Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "borrassa" dins totes les àrees temàtiques

borrosa

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca borrosa, n f
ca gnafali, n m alt. sin.
ca gnafali groguenc, n m alt. sin.
nc Gnaphalium luteo-album L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

borrosa

<Ciències de la vida>

ca borrosa, n f
ca gnafali, n m alt. sin.
ca gnafali groguenc, n m alt. sin.
nc Gnaphalium luteo-album L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

botja d'escombres

<Botànica>

ca botja d'escombres, n f
ca botgeta blanca, n f sin. compl.
ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
ca baladre, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca botja comuna, n f alt. sin.
ca botja d'algeps, n f alt. sin.
ca botja de cuques, n f alt. sin.
ca botja de mont, n f alt. sin.
ca botja de riera, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca botja petita, n f alt. sin.
ca botja veritable, n f alt. sin.
ca farigola blanca, n f alt. sin.
ca farigoleta, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
ca herba llagastera, n f alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca herba negra, n f alt. sin.
ca llaminera, n f alt. sin.
ca mantell, n m alt. sin.
ca morrissà de marina, n m alt. sin.
ca ramàs, n m alt. sin.
ca ramassera, n f alt. sin.
ca rambosa, n f alt. sin.
ca raspallera, n f alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca socarrells, n m pl alt. sin.
ca botxa, n f var. ling.
ca sacorrell, n m var. ling.
ca socorrell, n m var. ling.
nc Dorycnium pentaphyllum Scop.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.

botja d'escombres

<Ciències de la vida>

ca botja d'escombres, n f
ca botgeta blanca, n f sin. compl.
ca ajocaperdius, n m/f alt. sin.
ca baladre, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blanca, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca botja comuna, n f alt. sin.
ca botja d'algeps, n f alt. sin.
ca botja de cuques, n f alt. sin.
ca botja de mont, n f alt. sin.
ca botja de riera, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca botja petita, n f alt. sin.
ca botja veritable, n f alt. sin.
ca farigola blanca, n f alt. sin.
ca farigoleta, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba de l'apèndix, n f alt. sin.
ca herba llagastera, n f alt. sin.
ca herba melera, n f alt. sin.
ca herba negra, n f alt. sin.
ca llaminera, n f alt. sin.
ca mantell, n m alt. sin.
ca morrissà de marina, n m alt. sin.
ca ramàs, n m alt. sin.
ca ramassera, n f alt. sin.
ca rambosa, n f alt. sin.
ca raspallera, n f alt. sin.
ca socarrell, n m alt. sin.
ca socarrells, n m pl alt. sin.
ca botxa, n f var. ling.
ca sacorrell, n m var. ling.
ca socorrell, n m var. ling.
nc Dorycnium pentaphyllum Scop.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.

buglossa

<Ciències de la vida>

ca buglossa, n f
ca boleng, n m sin. compl.
ca bolenga borda, n f sin. compl.
ca borratja borda, n f sin. compl.
ca llengua bovina, n f sin. compl.
ca llengua de vaca, n f sin. compl.
ca alcança, n f alt. sin.
ca bovina vera, n f alt. sin.
ca buglossa blava, n f alt. sin.
ca buglossa vera, n f alt. sin.
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca borratxa borda, n f var. ling.
ca bugalosa, n f var. ling.
ca buglosa, n f var. ling.
ca bugulosa, n f var. ling.
ca bulgalosa, n f var. ling.
ca gulosa, n f var. ling.
ca lenguaza, n f var. ling.
nc Anchusa italica Retz.
nc Anchusa azurea auct. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

buglossa

<Botànica>

ca buglossa, n f
ca boleng, n m sin. compl.
ca bolenga borda, n f sin. compl.
ca borratja borda, n f sin. compl.
ca llengua bovina, n f sin. compl.
ca llengua de vaca, n f sin. compl.
ca alcança, n f alt. sin.
ca bovina vera, n f alt. sin.
ca buglossa blava, n f alt. sin.
ca buglossa vera, n f alt. sin.
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca borratxa borda, n f var. ling.
ca bugalosa, n f var. ling.
ca buglosa, n f var. ling.
ca bugulosa, n f var. ling.
ca bulgalosa, n f var. ling.
ca gulosa, n f var. ling.
ca lenguaza, n f var. ling.
nc Anchusa italica Retz.
nc Anchusa azurea auct. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

