Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "borrasca" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carrasca, n f
  • ca  alzina carrasca, n f sin. compl.
  • ca  alzina de fulla curta, n f sin. compl.
  • ca  carrascla, n f sin. compl.
  • ca  alzina, n f alt. sin.
  • ca  alzina d'aglà dolç, n f alt. sin.
  • ca  alzina d'aglà dolça, n f alt. sin.
  • ca  alzina de fulla petita, n f alt. sin.
  • ca  alzina de glans dolces, n f alt. sin.
  • ca  alzina glanera, n f alt. sin.
  • ca  bellotera, n f alt. sin.
  • ca  bellotera vera, n f alt. sin.
  • ca  carrasca de bellotes dolces, n f alt. sin.
  • ca  carrasca de glans dolces, n f alt. sin.
  • ca  carrasca femella, n f alt. sin.
  • ca  carrasca mascle, n f alt. sin.
  • ca  carrascla vera, n f alt. sin.
  • ca  carrascot (rebrot), n m alt. sin.
  • ca  carrasquer, n m alt. sin.
  • ca  carrasquera, n f alt. sin.
  • ca  carrasquill (peu jove), n m alt. sin.
  • ca  carrasquissos (peu jove), n m pl alt. sin.
  • ca  carrasquissos (rebrot), n m pl alt. sin.
  • ca  malla (peu jove), n f alt. sin.
  • ca  carrascolla parda, n f var. ling.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. ballota (Desf.) Samp.
  • nc  Quercus rotundifolia Lam. sin. compl.
  • nc  Quercus ballota Desf. var. ling.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. rotundifolia (Lam.) O. Schwarz ex Trab. var. ling.

<Botànica > fagàcies>

carrasca carrasca

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  carrasca, n f
  • es  carrasca, n f
  • fr  chêne vert, n m
  • en  holly oak, n
  • en  holm-oak, n
  • en  ilex, n
  • nc  Quercus ilex ssp. rotundifolia

<Enginyeria forestal>

carrasca de Sant Joan carrasca de Sant Joan

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carrasca de Sant Joan, n f
  • ca  cotonet de mar, n m alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de Bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de renegat, n f alt. sin.
  • ca  herba de ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de Trucadors, n f alt. sin.
  • ca  herba del renegat, n f alt. sin.
  • ca  perlerina de mar, n f alt. sin.
  • ca  perlina, n f alt. sin.
  • ca  perlina blanca, n f alt. sin.
  • ca  perlina marina, n f alt. sin.
  • nc  Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. et Link
  • nc  Diotis candidissima Desf. var. ling.
  • nc  Diotis maritima (L.) Desf. ex Cass. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

carrasca de Sant Joan carrasca de Sant Joan

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carrasca de Sant Joan, n f
  • ca  cotonet de mar, n m alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de Bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de renegat, n f alt. sin.
  • ca  herba de ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de Trucadors, n f alt. sin.
  • ca  herba del renegat, n f alt. sin.
  • ca  perlerina de mar, n f alt. sin.
  • ca  perlina, n f alt. sin.
  • ca  perlina blanca, n f alt. sin.
  • ca  perlina marina, n f alt. sin.
  • nc  Otanthus maritimus (L.) Hoffmanns. et Link
  • nc  Diotis candidissima Desf. var. ling.
  • nc  Diotis maritima (L.) Desf. ex Cass. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ceba marina, n f
  • ca  albarrana, n f alt. sin.
  • ca  ceba, n f alt. sin.
  • ca  ceba albarrana, n f alt. sin.
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  ceba d'ase, n f alt. sin.
  • ca  ceba porra, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrassa, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrera, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrina, n f alt. sin.
  • ca  ceba roja, n f alt. sin.
  • ca  cebes marines, n f pl alt. sin.
  • ca  escil·la, n f alt. sin.
  • ca  escil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  pinya reial, n f alt. sin.
  • ca  porra, n f alt. sin.
  • ca  porrera, n f alt. sin.
  • ca  vara d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  ceba rotja, n f var. ling.
  • ca  cebolla, n f var. ling.
  • ca  cilla, n f var. ling.
  • ca  escilla, n f var. ling.
  • ca  vara d'Aarón, n f var. ling.
  • nc  Urginea maritima (L.) Baker
  • nc  Drimia maritima (L.) Stearn sin. compl.
  • nc  Scilla maritima L. sin. compl.
  • nc  Urginea scilla Steinh. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

ceba marina ceba marina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ceba marina, n f
  • ca  albarrana, n f alt. sin.
  • ca  ceba, n f alt. sin.
  • ca  ceba albarrana, n f alt. sin.
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  ceba d'ase, n f alt. sin.
  • ca  ceba porra, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrassa, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrera, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrina, n f alt. sin.
  • ca  ceba roja, n f alt. sin.
  • ca  cebes marines, n f pl alt. sin.
  • ca  escil·la, n f alt. sin.
  • ca  escil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  pinya reial, n f alt. sin.
  • ca  porra, n f alt. sin.
  • ca  porrera, n f alt. sin.
  • ca  vara d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  ceba rotja, n f var. ling.
  • ca  cebolla, n f var. ling.
  • ca  cilla, n f var. ling.
  • ca  escilla, n f var. ling.
  • ca  vara d'Aarón, n f var. ling.
  • nc  Urginea maritima (L.) Baker
  • nc  Drimia maritima (L.) Stearn sin. compl.
  • nc  Scilla maritima L. sin. compl.
  • nc  Urginea scilla Steinh. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

