Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "brava" dins totes les àrees temàtiques
<Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?
- es (Grau 5: maregassa) mar gruesa, n f
- es (Grau 6: mar brava) mar muy gruesa, n f
- es (Grau 7: mar desfeta) mar arbolada, n f
- es (Grau 8: mar molt alta) mar montañosa, n f
- es (Grau 9: mar enorme) mar enorme, n f
- fr (Grau 5: maregassa) mer forte, n f
- fr (Grau 6: mar brava) mer très forte, n f
- fr (Grau 7: mar desfeta) mer grosse, n f
- fr (Grau 8: mar molt alta) mer très grosse, n f
- fr (Grau 9: mar enorme) mer enorme, n f
- it (Grau 5: maregassa) mare agitato, n m
- it (Grau 6: mar brava) mare molto agitato, n m
- it (Grau 7: mar desfeta) mare grosso, n m
- it (Grau 8: mar molt alta) mare molto grosso, n m
- it (Grau 9: mar enorme) mare tempestoso, n m
- en (Grau 5: maregassa) rough sea, n
- en (Grau 6: mar brava) very rough sea, n
- en (Grau 7: mar desfeta) high sea, n
- en (Grau 8: mar molt alta) very high sea, n
- en (Grau 9: mar enorme) phenomenal sea, n
<Física > Meteorologia>
Definició
- La maregassa (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una mar amb onades que oscil·len entre 2,5 i 4 m d'alçada, corresponent al grau 5 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar gruesa; el francès, mer forte; l'italià, mare agitato, i l'anglès, rough sea.
- La mar brava (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 4 i 6 m d'alçada, corresponent al grau 6 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar muy gruesa; el francès, mer très forte; l'italià, mare quasi molto agitato, i l'anglès, very rough sea.
- La mar desfeta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 6 i 9 m d'alçada, corresponent al grau 7 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar arbolada; el francès, mer grosse; l'italià, mare grosso, i l'anglès, high sea.
- La mar molt alta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 9 i 14 m d'alçada, corresponent al grau 8 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar montañosa; el francès, mer très grosse; l'italià, mare molto grosso, i l'anglès, very high sea.
- La mar enorme (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades de més de 14 m d'alçada, corresponent al grau 9 i últim de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar enorme; el francès, mer enorme; l'italià, mare tempestoso, i l'anglès, phenomenal sea.
Nota
- 1. L'escala de Douglas és un sistema d'estimació de l'estat de la mar que distingeix deu casos (del grau 0 al 9), segons quines siguin les dimensions de les ones.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol , maror o forta maror?, que recull els estats de la mar dels graus 0 al 4 en l'escala de Douglas.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta i mar enorme al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/12/11/quina-diferencia-hi-ha-entre-mar-desfeta-i-mar-molta-alta/).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bambú, n m
- ca canya americana, n f alt. sin.
- ca canya bambú, n f alt. sin.
- ca canya bomba, n f alt. sin.
- ca canya brava, n f alt. sin.
- ca canya d'Amèrica, n f alt. sin.
- ca canya d'Índia, n f alt. sin.
- ca canya vera, n f alt. sin.
- nc Bambusa arundinacea (Retz.) Willd.
- nc Bambusa bambos (L.) Voss var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions bambú, canya americana i canya d'Amèrica per a Bambusa arundinacea i espècies congèneres o de gèneres afins.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bambú, n m
- ca canya americana, n f alt. sin.
- ca canya bambú, n f alt. sin.
- ca canya bomba, n f alt. sin.
- ca canya brava, n f alt. sin.
- ca canya d'Amèrica, n f alt. sin.
- ca canya d'Índia, n f alt. sin.
- ca canya vera, n f alt. sin.
- nc Bambusa arundinacea (Retz.) Willd.
- nc Bambusa bambos (L.) Voss var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions bambú, canya americana i canya d'Amèrica per a Bambusa arundinacea i espècies congèneres o de gèneres afins.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bambú groc, n m
- ca bambú, n m alt. sin.
- ca canya americana, n f alt. sin.
- ca canya americana verda, n f alt. sin.
- ca canya brava, n f alt. sin.
- ca canya d'Índia, n f alt. sin.
- ca canya de bambú, n f alt. sin.
- ca canya forastera, n f alt. sin.
- ca canya vera, n f alt. sin.
- ca canyes de bambú, n f pl alt. sin.
- nc Phyllostachys aurea Carrière ex Rivière et C. Rivière
- nc Bambusa aurea Hort. ex Rivière et C. Rivière var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bambú groc, n m
- ca bambú, n m alt. sin.
- ca canya americana, n f alt. sin.
- ca canya americana verda, n f alt. sin.
- ca canya brava, n f alt. sin.
- ca canya d'Índia, n f alt. sin.
- ca canya de bambú, n f alt. sin.
- ca canya forastera, n f alt. sin.
- ca canya vera, n f alt. sin.
- ca canyes de bambú, n f pl alt. sin.
- nc Phyllostachys aurea Carrière ex Rivière et C. Rivière
- nc Bambusa aurea Hort. ex Rivière et C. Rivière var. ling.
<Botànica > gramínies / poàcies>
<Zoologia > Insectes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca formiga de foc, n f
- es hormiga brava
- es hormiga brava roja
- es hormiga caribe
- es hormiga de fuego
- es hormiga marrón de los huertos
- en brown ant
- en fire ant
- nc Solenopsis geminata
<Zoologia > Insectes>
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca leishmaniosi mucocutània, n f
- ca buba brasilera, n f sin. compl.
- ca espúndia, n f sin. compl.
- ca espúndia del Perú, n f sin. compl.
- ca frambèsia del bosc, n f sin. compl.
- ca frambèsia dels arbusts, n f sin. compl.
- ca leishmaniosi americana, n f sin. compl.
- ca leishmaniosi brasilera, n f sin. compl.
- ca nafra brava, n f sin. compl.
- ca pian del bosc, n m sin. compl.
- ca úlcera de Bahia, n f sin. compl.
- ca úlcera de Bauru, n f sin. compl.
- fr pian bois
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>
Definició
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca mar brava, n f
- es mar muy gruesa
- fr mer très forte
- it mare molto agitato
- en very rough sea
<Física > Meteorologia>
Definició
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca mar brava, n f
- es mar muy gruesa
- fr mer très forte
- it mare molto agitato
- en very rough sea
<Física > Meteorologia>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca mar brava, n f
- es mar muy gruesa
- fr mer très forte
- en very rough sea
<Geografia física > Hidrologia>
