Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "boterell" dins totes les àrees temàtiques

batent batent

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  batent, n m
  • ca  bat, n m sin. compl.
  • ca  baterell, n m sin. compl.
  • es  batiente
  • fr  barre
  • en  surf zone

<Costes > Litoral>

Definició
Lloc de la costa on baten els agents atmosfèrics, com ara les onades.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  botell, n m
  • es  tonelete
  • fr  barricot

<Utillatge de cuina>

Definició
Carretell amb un galet aplatat que serveix per a beure vi.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  boterola, n f
  • es  buterola

<Construcció>

Definició
Eina amb què es reté el cap d'un rebló mentre es pica l'altre cap en fer una unió reblonada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  boterola, n f
  • es  buterola, n f
  • fr  bouterolle, n f
  • en  rivet snap, n
  • en  rivetting set, n
  • de  Nietkopfsetzer, n m

<Enginyeria>

bruc d'hivern bruc d'hivern

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc d'hivern, n m
  • ca  bruc vermell, n m sin. compl.
  • ca  cepell, n m sin. compl.
  • ca  cepelló, n m sin. compl.
  • ca  petorrera, n f sin. compl.
  • ca  xipell, n m sin. compl.
  • ca  arròs bord, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc bord, n m alt. sin.
  • ca  bruc de bou, n m alt. sin.
  • ca  bruc de llei, n m alt. sin.
  • ca  bruc mascle, n m alt. sin.
  • ca  bruga, n f alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepella, n f alt. sin.
  • ca  estepell, n m alt. sin.
  • ca  herba petonera, n f alt. sin.
  • ca  petarrell, n m alt. sin.
  • ca  peterrell, n m alt. sin.
  • ca  petonera, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrell, n m alt. sin.
  • ca  petorret, n m alt. sin.
  • ca  petorrets, n m pl alt. sin.
  • ca  petorrí, n m alt. sin.
  • ca  petorro, n m alt. sin.
  • ca  petorros, n m pl alt. sin.
  • ca  tirapets, n m/f alt. sin.
  • ca  arroset, n m var. ling.
  • ca  bruque, n m var. ling.
  • ca  burguera, n f var. ling.
  • ca  cepello, n m var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  ciprell, n m var. ling.
  • ca  ciprelló, n m var. ling.
  • ca  pedorrera, n f var. ling.
  • ca  peterell, n m var. ling.
  • ca  sapell, n m var. ling.
  • ca  sepell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  sipell, n m var. ling.
  • ca  xiprell, n m var. ling.
  • nc  Erica multiflora L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.
bruc d'hivern bruc d'hivern

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bruc d'hivern, n m
  • ca  bruc vermell, n m sin. compl.
  • ca  cepell, n m sin. compl.
  • ca  cepelló, n m sin. compl.
  • ca  petorrera, n f sin. compl.
  • ca  xipell, n m sin. compl.
  • ca  arròs bord, n m alt. sin.
  • ca  arrosset, n m alt. sin.
  • ca  bruc, n m alt. sin.
  • ca  bruc bord, n m alt. sin.
  • ca  bruc de bou, n m alt. sin.
  • ca  bruc de llei, n m alt. sin.
  • ca  bruc mascle, n m alt. sin.
  • ca  bruga, n f alt. sin.
  • ca  bruguera, n f alt. sin.
  • ca  carrassella, n f alt. sin.
  • ca  cepella, n f alt. sin.
  • ca  estepell, n m alt. sin.
  • ca  herba petonera, n f alt. sin.
  • ca  petarrell, n m alt. sin.
  • ca  peterrell, n m alt. sin.
  • ca  petonera, n f alt. sin.
  • ca  petorra, n f alt. sin.
  • ca  petorrell, n m alt. sin.
  • ca  petorret, n m alt. sin.
  • ca  petorrets, n m pl alt. sin.
  • ca  petorrí, n m alt. sin.
  • ca  petorro, n m alt. sin.
  • ca  petorros, n m pl alt. sin.
  • ca  tirapets, n m/f alt. sin.
  • ca  arroset, n m var. ling.
  • ca  bruque, n m var. ling.
  • ca  burguera, n f var. ling.
  • ca  cepello, n m var. ling.
  • ca  cipell, n m var. ling.
  • ca  ciprell, n m var. ling.
  • ca  ciprelló, n m var. ling.
  • ca  pedorrera, n f var. ling.
  • ca  peterell, n m var. ling.
  • ca  sapell, n m var. ling.
  • ca  sepell, n m var. ling.
  • ca  sepelle, n m var. ling.
  • ca  sipell, n m var. ling.
  • ca  xiprell, n m var. ling.
  • nc  Erica multiflora L.

