Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "boterell" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca batent, n m
- ca bat, n m sin. compl.
- ca baterell, n m sin. compl.
- es batiente
- fr barre
- en surf zone
<Costes > Litoral>
Definició
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca botell, n m
- es tonelete
- fr barricot
<Utillatge de cuina>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca boterola, n f
- es buterola
<Construcció>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca boterola, n f
- es buterola, n f
- fr bouterolle, n f
- en rivet snap, n
- en rivetting set, n
- de Nietkopfsetzer, n m
<Enginyeria>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruc d'hivern, n m
- ca bruc vermell, n m sin. compl.
- ca cepell, n m sin. compl.
- ca cepelló, n m sin. compl.
- ca petorrera, n f sin. compl.
- ca xipell, n m sin. compl.
- ca arròs bord, n m alt. sin.
- ca arrosset, n m alt. sin.
- ca bruc, n m alt. sin.
- ca bruc bord, n m alt. sin.
- ca bruc de bou, n m alt. sin.
- ca bruc de llei, n m alt. sin.
- ca bruc mascle, n m alt. sin.
- ca bruga, n f alt. sin.
- ca bruguera, n f alt. sin.
- ca carrassella, n f alt. sin.
- ca cepella, n f alt. sin.
- ca estepell, n m alt. sin.
- ca herba petonera, n f alt. sin.
- ca petarrell, n m alt. sin.
- ca peterrell, n m alt. sin.
- ca petonera, n f alt. sin.
- ca petorra, n f alt. sin.
- ca petorrell, n m alt. sin.
- ca petorret, n m alt. sin.
- ca petorrets, n m pl alt. sin.
- ca petorrí, n m alt. sin.
- ca petorro, n m alt. sin.
- ca petorros, n m pl alt. sin.
- ca tirapets, n m/f alt. sin.
- ca arroset, n m var. ling.
- ca bruque, n m var. ling.
- ca burguera, n f var. ling.
- ca cepello, n m var. ling.
- ca cipell, n m var. ling.
- ca ciprell, n m var. ling.
- ca ciprelló, n m var. ling.
- ca pedorrera, n f var. ling.
- ca peterell, n m var. ling.
- ca sapell, n m var. ling.
- ca sepell, n m var. ling.
- ca sepelle, n m var. ling.
- ca sipell, n m var. ling.
- ca xiprell, n m var. ling.
- nc Erica multiflora L.
<Botànica > ericàcies>
Nota
- Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruc d'hivern, n m
- ca bruc vermell, n m sin. compl.
- ca cepell, n m sin. compl.
- ca cepelló, n m sin. compl.
- ca petorrera, n f sin. compl.
- ca xipell, n m sin. compl.
- ca arròs bord, n m alt. sin.
- ca arrosset, n m alt. sin.
- ca bruc, n m alt. sin.
- ca bruc bord, n m alt. sin.
- ca bruc de bou, n m alt. sin.
- ca bruc de llei, n m alt. sin.
- ca bruc mascle, n m alt. sin.
- ca bruga, n f alt. sin.
- ca bruguera, n f alt. sin.
- ca carrassella, n f alt. sin.
- ca cepella, n f alt. sin.
- ca estepell, n m alt. sin.
- ca herba petonera, n f alt. sin.
- ca petarrell, n m alt. sin.
- ca peterrell, n m alt. sin.
- ca petonera, n f alt. sin.
- ca petorra, n f alt. sin.
- ca petorrell, n m alt. sin.
- ca petorret, n m alt. sin.
- ca petorrets, n m pl alt. sin.
- ca petorrí, n m alt. sin.
- ca petorro, n m alt. sin.
- ca petorros, n m pl alt. sin.
- ca tirapets, n m/f alt. sin.
- ca arroset, n m var. ling.
- ca bruque, n m var. ling.
- ca burguera, n f var. ling.
- ca cepello, n m var. ling.
- ca cipell, n m var. ling.
- ca ciprell, n m var. ling.
- ca ciprelló, n m var. ling.
- ca pedorrera, n f var. ling.
- ca peterell, n m var. ling.
- ca sapell, n m var. ling.
- ca sepell, n m var. ling.
- ca sepelle, n m var. ling.
- ca sipell, n m var. ling.
- ca xiprell, n m var. ling.
- nc Erica multiflora L.
<Botànica > ericàcies>
Nota
- Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.
