Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "borrasca" dins totes les àrees temàtiques

gramàtica borrosa gramàtica borrosa

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  gramàtica borrosa, n f
  • es  gramática borrosa
  • fr  grammaire floue
  • en  fuzzy grammar

<Lingüística>

Definició
Gramàtica generativa que, a més de generar oracions, els assigna un grau determinat de gramaticalitat.

Nota

  • La gramàtica borrosa va ser desenvolupada pel lingüista nord-americà George Lakoff a la primeria de la dècada dels setanta. El lingüista nord-americà John R. Ross dugué la concepció de la gramàtica borrosa fins a les últimes conseqüències en considerar que totes les categories, i no sols la gramaticalitat, presenten gradació (això és, tenen membres més representatius que d'altres) i posseeixen uns límits difusos (no són discretes). Ross anomenà gramàtica no discreta la gramàtica que desenvolupà durant la dècada dels setanta a partir d'aquestes idees. Tant la gramàtica borrosa com la gramàtica no discreta són un dels més clars precedents de la lingüística cognitiva.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  guingueta, n f
  • es  barraca
  • fr  baraque
  • fr  baraque foraine
  • it  baracca
  • en  stall

<Circ > Espai escènic > Carrer>

Definició
Barraca d'una fira o d'un mercat on s'exhibeixen espectacles.
lògica borrosa lògica borrosa

<Matemàtiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  lògica borrosa, n f
  • ca  lògica difusa, n f
  • es  lógica borrosa
  • es  lógica difusa
  • fr  logique de l'incertain
  • fr  logique floue
  • it  logica approssimata
  • it  logica fuzzy
  • it  logica sfumata
  • en  fuzzy logic
  • de  Fuzzy Logic
  • de  unscharfe Logik
  • de  verschwommene Logik

<Matemàtiques>

Definició
Branca de la lògica, basada en la teoria dels conjunts difusos, en què els enunciats poden tenir valors intermedis entre dos extrems (0 i 1, cert i fals, etc.).
lògica borrosa lògica borrosa

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  lògica borrosa, n f
  • ca  lògica difusa, n f
  • es  lógica borrosa
  • es  lógica difusa
  • en  fuzzy logic

<Telecomunicacions > Tecnologia electrònica>

Definició
Superconjunt de la lògica booleana que permet de contemplar qualsevol valor intermedi entre totalment cert i totalment fals. En restringir els valors permesos a cert i fals, esdevé la lògica booleana.
lògica difusa lògica difusa

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  lògica difusa, n f
  • ca  lògica borrosa, n f sin. compl.
  • es  lógica difusa
  • en  fuzzy logic

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>

Definició
Lògica proposicional, basada en la teoria de conjunts difusos, que admet valors intermedis continus entre 0 i 1, corresponents a fals i cert, com a avaluació de cada proposició.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
lògica difusa lògica difusa

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  lògica difusa, n f
  • ca  lògica borrosa, n f sin. compl.
  • es  lógica difusa
  • en  fuzzy logic

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>

Definició
Lògica proposicional, basada en la teoria de conjunts difusos, que admet valors intermedis continus entre 0 i 1, corresponents a fals i cert, com a avaluació de cada proposició.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
lògica difusa lògica difusa

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  lògica difusa, n f
  • ca  lògica borrosa, n f sin. compl.
  • es  lógica difusa
  • en  fuzzy logic

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica>

Definició
Lògica proposicional, basada en la teoria de conjunts difusos, que admet valors intermedis continus entre 0 i 1, corresponents a fals i cert, com a avaluació de cada proposició.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
llengua de bou llengua de bou

