin. compl.
  • ca  alcança, n f alt. sin.
  • ca  bovina vera, n f alt. sin.
  • ca  buglossa blava, n f alt. sin.
  • ca  buglossa vera, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  borratxa borda, n f var. ling.
  • ca  bugalosa, n f var. ling.
  • ca  buglosa, n f var. ling.
  • ca  bugulosa, n f var. ling.
  • ca  bulgalosa, n f var. ling.
  • ca  gulosa, n f var. ling.
  • ca  lenguaza, n f var. ling.
  • nc  Anchusa italica Retz.
  • nc  Anchusa azurea auct. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

caça amb vesc caça amb vesc

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  caça amb vesc, n f
  • ca  caça en barraca, n f sin. compl.
  • es  caza con liga

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Definició
Disciplina de caça amb parany consistent a disposar convenientment una envescada perquè els ocells que es volen caçar s'hi enganxin.

Nota

  • 1. Per exemple, és una especialitat de la caça amb vesc la caça a l'abeurada.
  • 2. Els caçadors que practiquen la caça amb vesc s'anomenen popularment barraguers.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  pas de formiga, n m sin. compl.
  • ca  semprenflor, n m sin. compl.
  • ca  terrera, n f sin. compl.
  • ca  alís de mar, n m alt. sin.
  • ca  barba blanca, n f alt. sin.
  • ca  brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
  • ca  citró bord, n m alt. sin.
  • ca  escopinada, n f alt. sin.
  • ca  escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
  • ca  escopines de Crist, n f pl alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  flor de gat, n f alt. sin.
  • ca  flor de mel, n f alt. sin.
  • ca  flor de terra, n f alt. sin.
  • ca  flor de vuit mesos, n f alt. sin.
  • ca  floreta de gos, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'alacrà, n f alt. sin.
  • ca  herba de terra, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba gafarronera, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbamel, n f alt. sin.
  • ca  llagrimetes, n f pl alt. sin.
  • ca  miramar, n m/f alt. sin.
  • ca  morrissà, n m alt. sin.
  • ca  morrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  morritort menut, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  murrissà, n m alt. sin.
  • ca  murrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica, n f alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  pixanera, n f alt. sin.
  • ca  pixat de gos, n m alt. sin.
  • ca  ravenell, n m alt. sin.
  • ca  ravenell de gafarró, n m alt. sin.
  • ca  ravenellet, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa blanca, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa borda, n f alt. sin.
  • ca  saliva del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  salivada de monja, n f alt. sin.
  • ca  saliveta del Senyor, n f alt. sin.
  • ca  salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  borrissà, n m var. ling.
  • ca  escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
  • ca  escupinyà, n f var. ling.
  • ca  escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
  • ca  herba de l'alicrà, n f var. ling.
  • ca  marrissà bord, n m var. ling.
  • ca  morressà bord, n m var. ling.
  • ca  rabanell, n m var. ling.
  • ca  rabanellet, n m var. ling.
  • ca  ravanell de gafarró, n m var. ling.
  • ca  ravaníssia borda, n f var. ling.
  • ca  salivà de monja, n f var. ling.
  • ca  sempre-en-flor, n m var. ling.
  • ca  sempreenflor, n m var. ling.
  • ca  torrotito, n m var. ling.
  • nc  Alyssum maritimum (L.) Lam.
  • nc  Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
    2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
caps blancs caps blancs