<Botànica > ericàcies>

Nota

  • Respecte de la denominació bruc vermell, MASCLANS indica que s'empra preferentment per a l'espècie congènere Erica cinerea.
filoseta filoseta

<Treball > Oficis > Ofici de moliner>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  filoseta, n f
  • ca  baterell, n m sin. compl.
  • ca  filosa, n f sin. compl.

<Treball > Oficis > Ofici de moliner>

Definició
Peça formada per una agulla de ferro que travessa un cadell de fusta, unida per la part inferior a la nadilla i per la superior a la tremuja del molí d'aigua, que amb el seu moviment fa oscil·lar el canalot i fa caure el gra entre les moles.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garrofer, n m
  • ca  garrofa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  garrofera, n f sin. compl.
  • ca  garrofí (llavor), n m sin. compl.
  • ca  garrova (fruit), n f sin. compl.
  • ca  garrover, n m sin. compl.
  • ca  garroví (llavor), n m sin. compl.
  • ca  badoc (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  borrell (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  borrer (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  garrofa, n f alt. sin.
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin.
  • ca  garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  garrofer femella, n m alt. sin.
  • ca  garrofer mascle, n m alt. sin.
  • ca  garrofera mascle, n f alt. sin.
  • ca  garrofera vera, n f alt. sin.
  • ca  garrofí, n m alt. sin.
  • ca  garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
  • ca  garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
  • ca  garroves (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
  • ca  garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
  • ca  garrofero, n m var. ling.
  • ca  garrofo, n m var. ling.
  • nc  Ceratonia siliqua L.

<Botànica > cesalpiniàcies>

garrofer garrofer

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  garrofer, n m
  • ca  garrofa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  garrofera, n f sin. compl.
  • ca  garrofí (llavor), n m sin. compl.
  • ca  garrova (fruit), n f sin. compl.
  • ca  garrover, n m sin. compl.
  • ca  garroví (llavor), n m sin. compl.
  • ca  badoc (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  borrell (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  borrer (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  garrofa, n f alt. sin.
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin.
  • ca  garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
  • ca  garrofer femella, n m alt. sin.
  • ca  garrofer mascle, n m alt. sin.
  • ca  garrofera mascle, n f alt. sin.
  • ca  garrofera vera, n f alt. sin.
  • ca  garrofí, n m alt. sin.
  • ca  garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
  • ca  garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
  • ca  garroves (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
  • ca  garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
  • ca  garrofero, n m var. ling.
  • ca  garrofo, n m var. ling.
  • nc  Ceratonia siliqua L.

<Botànica > cesalpiniàcies>

rajada morella rajada morella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rajada morella, n f
  • ca  bestina, n f sin. compl.
  • ca  caputxa, n f sin. compl.
  • ca  caputxet, n m sin. compl.
  • ca  caputxó, n m sin. compl.
  • ca  càvec, n m sin. compl.
  • ca  càvec [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  clavell, n m sin. compl.
  • ca  clavell borrell, n m sin. compl.
  • ca  clavell morell, n m sin. compl.
  • ca  clavellada, n f sin. compl.
  • ca  escrita, n f sin. compl.
  • ca  fumat, n m sin. compl.
  • ca  llisol, n m sin. compl.
  • ca  llissol, n m sin. compl.
  • ca  morandell, n m sin. compl.
  • ca  morell, n m sin. compl.
  • ca  morenell, n m sin. compl.
  • ca  piscat, n m sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada botonera, n f sin. compl.
  • ca  rajada de botons, n f sin. compl.
  • ca  rajada escrita, n f sin. compl.
  • ca  rajada jaspiada, n f sin. compl.
  • ca  romeguera, n f sin. compl.
  • ca  bastina, n f var. ling.
  • ca  capatjo, n m var. ling.
  • ca  capuchó, n m var. ling.
  • ca  caputjo, n m var. ling.
  • ca  caputjó, n m var. ling.
  • ca  clavell borell, n m var. ling.
  • ca  clavell-borrell, n m var. ling.
  • ca  clavell-morell, n m var. ling.
  • ca  ratjada, n f var. ling.
  • ca  ratxá, n f var. ling.
  • ca  raya, n f var. ling.
  • ca  romaguera, n f var. ling.
  • ca  rumiguera, n f var. ling.
  • nc  Dipturus batis
  • nc  Laviraja macrorhynchus var. ling.
  • nc  Loeviraja macrorhynchus var. ling.
  • nc  Raia batis var. ling.
  • nc  Raia flossada var. ling.
  • nc  Raja batis var. ling.
  • nc  Raja flossada var. ling.
  • nc  Raya batys var. ling.
  • es  fumato, n m
  • es  noriega, n f
  • fr  pocheteau gris
  • en  skate
  • en  skate stingray

<Rajades i milanes > Raids>