<Treball > Oficis > Ofici de moliner>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca filoseta, n f
- ca baterell, n m sin. compl.
- ca filosa, n f sin. compl.
<Treball > Oficis > Ofici de moliner>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garrofer, n m
- ca garrofa (fruit), n f sin. compl.
- ca garrofera, n f sin. compl.
- ca garrofí (llavor), n m sin. compl.
- ca garrova (fruit), n f sin. compl.
- ca garrover, n m sin. compl.
- ca garroví (llavor), n m sin. compl.
- ca badoc (peu masculí), n m alt. sin.
- ca borrell (peu masculí), n m alt. sin.
- ca borrer (peu masculí), n m alt. sin.
- ca garrofa, n f alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
- ca garrofer femella, n m alt. sin.
- ca garrofer mascle, n m alt. sin.
- ca garrofera mascle, n f alt. sin.
- ca garrofera vera, n f alt. sin.
- ca garrofí, n m alt. sin.
- ca garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
- ca garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
- ca garroves (fruit), n f pl alt. sin.
- ca garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
- ca garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
- ca garrofero, n m var. ling.
- ca garrofo, n m var. ling.
- nc Ceratonia siliqua L.
<Botànica > cesalpiniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca garrofer, n m
- ca garrofa (fruit), n f sin. compl.
- ca garrofera, n f sin. compl.
- ca garrofí (llavor), n m sin. compl.
- ca garrova (fruit), n f sin. compl.
- ca garrover, n m sin. compl.
- ca garroví (llavor), n m sin. compl.
- ca badoc (peu masculí), n m alt. sin.
- ca borrell (peu masculí), n m alt. sin.
- ca borrer (peu masculí), n m alt. sin.
- ca garrofa, n f alt. sin.
- ca garrofer bord, n m alt. sin.
- ca garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
- ca garrofer femella, n m alt. sin.
- ca garrofer mascle, n m alt. sin.
- ca garrofera mascle, n f alt. sin.
- ca garrofera vera, n f alt. sin.
- ca garrofí, n m alt. sin.
- ca garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
- ca garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
- ca garroves (fruit), n f pl alt. sin.
- ca garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
- ca garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
- ca garrofero, n m var. ling.
- ca garrofo, n m var. ling.
- nc Ceratonia siliqua L.
<Botànica > cesalpiniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca rajada morella, n f
- ca bestina, n f sin. compl.
- ca caputxa, n f sin. compl.
- ca caputxet, n m sin. compl.
- ca caputxó, n m sin. compl.
- ca càvec, n m sin. compl.
- ca càvec [juvenil], n m sin. compl.
- ca clavell, n m sin. compl.
- ca clavell borrell, n m sin. compl.
- ca clavell morell, n m sin. compl.
- ca clavellada, n f sin. compl.
- ca escrita, n f sin. compl.
- ca fumat, n m sin. compl.
- ca llisol, n m sin. compl.
- ca llissol, n m sin. compl.
- ca morandell, n m sin. compl.
- ca morell, n m sin. compl.
- ca morenell, n m sin. compl.
- ca piscat, n m sin. compl.
- ca rajada, n f sin. compl.
- ca rajada botonera, n f sin. compl.
- ca rajada de botons, n f sin. compl.
- ca rajada escrita, n f sin. compl.
- ca rajada jaspiada, n f sin. compl.
- ca romeguera, n f sin. compl.
- ca bastina, n f var. ling.
- ca capatjo, n m var. ling.
- ca capuchó, n m var. ling.
- ca caputjo, n m var. ling.
- ca caputjó, n m var. ling.
- ca clavell borell, n m var. ling.
- ca clavell-borrell, n m var. ling.
- ca clavell-morell, n m var. ling.
- ca ratjada, n f var. ling.
- ca ratxá, n f var. ling.
- ca raya, n f var. ling.
- ca romaguera, n f var. ling.
- ca rumiguera, n f var. ling.
- nc Dipturus batis
- nc Laviraja macrorhynchus var. ling.
- nc Loeviraja macrorhynchus var. ling.
- nc Raia batis var. ling.
- nc Raia flossada var. ling.
- nc Raja batis var. ling.
- nc Raja flossada var. ling.
- nc Raya batys var. ling.
- es fumato, n m
- es noriega, n f
- fr pocheteau gris
- en skate
- en skate stingray
<Rajades i milanes > Raids>