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caps blancs, n m pl
  • ca  herba blanca, n f sin. compl.
  • ca  herba pixanera, n f sin. compl.
  • ca  pas de formiga, n m sin. compl.
  • ca  semprenflor, n m sin. compl.
  • ca  terrera, n f sin. compl.
  • ca  alís de mar, n m alt. sin.
  • ca  barba blanca, n f alt. sin.
  • ca  brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
  • ca  citró bord, n m alt. sin.
  • ca  escopinada, n f alt. sin.
  • ca  escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
  • ca  escopines de Crist, n f pl alt. sin.
  • ca  flor blanca, n f alt. sin.
  • ca  flor de gat, n f alt. sin.
  • ca  flor de mel, n f alt. sin.
  • ca  flor de terra, n f alt. sin.
  • ca  flor de vuit mesos, n f alt. sin.
  • ca  floreta de gos, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'alacrà, n f alt. sin.
  • ca  herba de terra, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba gafarronera, n f alt. sin.
  • ca  herba pedrera, n f alt. sin.
  • ca  herba terrera, n f alt. sin.
  • ca  herbamel, n f alt. sin.
  • ca  llagrimetes, n f pl alt. sin.
  • ca  miramar, n m/f alt. sin.
  • ca  morrissà, n m alt. sin.
  • ca  morrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  morrissà de jardí, n m alt. sin.
  • ca  morritort menut, n m alt. sin.
  • ca  morrotort, n m alt. sin.
  • ca  murrissà, n m alt. sin.
  • ca  murrissà bord, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica, n f alt. sin.
  • ca  pixagossos, n m pl alt. sin.
  • ca  pixanera, n f alt. sin.
  • ca  pixat de gos, n m alt. sin.
  • ca  ravenell, n m alt. sin.
  • ca  ravenell de gafarró, n m alt. sin.
  • ca  ravenellet, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa blanca, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa borda, n f alt. sin.
  • ca  saliva del dimoni, n f alt. sin.
  • ca  salivada de monja, n f alt. sin.
  • ca  saliveta del Senyor, n f alt. sin.
  • ca  salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  borrissà, n m var. ling.
  • ca  escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
  • ca  escupinyà, n f var. ling.
  • ca  escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
  • ca  herba de l'alicrà, n f var. ling.
  • ca  marrissà bord, n m var. ling.
  • ca  morressà bord, n m var. ling.
  • ca  rabanell, n m var. ling.
  • ca  rabanellet, n m var. ling.
  • ca  ravanell de gafarró, n m var. ling.
  • ca  ravaníssia borda, n f var. ling.
  • ca  salivà de monja, n f var. ling.
  • ca  sempre-en-flor, n m var. ling.
  • ca  sempreenflor, n m var. ling.
  • ca  torrotito, n m var. ling.
  • nc  Alyssum maritimum (L.) Lam.
  • nc  Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

  • 1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
    2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caramuixes, n f pl
  • ca  cebollí, n m alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  porrassa, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  ceba bullina, n f var. ling.
  • ca  gamonca, n f var. ling.
  • nc  Asphodelus fistulosus L. subsp. tenuifolius (Cav.) Trab.
  • nc  Asphodelus tenuifolius Cav. sin. compl.

<Botànica > liliàcies>

caramuixes caramuixes

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caramuixes, n f pl
  • ca  cebollí, n m alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  porrassa, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  ceba bullina, n f var. ling.
  • ca  gamonca, n f var. ling.
  • nc  Asphodelus fistulosus L. subsp. tenuifolius (Cav.) Trab.
  • nc  Asphodelus tenuifolius Cav. sin. compl.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carrasca, n f
  • ca  alzina carrasca, n f sin. compl.
  • ca  alzina de fulla curta, n f sin. compl.
  • ca  carrascla, n f sin. compl.
  • ca  alzina, n f alt. sin.
  • ca  alzina d'aglà dolç, n f alt. sin.
  • ca  alzina d'aglà dolça, n f alt. sin.
  • ca  alzina de fulla petita, n f alt. sin.
  • ca  alzina de glans dolces, n f alt. sin.
  • ca  alzina glanera, n f alt. sin.
  • ca  bellotera, n f alt. sin.
  • ca  bellotera vera, n f alt. sin.
  • ca  carrasca de bellotes dolces, n f alt. sin.
  • ca  carrasca de glans dolces, n f alt. sin.
  • ca  carrasca femella, n f alt. sin.
  • ca  carrasca mascle, n f alt. sin.
  • ca  carrascla vera, n f alt. sin.
  • ca  carrascot (rebrot), n m alt. sin.
  • ca  carrasquer, n m alt. sin.
  • ca  carrasquera, n f alt. sin.
  • ca  carrasquill (peu jove), n m alt. sin.
  • ca  carrasquissos (peu jove), n m pl alt. sin.
  • ca  carrasquissos (rebrot), n m pl alt. sin.
  • ca  malla (peu jove), n f alt. sin.
  • ca  carrascolla parda, n f var. ling.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. ballota (Desf.) Samp.
  • nc  Quercus rotundifolia Lam. sin. compl.
  • nc  Quercus ballota Desf. var. ling.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) O. Schwarz ex Trab. var. ling.

<Botànica > fagàcies>