Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "borratxejar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI mal de fondària, narcosi de les profunditats, narcosi per nitrogen, narcosi submarina, borratxera de les profunditats o embriaguesa de les profunditats? 0 CRITERI mal de fondària, narcosi de les profunditats, narcosi per nitrogen, narcosi submarina, borratxera de les profunditats o embriaguesa de les profunditats?

<Esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI mal de fondària, narcosi de les profunditats, narcosi per nitrogen, narcosi submarina, borratxera de les profunditats o embriaguesa de les profunditats?
  • es  embriaguez de las profundidades, n f
  • es  enfermedad de las profundidades, n f
  • es  mal de las profundidades, n m
  • es  narcosis, n f
  • es  narcosis de la profundidad, n f
  • es  narcosis por nitrógeno, n f
  • fr  ivresse des profondeurs, n f
  • fr  narcose à l'azote, n f
  • it  narcosi d'azoto, n f
  • en  nitrogen narcosis, n
  • en  rapture of the deep, n
  • de  Stickstoffnarkose, n f
  • de  Tiefenrausch, n m

<Esports > Esports aquàtics>

Definició
Es considera que la forma adequada és mal de fondària (nom masculí), i no *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen, *narcosi submarina, *borratxera de les profunditats ni *embriaguesa de les profunditats.

El motiu de la tria de mal de fondària (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el paral·lelisme amb mal de muntanya i mal d'altura, que fan referència a un estat amb característiques similars provocat per la diferència de pressió, però en aquest cas a l'alta muntanya i com a conseqüència de la pressió atmosfèrica.

En canvi, les formes *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina, d'una banda, i *borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats, de l'altra, presenten problemes:
- *Narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina (formes que s'havien utilitzat en l'àmbit de la medicina subaquàtica i hiperbàrica) són semànticament inadequades, ja que aquest trastorn no és un tipus de narcosi (és a dir, no és un estat de sopor produït per un narcòtic).
- *Borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats pertanyen a un registre col·loquial i no es consideren adequades a tots els contextos en què té ús el terme.

El mal de fondària és un trastorn conductual que pot aparèixer en individus sotmesos a una pressió elevada, especialment en submarinistes a partir d'una certa profunditat, caracteritzat per símptomes com ara estupor, confusió o alteració de la percepció.

Nota

0 CRITERI mal de fondària, narcosi de les profunditats, narcosi per nitrogen, narcosi submarina, borratxera de les profunditats o embriaguesa de les profunditats? 0 CRITERI mal de fondària, narcosi de les profunditats, narcosi per nitrogen, narcosi submarina, borratxera de les profunditats o embriaguesa de les profunditats?

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI mal de fondària, narcosi de les profunditats, narcosi per nitrogen, narcosi submarina, borratxera de les profunditats o embriaguesa de les profunditats?
  • es  embriaguez de las profundidades, n f
  • es  enfermedad de las profundidades, n f
  • es  mal de las profundidades, n m
  • es  narcosis, n f
  • es  narcosis de la profundidad, n f
  • es  narcosis por nitrógeno, n f
  • fr  ivresse des profondeurs, n f
  • fr  narcose à l'azote, n f
  • it  narcosi d'azoto, n f
  • en  nitrogen narcosis, n
  • en  rapture of the deep, n
  • de  Stickstoffnarkose, n f
  • de  Tiefenrausch, n m

<Ciències de la salut > Medicina esportiva>

Definició
Es considera que la forma adequada és mal de fondària (nom masculí), i no *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen, *narcosi submarina, *borratxera de les profunditats ni *embriaguesa de les profunditats.

El motiu de la tria de mal de fondària (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el paral·lelisme amb mal de muntanya i mal d'altura, que fan referència a un estat amb característiques similars provocat per la diferència de pressió, però en aquest cas a l'alta muntanya i com a conseqüència de la pressió atmosfèrica.

En canvi, les formes *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina, d'una banda, i *borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats, de l'altra, presenten problemes:
- *Narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina (formes que s'havien utilitzat en l'àmbit de la medicina subaquàtica i hiperbàrica) són semànticament inadequades, ja que aquest trastorn no és un tipus de narcosi (és a dir, no és un estat de sopor produït per un narcòtic).
- *Borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats pertanyen a un registre col·loquial i no es consideren adequades a tots els contextos en què té ús el terme.

El mal de fondària és un trastorn conductual que pot aparèixer en individus sotmesos a una pressió elevada, especialment en submarinistes a partir d'una certa profunditat, caracteritzat per símptomes com ara estupor, confusió o alteració de la percepció.

