Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "boterat" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc? 0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?

<Geografia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
  • es  (Grau 0: calma) calma, n f
  • es  (Grau 1: ventolina) ventolina, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) brisa muy débil, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) flojito, n m
  • es  (Grau 3: vent fluix) brisa débil, n f
  • es  (Grau 3: vent fluix) flojo, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) bonancible, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) brisa moderada, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) brisa fresca, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) fresquito, n m
  • es  (Grau 6: vent fresc) brisa fuerte, n f
  • es  (Grau 6: vent fresc) fresco, n m
  • fr  (Grau 0: calma) calme, n f
  • fr  (Grau 1: ventolina) très légère brise, n f
  • fr  (Grau 2: vent fluixet) légère brise, n f
  • fr  (Grau 3: vent fluix) petite brise, n f
  • fr  (Grau 4: vent moderat) jolie brise, n f
  • fr  (Grau 5: vent fresquet) bonne brise, n f
  • fr  (Grau 6: vent fresc) vent frais, n m
  • it  (Grau 0: calma) calma, n f
  • it  (Grau 1: ventolina) bava di vento, n f
  • it  (Grau 2: vent fluixet) brezza leggera, n f
  • it  (Grau 3: vent fluix) brezza tesa, n f
  • it  (Grau 4: vent moderat) vento moderato, n m
  • it  (Grau 5: vent fresquet) vento teso, n m
  • it  (Grau 6: vent fresc) vento fresco, n m
  • en  (Grau 0: calma) calm, n
  • en  (Grau 1: ventolina) light air, n
  • en  (Grau 2: vent fluixet) light breeze, n
  • en  (Grau 3: vent fluix) gentle breeze, n
  • en  (Grau 4: vent moderat) moderate breeze, n
  • en  (Grau 5: vent fresquet) fresh breeze, n
  • en  (Grau 6: vent fresc) strong breeze, n

<Geografia > Geografia física>

Definició
Tant calma (nom femení), com ventolina (nom femení), com vent fluixet (nom masculí), com vent fluix (nom masculí), com vent moderat (nom masculí), com vent fresquet (nom masculí) i com vent fresc (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 0 al 6, per a una escala que té tretze graus):

- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.

- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.

- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.

- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.

- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.

- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.

- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.

Nota

  • 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-nom-reben-els-vents-segons-la-seva-forca).
0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc? 0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
  • es  (Grau 0: calma) calma, n f
  • es  (Grau 1: ventolina) ventolina, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) brisa muy débil, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) flojito, n m
  • es  (Grau 3: vent fluix) brisa débil, n f
  • es  (Grau 3: vent fluix) flojo, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) bonancible, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) brisa moderada, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) brisa fresca, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) fresquito, n m
  • es  (Grau 6: vent fresc) brisa fuerte, n f
  • es  (Grau 6: vent fresc) fresco, n m
  • fr  (Grau 0: calma) calme, n f
  • fr  (Grau 1: ventolina) très légère brise, n f
  • fr  (Grau 2: vent fluixet) légère brise, n f
  • fr  (Grau 3: vent fluix) petite brise, n f
  • fr  (Grau 4: vent moderat) jolie brise, n f
  • fr  (Grau 5: vent fresquet) bonne brise, n f
  • fr  (Grau 6: vent fresc) vent frais, n m
  • it  (Grau 0: calma) calma, n f
  • it  (Grau 1: ventolina) bava di vento, n f
  • it  (Grau 2: vent fluixet) brezza leggera, n f
  • it  (Grau 3: vent fluix) brezza tesa, n f
  • it  (Grau 4: vent moderat) vento moderato, n m
  • it  (Grau 5: vent fresquet) vento teso, n m
  • it  (Grau 6: vent fresc) vento fresco, n m
  • en  (Grau 0: calma) calm, n
  • en  (Grau 1: ventolina) light air, n
  • en  (Grau 2: vent fluixet) light breeze, n
  • en  (Grau 3: vent fluix) gentle breeze, n
  • en  (Grau 4: vent moderat) moderate breeze, n
  • en  (Grau 5: vent fresquet) fresh breeze, n
  • en  (Grau 6: vent fresc) strong breeze, n

<Ciències de la Terra > Meteorologia>

Definició
Tant calma (nom femení), com ventolina (nom femení), com vent fluixet (nom masculí), com vent fluix (nom masculí), com vent moderat (nom masculí), com vent fresquet (nom masculí) i com vent fresc (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 0 al 6, per a una escala que té tretze graus):

- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.

- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.

- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.

- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.

- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.

- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.

- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.

Nota

  • 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-nom-reben-els-vents-segons-la-seva-forca).
acàcia bolera acàcia bolera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acàcia bolera, n f
  • ca  acàcia de bola, n f alt. sin.
  • ca  acàcia de para-sol, n f alt. sin.
  • ca  robínia de para-sol, n f alt. sin.
  • nc  Robinia pseudoacacia L. var. umbraculifera DC.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

acetat butirat de cel·lulosa acetat butirat de cel·lulosa

<Productes químics>, <Indústria dels plàstics i el cautxú>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  acetat butirat de cel·lulosa, n m
  • ca  acetobutirat de cel·lulosa, n m
  • ca  CAB, n m sigla
  • es  acetatobutirato de celulosa
  • es  acetobutirato de celulosa
  • es  CAB sigla
  • fr  acétate butyrate de cellulose
  • fr  acétobutyrate de cellulose
  • fr  CAB sigla
  • en  cellulose acetate butyrate
  • en  cellulose acetobutyrate
  • en  CAB sigla

<Indústria > Indústria química > Productes químics>, <Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>

Nota

  • La sigla CAB prové de l'anglès cellulose acetate butyrate.
acord alterat acord alterat

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acord alterat, n m
  • es  acorde alterado
  • en  altered chord

<Música>

Definició
Acord format per una o diverses notes alterades cromàticament.
albelló albelló

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  albelló, n m
  • ca  bonera, n f sin. compl.
  • ca  embornal, n m sin. compl.
  • es  sumidero, n m
  • fr  bouche d'égoût, n f
  • en  drain cover, n

<Enginyeria forestal>

alquemil·la híbrida alquemil·la híbrida

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alquemil·la híbrida, n f
  • ca  herba botera, n f alt. sin.
  • ca  herba del meligàs, n f alt. sin.
  • ca  meligó montès, n m alt. sin.
  • ca  peu de lleó, n m alt. sin.
  • ca  pota de lleó, n f alt. sin.
  • nc  Alchemilla gr. hybrida (L.) L.

<Botànica > rosàcies>

alterat alterat

<Vinificació. Enologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  alterat, adj
  • ca  amb casse, adj sin. compl.
  • es  quebrado
  • fr  cassé
  • en  broken
  • de  Farbstoffbruch

<Vinificació. Enologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arcbotant, n m
  • ca  arc boterell, n m sin. compl.
  • es  arbotante
  • es  arco botarete
  • es  arco boterel
  • fr  arc-boutant
  • en  arch-butress
  • en  flying butress
  • de  Strebebogen

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balca, n f
  • ca  balca de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  balca major, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  boga de cadires, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla gran, n f alt. sin.
  • ca  bogues, n f pl alt. sin.
  • ca  bova, n f alt. sin.
  • ca  bova botera, n f alt. sin.
  • ca  bova d'embovar cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova femella, n f alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  fusos (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  suca, n f alt. sin.
  • ca  boba, n f var. ling.
  • ca  bova de puros, n f var. ling.
  • ca  buda, n f var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • nc  Typha latifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

  • Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.