Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bovor" dins totes les àrees temàtiques

bover | bovera bover | bovera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bover | bovera, n m, f
  • ca  bouer | bouera, n m, f sin. compl.
  • es  boyerizo
  • es  boyero
  • fr  bouvier
  • en  oxherd

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Pastor de bous.
bover | bovera bover | bovera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bover | bovera, n m, f
  • ca  bouer | bouera, n m, f sin. compl.
  • es  boyerizo
  • es  boyero
  • fr  bouvier
  • en  oxherd

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Pastor de bous.
bover -a bover -a

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bover -a, n m, f
  • ca  bouer -a, n m, f sin. compl.

<Ramaderia > Explotació animal>

Definició
Habitació feta a posta per al bestiar boví, que forma un sol cos amb la pallisa.
bover -a bover -a

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bover -a, n m, f

<Pesca>

Definició
Pescador que es dedica a la pesca del bou.
caragol bover caragol bover

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  caragol bover, n m
  • es  burgajo, n m
  • es  caracol común de jardín, n m
  • fr  escargot petit-gris, n m
  • en  garden snail, n m
  • nc  Cryptomphalus aspersus
  • nc  Helix aspersa

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Caragol de terra molt apreciat en gastronomia.
lluerna roja lluerna roja

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lluerna roja, n f
  • ca  borratxo, n m sin. compl.
  • ca  bovo, n m sin. compl.
  • ca  bòvol, n m sin. compl.
  • ca  clavilló, n m sin. compl.
  • ca  clavilló [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  juliol, n m sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  lluerna paona, n f sin. compl.
  • ca  lluernera, n f sin. compl.
  • ca  paona, n f sin. compl.
  • ca  paula, n f sin. compl.
  • ca  peix de Sant Rafel, n m sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  rafel, n m sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  roget, n m sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  arete, n m var. ling.
  • ca  bobo, n m var. ling.
  • ca  cuco, n m var. ling.
  • ca  gallinetes, n f pl var. ling.
  • ca  lluerna pagona, n f var. ling.
  • ca  lluerna pogona, n f var. ling.
  • ca  pahona, n f var. ling.
  • ca  peix de Sant Rafael, n m var. ling.
  • ca  peona, n f var. ling.
  • ca  pex de S. Rafel, n m var. ling.
  • ca  pugona, n f var. ling.
  • ca  rafech, n m var. ling.
  • ca  rafelets, n m pl var. ling.
  • ca  ràfet, n m var. ling.
  • ca  roiget, n m var. ling.
  • ca  rubios, n m pl var. ling.
  • nc  Chelidonichthys cuculus
  • nc  Aspitrigla cuculus var. ling.
  • nc  Chelidonichthys (Aspitrigla) cuculus var. ling.
  • nc  Trigla cuculus var. ling.
  • nc  Trigla pini var. ling.
  • nc  Triglia pini var. ling.
  • es  arete
  • es  cuco
  • es  juliol
  • es  lucerna
  • es  milano
  • es  rubio
  • fr  grondin rouge
  • en  red gurnard

