Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "borratxada" dins totes les àrees temàtiques
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI mal de fondària, narcosi de les profunditats, narcosi per nitrogen, narcosi submarina, borratxera de les profunditats o embriaguesa de les profunditats?
- es embriaguez de las profundidades, n f
- es enfermedad de las profundidades, n f
- es mal de las profundidades, n m
- es narcosis, n f
- es narcosis de la profundidad, n f
- es narcosis por nitrógeno, n f
- fr ivresse des profondeurs, n f
- fr narcose à l'azote, n f
- it narcosi d'azoto, n f
- en nitrogen narcosis, n
- en rapture of the deep, n
- de Stickstoffnarkose, n f
- de Tiefenrausch, n m
<Esports > Esports aquàtics>
Definició
El motiu de la tria de mal de fondària (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el paral·lelisme amb mal de muntanya i mal d'altura, que fan referència a un estat amb característiques similars provocat per la diferència de pressió, però en aquest cas a l'alta muntanya i com a conseqüència de la pressió atmosfèrica.
En canvi, les formes *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina, d'una banda, i *borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats, de l'altra, presenten problemes:
- *Narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina (formes que s'havien utilitzat en l'àmbit de la medicina subaquàtica i hiperbàrica) són semànticament inadequades, ja que aquest trastorn no és un tipus de narcosi (és a dir, no és un estat de sopor produït per un narcòtic).
- *Borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats pertanyen a un registre col·loquial i no es consideren adequades a tots els contextos en què té ús el terme.
El mal de fondària és un trastorn conductual que pot aparèixer en individus sotmesos a una pressió elevada, especialment en submarinistes a partir d'una certa profunditat, caracteritzat per símptomes com ara estupor, confusió o alteració de la percepció.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de mal de fondària al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sota pressió: el mal de fondària, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/sota-pressio-mal-fondaria).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI mal de fondària, narcosi de les profunditats, narcosi per nitrogen, narcosi submarina, borratxera de les profunditats o embriaguesa de les profunditats?
- es embriaguez de las profundidades, n f
- es enfermedad de las profundidades, n f
- es mal de las profundidades, n m
- es narcosis, n f
- es narcosis de la profundidad, n f
- es narcosis por nitrógeno, n f
- fr ivresse des profondeurs, n f
- fr narcose à l'azote, n f
- it narcosi d'azoto, n f
- en nitrogen narcosis, n
- en rapture of the deep, n
- de Stickstoffnarkose, n f
- de Tiefenrausch, n m
<Ciències de la salut > Medicina esportiva>
Definició
El motiu de la tria de mal de fondària (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el paral·lelisme amb mal de muntanya i mal d'altura, que fan referència a un estat amb característiques similars provocat per la diferència de pressió, però en aquest cas a l'alta muntanya i com a conseqüència de la pressió atmosfèrica.
En canvi, les formes *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina, d'una banda, i *borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats, de l'altra, presenten problemes:
- *Narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina (formes que s'havien utilitzat en l'àmbit de la medicina subaquàtica i hiperbàrica) són semànticament inadequades, ja que aquest trastorn no és un tipus de narcosi (és a dir, no és un estat de sopor produït per un narcòtic).
- *Borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats pertanyen a un registre col·loquial i no es consideren adequades a tots els contextos en què té ús el terme.
El mal de fondària és un trastorn conductual que pot aparèixer en individus sotmesos a una pressió elevada, especialment en submarinistes a partir d'una certa profunditat, caracteritzat per símptomes com ara estupor, confusió o alteració de la percepció.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de mal de fondària al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sota pressió: el mal de fondària, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/sota-pressio-mal-fondaria).
<10 Esports aquàtics>, <50 Fitxes de criteris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca 0 CRITERI mal de fondària, narcosi de les profunditats, narcosi per nitrogen, narcosi submarina, borratxera de les profunditats o embriaguesa de les profunditats?
