Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "borrufa" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alcança, n f
- ca borratja borda, n f alt. sin.
- ca cua de porc, n f alt. sin.
- ca guant de la Senyora, n m alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca llengua de bou de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca tapabraguetes, n m/f alt. sin.
- ca vibrera, n f alt. sin.
- ca borraja borda, n f var. ling.
- nc Echium plantagineum L.
<Botànica > boraginàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alcança, n f
- ca borratja borda, n f alt. sin.
- ca cua de porc, n f alt. sin.
- ca guant de la Senyora, n m alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca llengua de bou de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca tapabraguetes, n m/f alt. sin.
- ca vibrera, n f alt. sin.
- ca borraja borda, n f var. ling.
- nc Echium plantagineum L.
<Botànica > boraginàcies>
<Jardineria. Paisatgisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>
- ca arbust de vorada, n m
- es arbusto de bordura, n m
<Jardineria. Paisatgisme>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacallans, n m pl
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca blenera tripó, n f alt. sin.
- ca bleneres, n f pl alt. sin.
- ca candelera, n f alt. sin.
- ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca coa de rabosa, n f alt. sin.
- ca col borda, n f alt. sin.
- ca col de moro, n f alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca cua de borrega, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de llop, n f alt. sin.
- ca cua de moltó, n f alt. sin.
- ca fulla borruda, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamó mascle, n m alt. sin.
- ca herba blenera, n f alt. sin.
- ca herba candelera, n f alt. sin.
- ca herba del ble, n f alt. sin.
- ca herba farinera, n f alt. sin.
- ca herba ploradera, n f alt. sin.
- ca herba plorosa, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca jovenal, n m alt. sin.
- ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca llapassera borda, n f alt. sin.
- ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
- ca múria, n f alt. sin.
- ca orella de burro, n f alt. sin.
- ca ploraner, n m alt. sin.
- ca ploranera, n f alt. sin.
- ca porpra, n f alt. sin.
- ca porpres, n f pl alt. sin.
- ca púrpura, n f alt. sin.
- ca repalassa blanca, n f alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca ressentida, n f alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca santjoanal, n m alt. sin.
- ca santjoanals, n m pl alt. sin.
- ca siriclòs, n m alt. sin.
- ca tabac bord, n m alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca trepó, n m alt. sin.
- ca trepó de bosc, n m alt. sin.
- ca trepó joanal, n m alt. sin.
- ca treponera, n f alt. sin.
- ca trepons, n m pl alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- ca tripons, n m pl alt. sin.
- ca troca, n f alt. sin.
- ca bordellobo, n m var. ling.
- ca candilera, n f var. ling.
- ca engordalobo, n m var. ling.
- ca gordellobo, n m var. ling.
- ca gordollobo, n m var. ling.
- ca gordolobo, n m var. ling.
- ca guadalobo, n m var. ling.
- ca guardallobo, n m var. ling.
- ca guardalobo, n m var. ling.
- ca guardalobol, n m var. ling.
- ca joanal, n m var. ling.
- ca matalobo, n m var. ling.
- ca rapelassa borda, n f var. ling.
- ca siriclós, n m var. ling.
- ca trapó, n m var. ling.
- ca traponera, n f var. ling.
- ca triput, n m var. ling.
- ca turba, n f var. ling.
- nc Verbascum thapsus L.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacallans, n m pl
- ca blenera, n f alt. sin.
- ca blenera tripó, n f alt. sin.
- ca bleneres, n f pl alt. sin.
- ca candelera, n f alt. sin.
- ca ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
- ca coa de rabosa, n f alt. sin.
- ca col borda, n f alt. sin.
- ca col de moro, n f alt. sin.
- ca croca, n f alt. sin.
- ca cua de borrega, n f alt. sin.
- ca cua de guilla, n f alt. sin.
- ca cua de llop, n f alt. sin.
- ca cua de moltó, n f alt. sin.
- ca fulla borruda, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamó mascle, n m alt. sin.
- ca herba blenera, n f alt. sin.
- ca herba candelera, n f alt. sin.
- ca herba del ble, n f alt. sin.
- ca herba farinera, n f alt. sin.
- ca herba ploradera, n f alt. sin.
- ca herba plorosa, n f alt. sin.
- ca herba sabonera, n f alt. sin.
- ca jovenal, n m alt. sin.
- ca llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca llapassera borda, n f alt. sin.
- ca matapeix blanc major, n m alt. sin.
- ca múria, n f alt. sin.
- ca orella de burro, n f alt. sin.
- ca ploraner, n m alt. sin.
- ca ploranera, n f alt. sin.
- ca porpra, n f alt. sin.
- ca porpres, n f pl alt. sin.
- ca púrpura, n f alt. sin.
- ca repalassa blanca, n f alt. sin.
- ca repalassa borda, n f alt. sin.
- ca ressentida, n f alt. sin.
- ca sabatot, n m alt. sin.
- ca sabatots, n m pl alt. sin.
- ca santjoanal, n m alt. sin.
- ca santjoanals, n m pl alt. sin.
- ca siriclòs, n m alt. sin.
- ca tabac bord, n m alt. sin.
- ca torba, n f alt. sin.
- ca trepó, n m alt. sin.
- ca trepó de bosc, n m alt. sin.
- ca trepó joanal, n m alt. sin.
- ca treponera, n f alt. sin.
- ca trepons, n m pl alt. sin.
- ca tripó, n m alt. sin.
- ca tripons, n m pl alt. sin.
- ca troca, n f alt. sin.
- ca bordellobo, n m var. ling.
- ca candilera, n f var. ling.
- ca engordalobo, n m var. ling.
- ca gordellobo, n m var. ling.
- ca gordollobo, n m var. ling.
- ca gordolobo, n m var. ling.
- ca guadalobo, n m var. ling.
- ca guardallobo, n m var. ling.
- ca guardalobo, n m var. ling.
- ca guardalobol, n m var. ling.
- ca joanal, n m var. ling.
- ca matalobo, n m var. ling.
- ca rapelassa borda, n f var. ling.
- ca siriclós, n m var. ling.
- ca trapó, n m var. ling.
- ca traponera, n f var. ling.
- ca triput, n m var. ling.
- ca turba, n f var. ling.
- nc Verbascum thapsus L.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bavosa morruda, n f
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca rabosa morruda, n f sin. compl.
- nc Tripterygion tripteronotum
- nc Tripterygion nasus var. ling.
- nc Tripterygion tripteronotus var. ling.
- es moma nariguda
- fr petite cop nain
- en pigmy blackfaced blenny
<Peixos > Tripterígids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bavosa morruda, n f
- ca futarra, n f sin. compl.
- ca rabosa morruda, n f sin. compl.
- nc Tripterygion tripteronotum
- nc Tripterygion nasus var. ling.
- nc Tripterygion tripteronotus var. ling.
- es moma nariguda
- fr petite cop nain
- en pigmy blackfaced blenny
<Peixos > Tripterígids>
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca berruga, n f
- es verruga
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca berruga, n f
- es verruga
- en wart
<Ciències de la salut>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca berruga, n f
- es verruga, n f
- fr broussin, n m
- en wart, n
<Botànica>