<Peixos > Tríglids>

lluerna roja lluerna roja

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lluerna roja, n f
  • ca  borratxo, n m sin. compl.
  • ca  bovo, n m sin. compl.
  • ca  bòvol, n m sin. compl.
  • ca  clavilló, n m sin. compl.
  • ca  clavilló [juvenil], n m sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  juliol, n m sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  lluerna paona, n f sin. compl.
  • ca  lluernera, n f sin. compl.
  • ca  paona, n f sin. compl.
  • ca  paula, n f sin. compl.
  • ca  peix de Sant Rafel, n m sin. compl.
  • ca  polla, n f sin. compl.
  • ca  rafel, n m sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  roget, n m sin. compl.
  • ca  viret, n m sin. compl.
  • ca  arete, n m var. ling.
  • ca  bobo, n m var. ling.
  • ca  cuco, n m var. ling.
  • ca  gallinetes, n f pl var. ling.
  • ca  lluerna pagona, n f var. ling.
  • ca  lluerna pogona, n f var. ling.
  • ca  pahona, n f var. ling.
  • ca  peix de Sant Rafael, n m var. ling.
  • ca  peona, n f var. ling.
  • ca  pex de S. Rafel, n m var. ling.
  • ca  pugona, n f var. ling.
  • ca  rafech, n m var. ling.
  • ca  rafelets, n m pl var. ling.
  • ca  ràfet, n m var. ling.
  • ca  roiget, n m var. ling.
  • ca  rubios, n m pl var. ling.
  • nc  Chelidonichthys cuculus
  • nc  Aspitrigla cuculus var. ling.
  • nc  Chelidonichthys (Aspitrigla) cuculus var. ling.
  • nc  Trigla cuculus var. ling.
  • nc  Trigla pini var. ling.
  • nc  Triglia pini var. ling.
  • es  arete
  • es  cuco
  • es  juliol
  • es  lucerna
  • es  milano
  • es  rubio
  • fr  grondin rouge
  • en  red gurnard

<Peixos > Tríglids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paona, n f
  • ca  borratxo, n m sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  lluerna ordinària, n f sin. compl.
  • ca  lluerna paona, n f sin. compl.
  • ca  paula, n f sin. compl.
  • ca  rafel, n m sin. compl.
  • ca  rafelet, n m sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  bovo, n m var. ling.
  • ca  lluerna pogona, n f var. ling.
  • ca  peona, n f var. ling.
  • ca  pogona, n f var. ling.
  • ca  rafalet, n m var. ling.
  • ca  tonto, n m var. ling.
  • nc  Trigloporus lastoviza
  • nc  Chelidonichthys (Trigloporus) lastoviza var. ling.
  • nc  Chelidonichthys lastoviza var. ling.
  • nc  Trigla adriatica var. ling.
  • nc  Trigla lastoviza var. ling.
  • nc  Trigla lineata var. ling.
  • nc  Trigloporus lastovitza var. ling.
  • es  borracho
  • es  escarcho
  • es  gallinita
  • es  rubio
  • fr  grondin camard
  • fr  grondin imbriago
  • fr  grondin strié
  • en  rock gurnard
  • en  streaked gurnard
  • de  Gestreifter Seehahn

<Peixos > Tríglids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  paona, n f
  • ca  borratxo, n m sin. compl.
  • ca  gallineta, n f sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  lluerna ordinària, n f sin. compl.
  • ca  lluerna paona, n f sin. compl.
  • ca  paula, n f sin. compl.
  • ca  rafel, n m sin. compl.
  • ca  rafelet, n m sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  bovo, n m var. ling.
  • ca  lluerna pogona, n f var. ling.
  • ca  peona, n f var. ling.
  • ca  pogona, n f var. ling.
  • ca  rafalet, n m var. ling.
  • ca  tonto, n m var. ling.
  • nc  Trigloporus lastoviza
  • nc  Chelidonichthys (Trigloporus) lastoviza var. ling.
  • nc  Chelidonichthys lastoviza var. ling.
  • nc  Trigla adriatica var. ling.
  • nc  Trigla lastoviza var. ling.
  • nc  Trigla lineata var. ling.
  • nc  Trigloporus lastovitza var. ling.
  • es  borracho
  • es  escarcho
  • es  gallinita
  • es  rubio
  • fr  grondin camard
  • fr  grondin imbriago
  • fr  grondin strié
  • en  rock gurnard
  • en  streaked gurnard
  • de  Gestreifter Seehahn

<Peixos > Tríglids>

pastor de Beauce pastor de Beauce

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: pastor>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  pastor de Beauce
  • ca  bover de Beauce sin. compl.
  • es  pastor de Beauce
  • fr  bas-rouge
  • fr  beauceron
  • fr  berger de Beauce
  • en  Berger de Beauce

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: pastor>

Definició
Raça de gos d'atura i de defensa, originària de França, de mida gran, que es caracteritza pel color fosc del pèl amb un calçat de color rogenc, ulls obscurs, orelles dretes, coll musculós sense papada i extremitats ben aplomades.