caps blancs

<Botànica>

ca caps blancs, n m pl
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca herba pixanera, n f sin. compl.
ca pas de formiga, n m sin. compl.
ca semprenflor, n m sin. compl.
ca terrera, n f sin. compl.
ca alís de mar, n m alt. sin.
ca barba blanca, n f alt. sin.
ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
ca citró bord, n m alt. sin.
ca escopinada, n f alt. sin.
ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca flor de gat, n f alt. sin.
ca flor de mel, n f alt. sin.
ca flor de terra, n f alt. sin.
ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
ca herba de terra, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba gafarronera, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba terrera, n f alt. sin.
ca herbamel, n f alt. sin.
ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
ca miramar, n m/f alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morrissà bord, n m alt. sin.
ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
ca morritort menut, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca murrissà bord, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca pixanera, n f alt. sin.
ca pixat de gos, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
ca ravenellet, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
ca salivada de monja, n f alt. sin.
ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca borrissà, n m var. ling.
ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
ca escupinyà, n f var. ling.
ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
ca marrissà bord, n m var. ling.
ca morressà bord, n m var. ling.
ca rabanell, n m var. ling.
ca rabanellet, n m var. ling.
ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
ca ravaníssia borda, n f var. ling.
ca salivà de monja, n f var. ling.
ca sempre-en-flor, n m var. ling.
ca sempreenflor, n m var. ling.
ca torrotito, n m var. ling.
nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.

caps blancs

<Ciències de la vida>

ca caps blancs, n m pl
ca herba blanca, n f sin. compl.
ca herba pixanera, n f sin. compl.
ca pas de formiga, n m sin. compl.
ca semprenflor, n m sin. compl.
ca terrera, n f sin. compl.
ca alís de mar, n m alt. sin.
ca barba blanca, n f alt. sin.
ca brosseta de floretes blanques, n f alt. sin.
ca citró bord, n m alt. sin.
ca escopinada, n f alt. sin.
ca escopinades del dimoni, n f pl alt. sin.
ca escopines de Crist, n f pl alt. sin.
ca flor blanca, n f alt. sin.
ca flor de gat, n f alt. sin.
ca flor de mel, n f alt. sin.
ca flor de terra, n f alt. sin.
ca flor de vuit mesos, n f alt. sin.
ca floreta de gos, n f alt. sin.
ca herba de l'alacrà, n f alt. sin.
ca herba de terra, n f alt. sin.
ca herba fetgera, n f alt. sin.
ca herba gafarronera, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba terrera, n f alt. sin.
ca herbamel, n f alt. sin.
ca llagrimetes, n f pl alt. sin.
ca miramar, n m/f alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morrissà bord, n m alt. sin.
ca morrissà de jardí, n m alt. sin.
ca morritort menut, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca murrissà bord, n m alt. sin.
ca pica-pica, n f alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca pixanera, n f alt. sin.
ca pixat de gos, n m alt. sin.
ca ravenell, n m alt. sin.
ca ravenell de gafarró, n m alt. sin.
ca ravenellet, n m alt. sin.
ca ravenissa blanca, n f alt. sin.
ca ravenissa borda, n f alt. sin.
ca saliva del dimoni, n f alt. sin.
ca salivada de monja, n f alt. sin.
ca saliveta del Senyor, n f alt. sin.
ca salivetes del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca borrissà, n m var. ling.
ca escopinyes de Crist, n f pl var. ling.
ca escupinyà, n f var. ling.
ca escupinyaes del dimoni, n f pl var. ling.
ca herba de l'alicrà, n f var. ling.
ca marrissà bord, n m var. ling.
ca morressà bord, n m var. ling.
ca rabanell, n m var. ling.
ca rabanellet, n m var. ling.
ca ravanell de gafarró, n m var. ling.
ca ravaníssia borda, n f var. ling.
ca salivà de monja, n f var. ling.
ca sempre-en-flor, n m var. ling.
ca sempreenflor, n m var. ling.
ca torrotito, n m var. ling.
nc Alyssum maritimum (L.) Lam.
nc Lobularia maritima (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.
2. MASCLANS indica que la denominació picapica pot tractar-se d'una confusió.

caputxina

<Botànica>

ca caputxina, n f
ca morritort d'Índies, n m sin. compl.
ca bequera, n f alt. sin.
ca caputxines, n f pl alt. sin.
ca enciamets de caputxí, n m pl alt. sin.
ca flor d'esperó, n f alt. sin.
ca herba llaguera, n f alt. sin.
ca llaguera, n f alt. sin.
ca llagueres, n f pl alt. sin.
ca llagues, n f pl alt. sin.
ca llagues del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morritort, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca espuela Christi, n f var. ling.
nc Tropaeolum majus L.

<Botànica > tropeolàcies>

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.

caputxina

<Ciències de la vida>

ca caputxina, n f
ca morritort d'Índies, n m sin. compl.
ca bequera, n f alt. sin.
ca caputxines, n f pl alt. sin.
ca enciamets de caputxí, n m pl alt. sin.
ca flor d'esperó, n f alt. sin.
ca herba llaguera, n f alt. sin.
ca llaguera, n f alt. sin.
ca llagueres, n f pl alt. sin.
ca llagues, n f pl alt. sin.
ca llagues del Bon Jesús, n f pl alt. sin.
ca morrissà, n m alt. sin.
ca morritort, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca murrissà, n m alt. sin.
ca espuela Christi, n f var. ling.
nc Tropaeolum majus L.

<Botànica > tropeolàcies>

Nota

Tot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.