Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "borratxa" dins totes les àrees temàtiques
<Meteorologia>
- ca 0 CRITERI ciclogènesi explosiva, borrasca explosiva, cicló bomba o bomba meteorològica?
<Física > Meteorologia>
Definició
Pel que fa a les formes adequades:
- Una ciclogènesi explosiva és un procés de formació o intensificació d'una circulació ciclònica, amb una disminució ràpida i acusada de la pressió atmosfèrica en el centre.
. Els equivalents castellans són una bomba meteorológica, una bombogénesis i una ciclogénesis explosiva; els francesos, une bombe météorologique i une cyclogenèse explosive, i els anglesos, a bombogenesis, an explosive cyclogenesis i a weather bomb.
- Una borrasca explosiva, amb el sinònim secundari cicló bomba (reservat per a àmbits de poca formalitat),
és una borrasca de gran intensitat originada per una ciclogènesi explosiva; les borrasques explosives poden comportar fortes ventades i precipitacions.
. Els equivalents castellans són una bomba meteorológica, una borrasca explosiva i un ciclón bomba; els equivalents francesos, une bombe météo, une bombe météorologique i un cyclone explosif, i els anglesos, a bomb cyclone i a weather bomb.
Pel que fa a *bomba meteorològica, es considera que és una denominació inadequada pels motius següents:
(1) En l'àmbit especialitzat, no és una forma precisa, ja que designa tant el procés de formació d'una circulació ciclònica com la borrasca resultant d'aquest procés.
(2) En l'àmbit divulgatiu, és una forma que pot generar alarma entre la població, per les fortes connotacions de bomba.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de ciclogènesi explosiva i borrasca explosiva a la Neoloteca i el Cercaterm, i també el document de criteri original, Ciclogènesi explosiva, borrasca explosiva, bomba meteorològica o cicló bomba?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ciclogenesi-explosiva-borrasca-explosiva-bomba-meteorologica-o-ciclo-bomba).
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI mal de fondària, narcosi de les profunditats, narcosi per nitrogen, narcosi submarina, borratxera de les profunditats o embriaguesa de les profunditats?
- es embriaguez de las profundidades, n f
- es enfermedad de las profundidades, n f
- es mal de las profundidades, n m
- es narcosis, n f
- es narcosis de la profundidad, n f
- es narcosis por nitrógeno, n f
- fr ivresse des profondeurs, n f
- fr narcose à l'azote, n f
- it narcosi d'azoto, n f
- en nitrogen narcosis, n
- en rapture of the deep, n
- de Stickstoffnarkose, n f
- de Tiefenrausch, n m
<Esports > Esports aquàtics>
Definició
El motiu de la tria de mal de fondària (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el paral·lelisme amb mal de muntanya i mal d'altura, que fan referència a un estat amb característiques similars provocat per la diferència de pressió, però en aquest cas a l'alta muntanya i com a conseqüència de la pressió atmosfèrica.
En canvi, les formes *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina, d'una banda, i *borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats, de l'altra, presenten problemes:
- *Narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina (formes que s'havien utilitzat en l'àmbit de la medicina subaquàtica i hiperbàrica) són semànticament inadequades, ja que aquest trastorn no és un tipus de narcosi (és a dir, no és un estat de sopor produït per un narcòtic).
- *Borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats pertanyen a un registre col·loquial i no es consideren adequades a tots els contextos en què té ús el terme.
El mal de fondària és un trastorn conductual que pot aparèixer en individus sotmesos a una pressió elevada, especialment en submarinistes a partir d'una certa profunditat, caracteritzat per símptomes com ara estupor, confusió o alteració de la percepció.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de mal de fondària al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sota pressió: el mal de fondària, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/sota-pressio-mal-fondaria).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI mal de fondària, narcosi de les profunditats, narcosi per nitrogen, narcosi submarina, borratxera de les profunditats o embriaguesa de les profunditats?
- es embriaguez de las profundidades, n f
- es enfermedad de las profundidades, n f
- es mal de las profundidades, n m
- es narcosis, n f
- es narcosis de la profundidad, n f
- es narcosis por nitrógeno, n f
- fr ivresse des profondeurs, n f
- fr narcose à l'azote, n f
- it narcosi d'azoto, n f
- en nitrogen narcosis, n
- en rapture of the deep, n
- de Stickstoffnarkose, n f
- de Tiefenrausch, n m
<Ciències de la salut > Medicina esportiva>
Definició
El motiu de la tria de mal de fondària (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el paral·lelisme amb mal de muntanya i mal d'altura, que fan referència a un estat amb característiques similars provocat per la diferència de pressió, però en aquest cas a l'alta muntanya i com a conseqüència de la pressió atmosfèrica.