classificació borrosa classificació borrosa

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  classificació borrosa, n f
  • ca  classificació tova, n f sin. compl.
  • es  clasificación borrosa
  • es  clasificación blanda sin. compl.
  • en  fuzzy classification
  • en  soft classification sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició
Classificació digital d'imatges que fins a la fase 4 és força similar al procediment d'una classificació supervisada, però que en la fase d'assignació treballa sobre conjunts borrosos, fent correspondre a cada individu no una classe sinó un nivell de pertinència a cadascuna de les diferents classes disponibles.

La multipertinència dels individus (píxels, entre d'altres) té relativament poca tradició en cartografia, però pot aportar informacions interessants sobre la certesa d'assignació, de definició del nombre de classes, etc., i, en qualsevol cas, pot desembocar igualment en un mapa categòric convencional a través de classificadors borrosos. Un producte addicional d'una classificació borrosa és una imatge d'incertesa de classificació de cada individu. Aquesta incertesa oscil·la entre 0 i 1 (màxima incertesa) i es defineix: Incertesa = 1 − (max − sum/n)/(1 − 1/n), on max és la màxima pertinència per al píxel, sum és la suma de les pertinències per al píxel i n és el nombre de classes considerat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
classificació borrosa classificació borrosa

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  classificació borrosa, n f
  • ca  classificació tova, n f sin. compl.
  • es  clasificación borrosa
  • es  clasificación blanda sin. compl.
  • en  fuzzy classification
  • en  soft classification sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició
Classificació digital d'imatges que fins a la fase 4 és força similar al procediment d'una classificació supervisada, però que en la fase d'assignació treballa sobre conjunts borrosos, fent correspondre a cada individu no una classe sinó un nivell de pertinència a cadascuna de les diferents classes disponibles.

La multipertinència dels individus (píxels, entre d'altres) té relativament poca tradició en cartografia, però pot aportar informacions interessants sobre la certesa d'assignació, de definició del nombre de classes, etc., i, en qualsevol cas, pot desembocar igualment en un mapa categòric convencional a través de classificadors borrosos. Un producte addicional d'una classificació borrosa és una imatge d'incertesa de classificació de cada individu. Aquesta incertesa oscil·la entre 0 i 1 (màxima incertesa) i es defineix: Incertesa = 1 − (max − sum/n)/(1 − 1/n), on max és la màxima pertinència per al píxel, sum és la suma de les pertinències per al píxel i n és el nombre de classes considerat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
classificació borrosa classificació borrosa

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  classificació borrosa, n f
  • ca  classificació tova, n f sin. compl.
  • es  clasificación borrosa
  • es  clasificación blanda sin. compl.
  • en  fuzzy classification
  • en  soft classification sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>

Definició
Classificació digital d'imatges que fins a la fase 4 és força similar al procediment d'una classificació supervisada, però que en la fase d'assignació treballa sobre conjunts borrosos, fent correspondre a cada individu no una classe sinó un nivell de pertinència a cadascuna de les diferents classes disponibles.

La multipertinència dels individus (píxels, entre d'altres) té relativament poca tradició en cartografia, però pot aportar informacions interessants sobre la certesa d'assignació, de definició del nombre de classes, etc., i, en qualsevol cas, pot desembocar igualment en un mapa categòric convencional a través de classificadors borrosos. Un producte addicional d'una classificació borrosa és una imatge d'incertesa de classificació de cada individu. Aquesta incertesa oscil·la entre 0 i 1 (màxima incertesa) i es defineix: Incertesa = 1 − (max − sum/n)/(1 − 1/n), on max és la màxima pertinència per al píxel, sum és la suma de les pertinències per al píxel i n és el nombre de classes considerat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
col arrissada col arrissada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  col arrissada, n f
  • ca  col caragolada, n f sin. compl.
  • ca  col de Milà, n f sin. compl.
  • ca  col gitana, n f sin. compl.
  • ca  col borraina, n f alt. sin.
  • ca  col borratgenca, n f alt. sin.
  • ca  col borratja, n f alt. sin.
  • ca  col borratjona, n f alt. sin.
  • ca  col cargolada, n f alt. sin.
  • ca  col nana, n f alt. sin.
  • ca  col rulla, n f alt. sin.
  • ca  col borragenca, n f var. ling.
  • ca  col borratxa, n f var. ling.
  • ca  col borratxenca, n f var. ling.
  • ca  col reülla, n f var. ling.
  • nc  Brassica oleracea L. var. sabauda L.
  • nc  Brassica bullata DC. ex H. Lév. sin. compl.
  • nc  Brassica oleracea L. var. bullata DC. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>