Nota

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borratja, n f
  • ca  borraina, n f sin. compl.
  • ca  borrainera, n f alt. sin.
  • ca  borraines, n f pl alt. sin.
  • ca  borratges, n f pl alt. sin.
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  flor cordial, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  moc-moc, n m alt. sin.
  • ca  orella d'os, n f alt. sin.
  • ca  pa amb vi, n m alt. sin.
  • ca  pa i peixet, n m alt. sin.
  • ca  peixet, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xutxamoc, n m alt. sin.
  • ca  borrages, n f pl var. ling.
  • ca  borraixa, n f var. ling.
  • ca  borraja, n f var. ling.
  • ca  borranya, n f var. ling.
  • ca  borratge, n f var. ling.
  • ca  borratxa, n f var. ling.
  • ca  borratxes, n f pl var. ling.
  • ca  buratxona, n f var. ling.
  • ca  menages, n f pl var. ling.
  • ca  pa-i-peixet, n m var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Borago officinalis L.

<Botànica > boraginàcies>

borrumejar borrumejar

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  borrumejar, v intr

<Navegació tradicional>

Definició
Desplaçar, el corrent, la barca de manera imperceptible.
col arrissada col arrissada

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  col arrissada, n f
  • ca  col caragolada, n f sin. compl.
  • ca  col de Milà, n f sin. compl.
  • ca  col gitana, n f sin. compl.
  • ca  col borraina, n f alt. sin.
  • ca  col borratgenca, n f alt. sin.
  • ca  col borratja, n f alt. sin.
  • ca  col borratjona, n f alt. sin.
  • ca  col cargolada, n f alt. sin.
  • ca  col nana, n f alt. sin.
  • ca  col rulla, n f alt. sin.
  • ca  col borragenca, n f var. ling.
  • ca  col borratxa, n f var. ling.
  • ca  col borratxenca, n f var. ling.
  • ca  col reülla, n f var. ling.
  • nc  Brassica oleracea L. var. sabauda L.
  • nc  Brassica bullata DC. ex H. Lév. sin. compl.
  • nc  Brassica oleracea L. var. bullata DC. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

embriaguesa embriaguesa

<Salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  embriaguesa, n f
  • ca  borratxera, n f sin. compl.
  • es  ebriedad
  • es  embriaguez
  • fr  ébriété
  • fr  ivresse
  • en  inebriety

<Salut mental>

Definició
Estat del qui està embriac.
prorratejar prorratejar

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la renda [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2007. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/6/>

  • ca  prorratejar, v tr
  • es  prorratear

<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>

Definició
Distribuir un concepte retributiu en parts proporcionals fetes efectives periòdicament.
prorratejar prorratejar

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  prorratejar, v tr
  • es  prorratear
  • fr  distribuer au prorata
  • en  prorate, to

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Retribució>

Definició
Repartir un concepte retributiu mitjançant prorrateig.
prorratejar prorratejar

<Dret públic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  prorratejar, v tr
  • es  prorratear

<Dret públic>

Definició
Distribuir {una quantitat de diners o uns beneficis} a prorrata.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Prorratejaren els beneficis obtinguts en l'operació entre les persones que hi havien invertit diners.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  roldor, n m
  • ca  raola, n f sin. compl.
  • ca  borratxera, n f alt. sin.
  • ca  emborratxacabres, n m/f alt. sin.
  • ca  fustet, n m alt. sin.
  • ca  herba sabatera, n f alt. sin.
  • ca  matacabra, n m/f alt. sin.
  • ca  roldor (fruit), n m alt. sin.
  • ca  tenyidor, n m alt. sin.
  • ca  tinter, n m alt. sin.
  • ca  amborratxacabres, n m/f var. ling.
  • ca  emborratxa cabres, n m/f var. ling.
  • ca  raidor, n m var. ling.
  • ca  rardor, n m var. ling.
  • ca  raudó, n m var. ling.
  • ca  raudor, n m var. ling.
  • ca  reor, n m var. ling.
  • ca  rodó, n m var. ling.
  • ca  rodonasses, n f pl var. ling.
  • ca  rodons, n m pl var. ling.
  • ca  rodor, n m var. ling.
  • ca  rodossos, n m pl var. ling.
  • ca  roldó, n m var. ling.
  • ca  roldons, n m pl var. ling.
  • ca  rondó, n m var. ling.
  • ca  rudó, n m var. ling.
  • ca  rudor, n m var. ling.
  • ca  ruldó, n m var. ling.
  • ca  ruldú, n m var. ling.
  • nc  Coriaria myrtifolia L.

<Botànica > coriariàcies>