Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "boterat" dins totes les àrees temàtiques

impacte ambiental moderat impacte ambiental moderat

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  impacte ambiental moderat, n m
  • es  impacto ambiental moderado
  • en  moderate impact

<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Efectes >

Definició
Impacte ambiental que no exigeix l'adopció de mesures protectores o correctores intensives, encara que el restabliment de les condicions inicials requereix cert temps.
impacte ambiental moderat impacte ambiental moderat

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  impacte ambiental moderat, n m
  • es  impacto ambiental moderado
  • en  moderate impact

<Gestió ambiental > Impacte ambiental > Efectes >

Definició
Impacte ambiental que no exigeix l'adopció de mesures protectores o correctores intensives, encara que el restabliment de les condicions inicials requereix cert temps.
impacte ambiental moderat impacte ambiental moderat

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  impacte ambiental moderat, n m
  • es  impacto ambiental moderado
  • en  moderate environmental impact

<Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental>

Definició
Impacte ambiental que permet la recuperació de les condicions ambientals de manera progressiva després del cessament de l'acció, i que no requereix pràctiques protectores o correctores.
intervingut -uda intervingut -uda

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  intervingut -uda, adj
  • ca  operat -ada, adj sin. compl.

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

literat | literata literat | literata

<Llengua. Literatura > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  literat | literata, n m, f
  • es  literato
  • fr  littérateur
  • en  literator
  • en  littérateur

<Llengua. Literatura > Ocupacions>

Definició
Persona especialitzada en l'estudi de la literatura o dedicada a la producció literària.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  literat -a, n m, f
  • es  literato

<Literatura>

Definició
Persona que es dedica a l'estudi de la literatura o a la producció literària.
llit soterrat llit soterrat

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llit soterrat, n m
  • es  cauce enterrado
  • en  buried river-bed

<Hidrologia subterrània>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba d'anyell, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de xai, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les ribes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Meranges, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de prat, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la vera, n f alt. sin.
  • ca  camorro, n m alt. sin.
  • ca  camorros, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de bou, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  ceguda blanca, n f alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centfulles, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  espina de peix, n f alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  filera, n f alt. sin.
  • ca  fileres, n f pl alt. sin.
  • ca  guinça, n f alt. sin.
  • ca  guinces, n f pl alt. sin.
  • ca  herba bouera, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba currera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'angina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Coma, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de coll, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  milenrama, n m alt. sin.
  • ca  milflors, n f alt. sin.
  • ca  milherbes, n f alt. sin.
  • ca  milifulla, n f alt. sin.
  • ca  miliuna, n f alt. sin.
  • ca  oriecà, n m alt. sin.
  • ca  percala, n f alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  andianeta, n f var. ling.
  • ca  bliecà, n m var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  cebuda blanca, n f var. ling.
  • ca  cent fulles, n f var. ling.
  • ca  cinto enrama, n m var. ling.
  • ca  gamusa, n f var. ling.
  • ca  gamuses, n f pl var. ling.
  • ca  herba dels llapins, n f var. ling.
  • ca  hierba de tall, n f var. ling.
  • ca  lladrecà, n m var. ling.
  • ca  mil en rama, n m var. ling.
  • ca  mil fulles, n f var. ling.
  • ca  mil-en-rama, n m var. ling.
  • ca  milfulls, n f var. ling.
  • ca  milrama, n m var. ling.
  • ca  oliacà, n m var. ling.
  • ca  olicà, n m var. ling.
  • ca  sabuda, n f var. ling.
  • ca  sabuda blanca, n f var. ling.
  • ca  uliacà, n m var. ling.
  • ca  uliecà, n m var. ling.
  • nc  Achillea millefolium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
    2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
milfulles milfulles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba d'anyell, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de xai, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les ribes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Meranges, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de prat, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la vera, n f alt. sin.
  • ca  camorro, n m alt. sin.
  • ca  camorros, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de bou, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  ceguda blanca, n f alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centfulles, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  espina de peix, n f alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  filera, n f alt. sin.
  • ca  fileres, n f pl alt. sin.
  • ca  guinça, n f alt. sin.
  • ca  guinces, n f pl alt. sin.
  • ca  herba bouera, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba currera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'angina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Coma, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de coll, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  milenrama, n m alt. sin.
  • ca  milflors, n f alt. sin.
  • ca  milherbes, n f alt. sin.
  • ca  milifulla, n f alt. sin.
  • ca  miliuna, n f alt. sin.
  • ca  oriecà, n m alt. sin.
  • ca  percala, n f alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  andianeta, n f var. ling.
  • ca  bliecà, n m var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  cebuda blanca, n f var. ling.
  • ca  cent fulles, n f var. ling.
  • ca  cinto enrama, n m var. ling.
  • ca  gamusa, n f var. ling.
  • ca  gamuses, n f pl var. ling.
  • ca  herba dels llapins, n f var. ling.
  • ca  hierba de tall, n f var. ling.
  • ca  lladrecà, n m var. ling.
  • ca  mil en rama, n m var. ling.
  • ca  mil fulles, n f var. ling.
  • ca  mil-en-rama, n m var. ling.
  • ca  milfulls, n f var. ling.
  • ca  milrama, n m var. ling.
  • ca  oliacà, n m var. ling.
  • ca  olicà, n m var. ling.
  • ca  sabuda, n f var. ling.
  • ca  sabuda blanca, n f var. ling.
  • ca  uliacà, n m var. ling.
  • ca  uliecà, n m var. ling.
  • nc  Achillea millefolium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
    2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
moderat -ada moderat -ada

<Política > Ideologia. Règims>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  moderat -ada, adj
  • es  moderado
  • fr  modéré
  • en  moderate

<Política > Ideologia. Règims>

Definició
Relatiu o pertanyent als moderats, sector conservador del partit liberal espanyol, o a llur partit.