<Esport > 10 Esports aquàtics>, <Esport > 50 Fitxes de criteris>
Definició
El motiu de la tria de mal de fondària (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el paral·lelisme amb mal de muntanya i mal d'altura, que fan referència a un estat amb característiques similars provocat per la diferència de pressió, però en aquest cas a l'alta muntanya i com a conseqüència de la pressió atmosfèrica.
En canvi, les formes *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina, d'una banda, i *borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats, de l'altra, presenten problemes:
- *Narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina (formes que s'havien utilitzat en l'àmbit de la medicina subaquàtica i hiperbàrica) són semànticament inadequades, ja que aquest trastorn no és un tipus de narcosi (és a dir, no és un estat de sopor produït per un narcòtic).
- *Borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats pertanyen a un registre col·loquial i no es consideren adequades a tots els contextos en què té ús el terme.
El mal de fondària és un trastorn conductual que pot aparèixer en individus sotmesos a una pressió elevada, especialment en submarinistes a partir d'una certa profunditat, caracteritzat per símptomes com ara estupor, confusió o alteració de la percepció.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de mal de fondària al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sota pressió: el mal de fondària, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/sota-pressio-mal-fondaria).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amargall, n m
- ca amargot, n m alt. sin.
- ca amargot raspós, n m alt. sin.
- ca borratxa, n f alt. sin.
- ca borratxa borda, n f alt. sin.
- ca borró, n m alt. sin.
- ca col borda, n f alt. sin.
- ca coleta de porc, n f alt. sin.
- ca cuixa de dona, n f alt. sin.
- ca cuixabarba, n f alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca morret de porc, n m alt. sin.
- ca morro de porc, n m alt. sin.
- ca pom de moro, n m alt. sin.
- ca cuixa barba, n f var. ling.
- ca llicsó d'ase, n m var. ling.
- nc Urospermum picroides (L.) Scop. ex F.W. Schmidt
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca amargall, n m
- ca amargot, n m alt. sin.
- ca amargot raspós, n m alt. sin.
- ca borratxa, n f alt. sin.
- ca borratxa borda, n f alt. sin.
- ca borró, n m alt. sin.
- ca col borda, n f alt. sin.
- ca coleta de porc, n f alt. sin.
- ca cuixa de dona, n f alt. sin.
- ca cuixabarba, n f alt. sin.
- ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
- ca morret de porc, n m alt. sin.
- ca morro de porc, n m alt. sin.
- ca pom de moro, n m alt. sin.
- ca cuixa barba, n f var. ling.
- ca llicsó d'ase, n m var. ling.
- nc Urospermum picroides (L.) Scop. ex F.W. Schmidt
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca avinguda, n f
- ca barrancada, n f sin. compl.
- ca revinguda, n f sin. compl.
- es avenida, n f
- fr crue, n f
<Enginyeria forestal>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca barrancada, n f
- es barrancada, n f
- fr ravin, n m
- en ravine, n
<Enginyeria forestal>
<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca barrotada, n f
- es juego de naipes
<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>
Definició
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca borrascada, n f
<Navegació tradicional>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca borratja, n f
- ca borraina, n f sin. compl.
- ca borrainera, n f alt. sin.
- ca borraines, n f pl alt. sin.
- ca borratges, n f pl alt. sin.
- ca borró, n m alt. sin.
- ca flor cordial, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca moc-moc, n m alt. sin.
- ca orella d'os, n f alt. sin.
- ca pa amb vi, n m alt. sin.
- ca pa i peixet, n m alt. sin.
- ca peixet, n m alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca xutxamoc, n m alt. sin.
- ca borrages, n f pl var. ling.
- ca borraixa, n f var. ling.
- ca borraja, n f var. ling.
- ca borranya, n f var. ling.
- ca borratge, n f var. ling.
- ca borratxa, n f var. ling.
- ca borratxes, n f pl var. ling.
- ca buratxona, n f var. ling.
- ca menages, n f pl var. ling.
- ca pa-i-peixet, n m var. ling.
- ca viborera, n f var. ling.
- nc Borago officinalis L.
<Botànica > boraginàcies>