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de bou, n f
  • ca  cul de porc, n m sin. compl.
  • ca  viperina, n f sin. compl.
  • ca  alcança, n f alt. sin.
  • ca  baldofa, n f alt. sin.
  • ca  boleng, n m alt. sin.
  • ca  bolenga borda, n f alt. sin.
  • ca  bolenga morada, n f alt. sin.
  • ca  borraina, n f alt. sin.
  • ca  borraina borda, n f alt. sin.
  • ca  borratja borda, n f alt. sin.
  • ca  bovina, n f alt. sin.
  • ca  buglossa, n f alt. sin.
  • ca  cardaula, n f alt. sin.
  • ca  cardet pelut, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cua de porc, n f alt. sin.
  • ca  herba bovina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de la vibra, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  herba roja, n f alt. sin.
  • ca  herba viperina, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina borda, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou vulgar, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  viperina vulgar, n f alt. sin.
  • ca  bigalosa, n f var. ling.
  • ca  bigolosa, n f var. ling.
  • ca  borratxa, n f var. ling.
  • ca  borratxa borda, n f var. ling.
  • ca  bugalosa, n f var. ling.
  • ca  burranga, n f var. ling.
  • ca  herba de la víbora, n f var. ling.
  • ca  herba del vibre, n f var. ling.
  • ca  herba viborera, n f var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Echium vulgare L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions llengua de bou, cul de porc, viperina, bal dofa, bigalosa, boleng, bolenga borda, borraina borda, borratja borda, bovina, cerradeta, cua de porc, herba de la víbora, herba de la vibra, herba viborera, herba viperina, sardineta, serradeta i viborera per a Echium vulgare i algunes espècies congèneres afins.
llengua de bou llengua de bou

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de bou, n f
  • ca  cul de porc, n m sin. compl.
  • ca  viperina, n f sin. compl.
  • ca  alcança, n f alt. sin.
  • ca  baldofa, n f alt. sin.
  • ca  boleng, n m alt. sin.
  • ca  bolenga borda, n f alt. sin.
  • ca  bolenga morada, n f alt. sin.
  • ca  borraina, n f alt. sin.
  • ca  borraina borda, n f alt. sin.
  • ca  borratja borda, n f alt. sin.
  • ca  bovina, n f alt. sin.
  • ca  buglossa, n f alt. sin.
  • ca  cardaula, n f alt. sin.
  • ca  cardet pelut, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cua de porc, n f alt. sin.
  • ca  herba bovina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de la vibra, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  herba roja, n f alt. sin.
  • ca  herba viperina, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina borda, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou vulgar, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  viperina vulgar, n f alt. sin.
  • ca  bigalosa, n f var. ling.
  • ca  bigolosa, n f var. ling.
  • ca  borratxa, n f var. ling.
  • ca  borratxa borda, n f var. ling.
  • ca  bugalosa, n f var. ling.
  • ca  burranga, n f var. ling.
  • ca  herba de la víbora, n f var. ling.
  • ca  herba del vibre, n f var. ling.
  • ca  herba viborera, n f var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Echium vulgare L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions llengua de bou, cul de porc, viperina, bal dofa, bigalosa, boleng, bolenga borda, borraina borda, borratja borda, bovina, cerradeta, cua de porc, herba de la víbora, herba de la vibra, herba viborera, herba viperina, sardineta, serradeta i viborera per a Echium vulgare i algunes espècies congèneres afins.
mòllera mòllera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mòllera, n f
  • ca  barraca, n f sin. compl.
  • ca  capellà, n m sin. compl.
  • ca  capellans, n m pl sin. compl.
  • ca  faneca, n f sin. compl.
  • ca  mamona, n f sin. compl.
  • ca  mòllera blanca, n f sin. compl.
  • ca  mòlleres, n f pl sin. compl.
  • ca  mollereta [juvenil], n f sin. compl.
  • ca  mollerí [petit], n m sin. compl.
  • ca  alfaneca, n f var. ling.
  • ca  capalla, n m var. ling.
  • ca  capellá, n m var. ling.
  • ca  fàneca, n f var. ling.
  • ca  molera, n f var. ling.
  • ca  mòllara, n f var. ling.
  • ca  móllera, n f var. ling.
  • ca  molleres, n f pl var. ling.
  • nc  Trisopterus capelanus
  • nc  Gadus capelanus var. ling.
  • nc  Gadus capellanus var. ling.
  • nc  Trisopterus minutus capelanus var. ling.
  • nc  Trisopterus minutus capellanus var. ling.
  • es  barbada
  • es  capellan
  • es  capellán
  • es  móllera
  • fr  capelan
  • fr  petit tacaud
  • en  capelan
  • en  poor cord

<Peixos > Gàdids>