Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "borró" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilletes, n f pl alt. sin.
  • ca  fulla sana, n f alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  peu de fagina, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  suassana, n f alt. sin.
  • ca  suassana blana, n f alt. sin.
  • nc  Geranium molle L. subsp. molle

<Botànica > geraniàcies>

agulles agulles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulles, n f pl
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  candelers, n m pl alt. sin.
  • ca  forquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilles, n f pl alt. sin.
  • ca  forquilletes, n f pl alt. sin.
  • ca  fulla sana, n f alt. sin.
  • ca  gerani, n m alt. sin.
  • ca  peu de fagina, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  suassana, n f alt. sin.
  • ca  suassana blana, n f alt. sin.
  • nc  Geranium molle L. subsp. molle

<Botànica > geraniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amargall, n m
  • ca  amargot, n m alt. sin.
  • ca  amargot raspós, n m alt. sin.
  • ca  borratxa, n f alt. sin.
  • ca  borratxa borda, n f alt. sin.
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  col borda, n f alt. sin.
  • ca  coleta de porc, n f alt. sin.
  • ca  cuixa de dona, n f alt. sin.
  • ca  cuixabarba, n f alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  morret de porc, n m alt. sin.
  • ca  morro de porc, n m alt. sin.
  • ca  pom de moro, n m alt. sin.
  • ca  cuixa barba, n f var. ling.
  • ca  llicsó d'ase, n m var. ling.
  • nc  Urospermum picroides (L.) Scop. ex F.W. Schmidt

<Botànica > compostes / asteràcies>

amargall amargall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amargall, n m
  • ca  amargot, n m alt. sin.
  • ca  amargot raspós, n m alt. sin.
  • ca  borratxa, n f alt. sin.
  • ca  borratxa borda, n f alt. sin.
  • ca  borró, n m alt. sin.
  • ca  col borda, n f alt. sin.
  • ca  coleta de porc, n f alt. sin.
  • ca  cuixa de dona, n f alt. sin.
  • ca  cuixabarba, n f alt. sin.
  • ca  lletsó d'ase, n m alt. sin.
  • ca  morret de porc, n m alt. sin.
  • ca  morro de porc, n m alt. sin.
  • ca  pom de moro, n m alt. sin.
  • ca  cuixa barba, n f var. ling.
  • ca  llicsó d'ase, n m var. ling.
  • nc  Urospermum picroides (L.) Scop. ex F.W. Schmidt

<Botànica > compostes / asteràcies>

anagall anagall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anagall, n m
  • ca  herba de caderneres, n f sin. compl.
  • ca  herba de canari, n f sin. compl.
  • ca  herba sabonera, n f sin. compl.
  • ca  morró blau, n m sin. compl.
  • ca  morró vermell, n m sin. compl.
  • ca  pic de gallina, n m sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega borda, n f alt. sin.
  • ca  anagall blau, n m alt. sin.
  • ca  anagall de camp, n m alt. sin.
  • ca  anagall vermell, n m alt. sin.
  • ca  anagalls, n m pl alt. sin.
  • ca  borrissol, n m alt. sin.
  • ca  estrellada, n f alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconills, n m/f alt. sin.
  • ca  moragons, n m pl alt. sin.
  • ca  moragues, n f pl alt. sin.
  • ca  morró, n m alt. sin.
  • ca  morronets, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  morruts, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa blava, n f alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  tinya borda, n f alt. sin.
  • ca  borró, n m var. ling.
  • ca  borrons, n m pl var. ling.
  • ca  morage, n f var. ling.
  • ca  murró, n m var. ling.
  • ca  murrons, n m pl var. ling.
  • ca  murrons blaus, n m pl var. ling.
  • ca  murrons vermells, n m pl var. ling.
  • nc  Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

  • Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anagall, n m
  • ca  herba de caderneres, n f sin. compl.
  • ca  herba de canari, n f sin. compl.
  • ca  herba sabonera, n f sin. compl.
  • ca  morró blau, n m sin. compl.
  • ca  morró vermell, n m sin. compl.
  • ca  pic de gallina, n m sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega borda, n f alt. sin.
  • ca  anagall blau, n m alt. sin.
  • ca  anagall de camp, n m alt. sin.
  • ca  anagall vermell, n m alt. sin.
  • ca  anagalls, n m pl alt. sin.
  • ca  borrissol, n m alt. sin.
  • ca  estrellada, n f alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconills, n m/f alt. sin.
  • ca  moragons, n m pl alt. sin.
  • ca  moragues, n f pl alt. sin.
  • ca  morró, n m alt. sin.
  • ca  morronets, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  morruts, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa blava, n f alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  tinya borda, n f alt. sin.
  • ca  borró, n m var. ling.
  • ca  borrons, n m pl var. ling.
  • ca  morage, n f var. ling.
  • ca  murró, n m var. ling.
  • ca  murrons, n m pl var. ling.
  • ca  murrons blaus, n m pl var. ling.
  • ca  murrons vermells, n m pl var. ling.
  • nc  Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

  • Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.
borró borró

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  borró, n m
  • es  botón
  • es  yema
  • es  yema de las plantas
  • en  bud

<Jardineria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borró, n m
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rèvola borda, n f alt. sin.
  • nc  Sherardia arvensis L.

<Botànica > rubiàcies>

borró borró

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borró, n m
  • ca  rèvola, n f alt. sin.
  • ca  rèvola borda, n f alt. sin.
  • nc  Sherardia arvensis L.

<Botànica > rubiàcies>

borró borró

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borró, n m
  • ca  canya d'arenal, n f sin. compl.
  • ca  canyoca, n f alt. sin.
  • ca  canyota, n f alt. sin.
  • ca  junquet, n m alt. sin.
  • ca  pallola, n f alt. sin.
  • ca  barró, n m var. ling.
  • nc  Ammophila arenaria (L.) Link subsp. arundinacea H. Lindb.
  • nc  Ammophila arundinacea Host sin. compl.
  • nc  Psamma arenaria (L.) Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>