En canvi, les formes *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina, d'una banda, i *borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats, de l'altra, presenten problemes:
- *Narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina (formes que s'havien utilitzat en l'àmbit de la medicina subaquàtica i hiperbàrica) són semànticament inadequades, ja que aquest trastorn no és un tipus de narcosi (és a dir, no és un estat de sopor produït per un narcòtic).
- *Borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats pertanyen a un registre col·loquial i no es consideren adequades a tots els contextos en què té ús el terme.
El mal de fondària és un trastorn conductual que pot aparèixer en individus sotmesos a una pressió elevada, especialment en submarinistes a partir d'una certa profunditat, caracteritzat per símptomes com ara estupor, confusió o alteració de la percepció.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de mal de fondària al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sota pressió: el mal de fondària, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/sota-pressio-mal-fondaria).
<10 Esports aquàtics>, <50 Fitxes de criteris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca 0 CRITERI mal de fondària, narcosi de les profunditats, narcosi per nitrogen, narcosi submarina, borratxera de les profunditats o embriaguesa de les profunditats?
<Esport > 10 Esports aquàtics>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>
Definició
El motiu de la tria de mal de fondària (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el paral·lelisme amb mal de muntanya i mal d'altura, que fan referència a un estat amb característiques similars provocat per la diferència de pressió, però en aquest cas a l'alta muntanya i com a conseqüència de la pressió atmosfèrica.
En canvi, les formes *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina, d'una banda, i *borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats, de l'altra, presenten problemes:
- *Narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina (formes que s'havien utilitzat en l'àmbit de la medicina subaquàtica i hiperbàrica) són semànticament inadequades, ja que aquest trastorn no és un tipus de narcosi (és a dir, no és un estat de sopor produït per un narcòtic).
- *Borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats pertanyen a un registre col·loquial i no es consideren adequades a tots els contextos en què té ús el terme.
El mal de fondària és un trastorn conductual que pot aparèixer en individus sotmesos a una pressió elevada, especialment en submarinistes a partir d'una certa profunditat, caracteritzat per símptomes com ara estupor, confusió o alteració de la percepció.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de mal de fondària al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sota pressió: el mal de fondària, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/sota-pressio-mal-fondaria).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agafallosos, n m pl
- ca ancusa arvense, n f alt. sin.
- ca baldofa, n f alt. sin.
- ca borraina borda, n f alt. sin.
- ca buglossa, n f alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca buglosa, n f var. ling.
- ca gafallosos, n m pl var. ling.
- nc Anchusa arvensis (L.) M. Bieb.
- nc Lycopsis arvensis L. sin. compl.
<Botànica > boraginàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agafallosos, n m pl
- ca ancusa arvense, n f alt. sin.
- ca baldofa, n f alt. sin.
- ca borraina borda, n f alt. sin.
- ca buglossa, n f alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca buglosa, n f var. ling.
- ca gafallosos, n m pl var. ling.
- nc Anchusa arvensis (L.) M. Bieb.
- nc Lycopsis arvensis L. sin. compl.
<Botànica > boraginàcies>
<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca aigua de borratja, n f
<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alcança, n f
- ca borratja borda, n f alt. sin.
- ca cua de porc, n f alt. sin.
- ca guant de la Senyora, n m alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca llengua de bou de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca tapabraguetes, n m/f alt. sin.
- ca vibrera, n f alt. sin.
- ca borraja borda, n f var. ling.
- nc Echium plantagineum L.
<Botànica > boraginàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alcança, n f
- ca borratja borda, n f alt. sin.
- ca cua de porc, n f alt. sin.
- ca guant de la Senyora, n m alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca llengua de bou de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca tapabraguetes, n m/f alt. sin.
- ca vibrera, n f alt. sin.
- ca borraja borda, n f var. ling.
- nc Echium plantagineum L.
<Botànica > boraginàcies>
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca almorratxa, n f
- ca morratxa, n f sin. compl.
- es almarraza
<Utillatge de cuina>
