Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "braument" dins totes les àrees temàtiques

<Ciències de la Terra>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

ca n m
es n m
fr n m
en n
en n
sbl

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>

Definició

Nota

<Física>

ca n m
es n m
fr n m
en n
en n
sbl

<Física > Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia>

Definició

Nota

argument extern

<Llengua > Lingüística>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca argument extern, n m
es argumento externo
fr argument externe
en external argument

<Lingüística>

Definició

Argument que funciona com a subjecte i no forma part de la projecció màxima del predicat.

Nota

En l'oració El xiquet agafà la pilota, per exemple, el sintagma el xiquet és l'argument extern del verb agafà, per tal com el dit argument no està integrat en el sintagma verbal.

argument intern

<Llengua > Lingüística>

ca argument intern, n m
es argumento interno
fr argument interne
en internal argument

<Lingüística>

Definició

Argument que funciona com a complement i forma part de la projecció màxima del predicat.

Nota

En l'oració El xiquet agafà la pilota, per exemple, el sintagma la pilota és l'argument intern del verb agafà, ja que està integrat en el sintagma verbal.

argument jurídic

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca argument jurídic, n m
es argumento jurídico, n m

bala brusent

<Història / Armament>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bala brusent, n f
es bala roja
fr balle rouge
en hot shot

<Història / Armament>

Definició

Bala que es calfava fins a tornar-la incandescent abans de disparar-la contra els vaixells enemics amb la finalitat d'incendiar-los, en l'antiga artilleria naval.

blat de moro

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca blat de moro, n m
ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
ca dacsa, n f sin. compl.
ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
ca milloc, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca moresc, n m sin. compl.
ca palló (palla), n m sin. compl.
ca panís, n m sin. compl.
ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca blat de les Indies, n m alt. sin.
ca blat dindi, n m alt. sin.
ca blat moresc, n m alt. sin.
ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
ca canyot (tija), n m alt. sin.
ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca capça (infructescència), n f alt. sin.
ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca dacsera, n f alt. sin.
ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca farratjó, n m alt. sin.
ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
ca milloquera, n f alt. sin.
ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
ca panís (gra), n m alt. sin.
ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
ca panís de les Índies, n m alt. sin.
ca panissera, n f alt. sin.
ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
ca barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
ca blat d'Indi, n m var. ling.
ca blat de l'Indi, n m var. ling.
ca blatdindi, n m var. ling.
ca frument de l'Índia, n m var. ling.
ca maís, n m var. ling.
ca mallorquer, n m var. ling.
ca millot, n m var. ling.
ca pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
ca palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
ca pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
ca pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pèl de panoja, n m var. ling.
ca pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
ca seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
nc Zea mays L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.

blat de moro

<Ciències de la vida>

ca blat de moro, n m
ca blat de l'Índia, n m sin. compl.
ca dacsa, n f sin. compl.
ca espigot (eix de la infructescència), n m sin. compl.
ca milloc, n m sin. compl.
ca milloca, n f sin. compl.
ca moresc, n m sin. compl.
ca palló (palla), n m sin. compl.
ca panís, n m sin. compl.
ca panolla (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panolla (infructescència), n f sin. compl.
ca panotxa (inflorescència femenina), n f sin. compl.
ca panotxa (infructescència), n f sin. compl.
ca barba de blat d'Índia (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barbapinya de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca blat de les Indies, n m alt. sin.
ca blat dindi, n m alt. sin.
ca blat moresc, n m alt. sin.
ca cabell de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabell de la panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca cabellera de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de dacsa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de l'espiga de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les espigues del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de les panotxes del blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panolla (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabellera de panotxa (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca cabells de blat de moro (estils i estigmes), n m pl alt. sin.
ca camot de blat de moro (tija), n m alt. sin.
ca canoques (tija), n f pl alt. sin.
ca canyot (tija), n m alt. sin.
ca cap (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca capça (infructescència), n f alt. sin.
ca capçons de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca capçots de blat de moro (eix de la infructescència), n m pl alt. sin.
ca clofolla (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca dacsera, n f alt. sin.
ca espigó (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca farratjó, n m alt. sin.
ca floc (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca forment de l'Índia, n m alt. sin.
ca fullola (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca fusada (infructescència), n f alt. sin.
ca milloquera, n f alt. sin.
ca monyo de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca moriscassa (tija), n f alt. sin.
ca moriscasses (tija), n f pl alt. sin.
ca notari (eix de la infructescència), n m alt. sin.
ca panís (gra), n m alt. sin.
ca panís de l'Índia, n m alt. sin.
ca panís de les Índies, n m alt. sin.
ca panissera, n f alt. sin.
ca panolla de panís (infructescència), n f alt. sin.
ca pèl d'espiga (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de dacsa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panís (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panolla (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl de panotxa (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pèl del blat de moro (estils i estigmes), n m alt. sin.
ca pellofa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca pellons (bràctees de la inflorescència), n m pl alt. sin.
ca pellorfa (bràctees de la inflorescència), n f alt. sin.
ca perruca de blat de moro (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca pinya de blat dindi (infructescència), n f alt. sin.
ca plomall (inflorescència masculina), n m alt. sin.
ca seda de blat dindi (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca seda de pinya (estils i estigmes), n f alt. sin.
ca barba de blat d'Indi (estils i estigmes), n f var. ling.
ca barba-pinya de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
ca blat d'Indi, n m var. ling.
ca blat de l'Indi, n m var. ling.
ca blatdindi, n m var. ling.
ca frument de l'Índia, n m var. ling.
ca maís, n m var. ling.
ca mallorquer, n m var. ling.
ca millot, n m var. ling.
ca pallarofa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
ca palleroc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pallerot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca palloc (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pallofes (bràctees de la inflorescència), n f pl var. ling.
ca pallorfa (bràctees de la inflorescència), n f var. ling.
ca pallot (bràctees de la inflorescència), n m var. ling.
ca pèl de panoja, n m var. ling.
ca pinya de blat d'indi (infructescència), n f var. ling.
ca seda de blat d'indi (estils i estigmes), n f var. ling.
nc Zea mays L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. La denominació farratjó fa referència més estrictament al "blat de moro tallat abans de granar que es dona com a aliment al bestiar" (DIEC2).
2. PELL2000-2 recull els noms següents per a races de dacsa: borlera, clotxera, de bombes, de rostir, esclafidora, esclafitora, esclafitosa, farinera, mongera, rosera, tendra, torratera i torronera.

bram

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca bram, n m
es rebuzno
fr braiment
en bray

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Crit de l'ase.

bram

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

ca bram, n m
es rebuzno
fr braiment
en bray

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Crit de l'ase.