Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "branquill��" dins totes les àrees temàtiques

presseguer presseguer

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  presseguer, n m
  • ca  préssec (fruit), n m sin. compl.
  • ca  presseguera, n f sin. compl.
  • ca  bresquilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bresquiller, n m alt. sin.
  • ca  bresquillera, n f alt. sin.
  • ca  melicotó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  melicotoner, n m alt. sin.
  • ca  alpersequer, n m var. ling.
  • ca  ambrasquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  ambrasquillera, n f var. ling.
  • ca  ambresquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  ambresquiller, n m var. ling.
  • ca  amprésec (fruit), n m var. ling.
  • ca  brasquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  brasquiller, n m var. ling.
  • ca  brasquillera, n f var. ling.
  • ca  embresquillera, n f var. ling.
  • ca  melacotoner, n m var. ling.
  • ca  melocotoner, n m var. ling.
  • ca  pérsec (fruit), n m var. ling.
  • ca  persequer, n m var. ling.
  • ca  preseguer, n m var. ling.
  • ca  présic (fruit), n m var. ling.
  • ca  préssic (fruit), n m var. ling.
  • ca  prisco, n m var. ling.
  • nc  Prunus persica (L.) Batsch
  • nc  Amygdalus persica L. sin. compl.
  • nc  Persica vulgaris Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
    CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
    DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a "varietats de conreu". NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al "préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa". També aclareix que "a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet."
    PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  presseguer, n m
  • ca  préssec (fruit), n m sin. compl.
  • ca  presseguera, n f sin. compl.
  • ca  bresquilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  bresquiller, n m alt. sin.
  • ca  bresquillera, n f alt. sin.
  • ca  melicotó (fruit), n m alt. sin.
  • ca  melicotoner, n m alt. sin.
  • ca  alpersequer, n m var. ling.
  • ca  ambrasquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  ambrasquillera, n f var. ling.
  • ca  ambresquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  ambresquiller, n m var. ling.
  • ca  amprésec (fruit), n m var. ling.
  • ca  brasquilla (fruit), n f var. ling.
  • ca  brasquiller, n m var. ling.
  • ca  brasquillera, n f var. ling.
  • ca  embresquillera, n f var. ling.
  • ca  melacotoner, n m var. ling.
  • ca  melocotoner, n m var. ling.
  • ca  pérsec (fruit), n m var. ling.
  • ca  persequer, n m var. ling.
  • ca  preseguer, n m var. ling.
  • ca  présic (fruit), n m var. ling.
  • ca  préssic (fruit), n m var. ling.
  • ca  prisco, n m var. ling.
  • nc  Prunus persica (L.) Batsch
  • nc  Amygdalus persica L. sin. compl.
  • nc  Persica vulgaris Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • Les obres de buidatge recullen nombrosos noms per a les diverses varietats de conreu del presseguer, d'entre els quals són molt habituals els noms bresquillera (fruit bresquilla) al País Valencià i melicotoner (fruit melicotó) a les Balears.
    CAMBRA recull les següents varietats de préssec (préssic): de carrutxa, de vinya, duran (durà, durany), esternà, grinyó, mansana, marededeu, mollar (mollany, mollàs), obridor (auridor, abridor), pavia, poma, primerenc, pruna, tomàquet, tomater, tonto, tou i xato.
    DIEC2-E recull els noms següents per a varietats de préssec: alberge (albergener per a l'arbre), barraquer, benvingut, bresquilla, duran, gavatx, melicotó (arbre melicotoner) i pavia (arbre pavier). MASCLANS recull abrider, albergener, alberger, bresquiller, duran, gavatx, melicotoner (fruit melicotó)i pavier com a "varietats de conreu". NEOL recull paraguaià i préssec pla (també bresquilla plana i melicotó pla, segons la varietat dialectal) per al "préssec de forma aplanada, de pell més o menys rogenca i polpa dolça i sucosa". També aclareix que "a la Plana Alta i a la Plana Baixa, al País Valencià, aquest tipus de préssec es coneix específicament amb la forma bresquilla del rollet."
    PELL2000-3 recull alberge (albèrgic, alberja, albèrxic, albèrxica) i cabellico (cavellico), a més de bresquilla agostenca, brasilera, bunyolera, del bunyol, maredeueta de Gorga i tardana.
quist branquial quist branquial

<Anatomia patològica>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  quist branquial, n m

<Anatomia patològica>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Otorrinolaringologia>

Definició
Quist anterolateral del coll desenvolupat a partir de les restes epitelials de les bosses branquials. La localització depèn de la bossa branquial específicament afectada. Els relacionats amb la primera bossa branquial s'observen a la regió preauricular o prop de la meitat posterior de la mandíbula i poden estar connectats amb el conducte auditiu extern. Els originats a partir de la segona bossa branquial se situen just davant de la part mitjana del múscul estrenoclidomastoidal i poden tenir un tracte comunicant amb la faringe, prop del plec superior de l'amígdala faríngia. Els que procedeixen de la tercera i quarta bosses branquials es localitzen a la part baixa del coll (regió supraesternal o supraclavicular). Habitualment es manifesten en forma d'una fístula (fístula branquial), que excreta un líquid serós, seromucós, mucinós o un material sebaci, sovint amb infecció secundària.
quist de la fenedura branquial quist de la fenedura branquial

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  quist de la fenedura branquial
  • en  branchial cleft cyst

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Anomalies congènites>

quist de la fenedura branquial (trastorn) quist de la fenedura branquial (trastorn)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  quist de la fenedura branquial (trastorn)
  • en  Branchial cleft cyst (disorder)
  • cod  59857007

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>

ressonància magnètica del plexe braquial ressonància magnètica del plexe braquial

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració > Radiologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de proves radiològiques [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/281>
Les fitxes recullen els codis de les proves establerts en el catàleg de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (SERAM), que també són utilitzats per CatSalut.

  • ca  ressonància magnètica del plexe braquial, n f
  • ca  RM del plexe braquial, n f sin. compl.
  • es  resonancia magnética de plexo branquial, n f
  • es  RM de plexo branquial, n f
  • cod  06041600

<Radiologia > Proves > Ressonància magnètica>

sac faringi sac faringi

<Anatomia > Embriologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  sac faringi, n m
  • ca  sac branquial, n m sin. compl.

<Anatomia > Embriologia>

Definició
Diverticle lateral embrionari de la faringe que s'uneix amb un solc branquial de l'ectoderma, i dona lloc a òrgans com ara el tim i la glàndula tiroide.
si branquial si branquial

<Anatomia > Embriologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  si branquial, n m

<Anatomia > Embriologia>

Definició
Obertura anormal entre un solc branquial i la corresponent bossa faríngia.
solc branquial solc branquial

<Anatomia > Embriologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  solc branquial, n m
  • ca  fenedura branquial, n f sin. compl.

<Anatomia > Embriologia>

Definició
Cadascun dels tres sins o escotadures de l'ectoderma que es corresponen amb les bosses faríngies o branquials de l'intestí branquial de l'embrió.

Nota

  • La denominació fenedura branquial s'usa especialment en la literatura anglosaxona.
tancament d'una fístula de fenedura branquial tancament d'una fístula de fenedura branquial

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  tancament d'una fístula de fenedura branquial
  • en  closure of branchial cleft fistula

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions de nas, boca i faringe>